Assemblea de Facultats d'Història, Història de l'Art, Antropologia, Filosofia i Geografia

Demà dijous 16, a la Facultat del Raval, reivindiquem els nostres espais!

2010-12-15T22:51:00.004Z

L’Assemblea de la Facultat del Raval organitza una jornada reivindicativa i festiva per demà, dijous 16 de desembre. Durant tot el dia, coneixeràs una mica més a fons la situació actual de la Universitat Pública i reclamaràs més espais per als i les estudiants, gaudiràs de menjar i beure a preus populars i moltes coses més!

REVINDIQUEM ELS NOSTRES ESPAIS! Reivindiquem la nostra Universitat!

Taula Rodona - Dinar popular - cinefòrum - festeta!

11:30 - Taula Rodona La falta de espais per als estudiants i la privatització de la Universitat, amb la participació de:

- Miguel Candel, Director Dept. Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura)
- Un activista del moviment Anti-Bolonya
- Un company que tractarà els moviments estudiantils a Europa
- Un company de l’assemblea de facultats

13:30 Menjador A PREUS POPULARS! (o si no et va bé, vine més tard!)

15:30 Cinefòrum Vine i tria quina pel·lícula veiem! Farenheit 415 Noviembre La Haine

17:30 Festa! Final de quatrimestre! Amb birres a preus populars i música

Convocatòria Assamblea de facultats UB-Raval dimarts 26, 14h

2010-10-25T19:06:00.000+01:00

Davant el desmantellament progressiu de la universitat pública...
Davant les retallades socials i laborals que ens imposen des de dalt...
Què podem fer com a ESTUDIANTS i TREBALLADORES?

ASSEMBLEA DE FACULTATS UB-RAVAL

DIMARTS 26 D'OCTUBRE

a les dues del migdia al local d'estudiants (al costat del bar)

Interrompen l'inici de curs de la UAB presidit per Montilla

2010-09-15T13:38:00.007+01:00

"Els manifestants han llegit un text on també han criticat la retallada salarial que ha afectat els funcionaris"

Una quarantena de treballadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han irromput a la sala d'actes del Rectorat d'aquest centre universitari on el president de la Generalitat, José Montilla, presidia l'acte d'inici del curs acadèmic, amb pancartes i crits de 'fora la reforma laboral' per mostrar el seu rebuig a les polítiques dels governs català i espanyol en aquest àmbit. Els manifestants han llegit un text on també han criticat la retallada salarial que ha afectat els funcionaris catalans i han fet una crida perquè tots els membres de la comunitat universitària de Catalunya participin en la manifestació del proper 29 de Setembre.

Els treballadors s'han concentrat en contra de la retallada del 5% del sou dels funcionaris que va aprovar el Govern i que, segons diuen, va 'colpejar-los' intensament i també per criticar la reforma laboral que vol promoure el govern espanyol: 'Ens afecta perquè preveu que es puguin dur a terme EROS a les empreses públiques que siguin deficitàries', explica Juanjo Bravo, secretari de la secció sindical de CCOO de la UAB.

Bravo també ha comentat que el fet que la reforma plantegi que les Empreses de Treball Temporal puguin gestionar les plantilles temporals dels centres universitaris -els professors interins i els substituts- també els perjudica.

Així mateix lamenta que el text no plantegi cap mesura per 'limitar' els contractes temporals: 'Els professors poden veure's obligats a encadenar places temporals sense aconseguir una feina fixa', ha indicat.

'Creiem que avui hem d'aprofitar per transmetre la nostra idea al president i al conjunt de la comunitat universitària de tot Catalunya', ha assenyalat el líder sindical que ha explicat que el manifest que han llegit davant José Montilla pretén tenir un 'efecte crida' perquè els treballadors siguin conscients de la necessitat de participar en la vaga general del 29 de setembre.

6000 alumnes de selectivitat sense opció per entrar a la universitat

6.000 alumnes que volien entrar a la universitat no ho han pogut fer perquè els han agafat la plaça alumnes que han cursat Formació Professional. Aquests ho han tingut més fàcil perquè no han fet la Selectivitat i perquè aquest any s'han suprimit les quotes.

Assemblea general el 15 de setembre per la Vaga general i la seva continuitat

2010-09-13T17:48:00.001+01:00

El passat 29 de juny es va fer una assemblea a Cotxeres de Sants amb unes 400 persones convocada pel Comitè de Conveni de TMB.

Des de llavors s'han creat diferents comitès de vaga a diferents barris i als centres de treball.

El dimecres 15 es farà la segona Assemblea General de Treballadores i Treballadors de Barcelona. La intenció es parlar de com ens ho fem per mobilitzar per la Vaga General del 29-S, com ens ho fem perquè sigui una vaga combativa i radical i visualitzar el treball que es fa des de la base.

A la vegada es decidirà entre tots com donem continuïtat a la vaga, perquè per aturar la Reforma Laboral, el 5%, la reforma de les pensions etc...

NO N'HI HAURÀ PROU AMB UNA VAGA GENERAL.

Assemblea oberta 15 de setembre a les 19h a la Pl. Universitat

Participa i decideix!
Per la vaga general i la seva continuïtat!

El català a la universitat, a debat

2010-08-31T14:04:00.004+01:00

La Generalitat vol aprovar un decret que obligarà el professorat de les universitats públiques i privades de Catalunya a acreditar que disposa del nivell C de català.

Diners icona de respecte i credibilitat personal

2010-08-21T15:14:00.003+01:00

Els adolescents s'identifiquen sobretot amb els diners, segons un estudi sobre els joves i els valors del prestigiós sociòleg Javier Elzo, especialitzat en aquestes qüestions. El catedràtic alerta que, per la crisi, molts joves deixaran abans d'hora els estudis, per ajudar en l'economia familiar. L'estudi preguntava als adolescents amb quines icones se senten més identificats. La resposta és la discoteca, el preservatiu, el cotxe, la moda i l'alcohol, i, sobretot els diners.

Els joves valoren la importància dels diners, però "els diners com a icona de seguretat i de tranquil·litat, no com a avarícia necessàriament", ha dit Javier Elzo, especialista en anàlisi sociològic.

El catedràtic també ha alertat que la crisi econòmica durà molts joves a deixar els estudis abans d'hora per tal d'ajudar en l'economia familiar. Segons Elzo, l'actual situació econòmica "fa que molts pares diguin als fills: 'Mira, hauràs de treballar, ja estudiaràs més endavant.' I això té les seves repercussions a l'hora d'explicar el fracàs escolar", ha indicat.

Pel que fa a la relació amb els pares, els joves manifesten que volen que no siguin ni prepotents ni impotents; que facin de pares, no d'amics. Molts diuen que, en els moments difícils, els han trobat a faltar.

Javier Elzo també critica que s'hagi eliminat l'assignatura de Filosofia de molts currículums. El catedràtic creu que ara s'incideix massa en la formació tècnica i poc en assignatures que ensenyin els joves a pensar per ells mateixos.

Font: 3cat24.cat

Per què els antiavalots conviden els periodistes a disfressar-se i no els estudiants?

2010-07-02T15:08:00.002+01:00

Els mateixos periodistes que van tastar les pallisses de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra durant les protestes contra Bolonya llueixen ara escopetes de bales de goma, armilles antibales, escuts d'antiavalot i passegen amb els furgons policials.

Els antiavalots que abans es recreaven apallissant ara es vesteixen d'alternatius, xalen cridant "la policia tortura i assassina" i "no son funcionaris, són mercenaris" i somriuen per sota el nas mentre carreguen contra els periodistes llançant-los ous i globus d'aigua amb pintura. Vídeo d'Antena 3.

Això és el que uns quants periodistes servils -convidats pels antiavalots- van fer per saber què se sent quan es carrega contra "violents manifestants". Els mateixos que durant la lluita contra Bolonya van ser víctimes secundàries de la violència policial -secundàries ja que la brutalitat se la va empassar l'estudiantat-, van acudir amansits -no hi ha hagut ni una crònica crítica per part dels periodistes assistents- al simulacre que els antiavalots astutament havien preparat per tal d'acostar l'activitat d'aquest cos als "professionals" de la informació. I per més inri, els periodistes, un cop acabada l'experiència "privilegiada", afirmaven que allò havia servit "per tancar ferides".

Els antiavalots es van presentar com un cos democràtic, obrint les portes del seu edifici als forjadors de l'opinió pública, per aconseguir fer empassar als periodistes la seva "activitat en favor de la seguretat ciutadana" per així positivitzar la seva imatge. El simulacre va tenir lloc a l'Escola dels Mossos d'Esquadra el passat dijous 27 de maig,

D'aquesta manera, alguns mitjans de comunicació es van convertir en còmplices actius d'un espectacle burlesc, cínic i pervers que humilia tots i cadascun dels estudiants i no estudiants que aquells dies van sortir al carrer en defensa de l'educació pública.

Programa d'activitats

El simulacre que els Mossos d'Esquadra van tramar per tal d'aconseguir netejar la imatge que els mitjans donen d'ells, en un fals intent de transparència de la seva activitat, va consistir a disfressar els periodistes d'antiavalots i posar-los davant d'una trentena de manifestants "violents", que eren els mateixos que l'any passat esbatussaven estudiants porra amunt porra avall.

Fins a una trentena de "professionals" de la informació es van fer cap al camp d'entrenament dels Mossos d'Esquadra equipats amb granota i casc i van realitzar tres habituals de la BRIMO: una de contenció en línia, una per guanyar posició al pas i un desallotjament per la força.

Contenció en línia

Segons van relatar els mitjans que van acudir a la cita, la contenció en línia va consistir en posar-se en línia i esperar l'arribada dels manifestants. A una distància d'uns 50 metres apareixen una trentena de "manifestants" equipats amb pals i símbols que volen ser antisistema. Els "manifestants" van demostrar que se saben de memòria tot el repertori de lemes. Els periodistes van ser sacsejats sota una pluja d'ous i de globus plens de pintura.

Guanyar la posició al pas

Alineats en una mitja lluna, els nous mossos van rebre l'ordre de protegir l'entrada d'un edifici. Quan els "manifestants" es van acostar, es va donar l'ordre de fer-los fora fent força amb els escuts. Els vertaders mossos disfressats de manifestants es van recrear de valent etzibant-los empentes i cops de pal.

Un desallotjament per la força

La tercera maniobra va consistir en desallotjar una trentena de manifestants que es van asseure en un edifici mitjançant l'arrenca-cebes. Els punts claus sobre els que cal aplicar la força per aconseguir aixecar les persones no van ser comunicats als periodistes. Els antiavalots de debò van haver d'acabar la feina per posar a la pràctica la tècnica que aixeca els manifestants d'una revolada però que no poden dir ni als periodistes.

Els periodistes crítics no callen

El Grup de Periodistes Ramon Barnils ja ha carregat contra la submissió dels periodistes que van participar a la jornada. Un simulacre que qualifiquen de "circ" i manifesten que "és una burla als periodistes agredits pels Mossos".

El Grup no només troba "sorprenent" que els Mossos proposessin una simulació d'aquestes característiques, sinó que troba encara més sorprenent que periodistes i mitjans ho acceptessin i hi participessin sense buscar-ne cap aspecte crític, cap element controvertit. "Les cròniques que s'han fet públiques del simulacre ho han enfocat com un divertimento o un experiment graciós, tot i que per a nosaltres no té cap gràcia", lamenten.

Pel GPRB, aquesta simulació no és la millor manera d'afrontar la indignació i crítiques de la professió per les agressions policials que van patir alguns periodistes en la manifestació estudiantil de fa un any a Barcelona. Al seu parer, constitueix una "burla" pels professionals que van ser apallissats sense cap mirament pels antiavalots. En aquest sentit recorden que les condemnes a alguns agents per agressions a periodistes en aquella manifestació demostren qui és el qui s'excedeix en la seva feina.

Els periodistes conclouen que els continus episodis de conflicte han demostrat "que el problema no és que els periodistes no entenguem la feina dels Mossos antiavalots, sinó que a aquests no els agrada la manera de treballar dels periodistes". D'aquesta manera, reiteren, vulneren contínuament el dret a la informació de la ciutadania que els periodistes intentem defensar.

El GPRB es pregunta si amb aquesta "circ" es pretenia espantar els periodistes perquè a partir d'ara s'ho mirin de més lluny o bé si és que busquen impunitat per a les agressions policials o "comprensió" de la impunitat. Per evitar problemàtiques, consideren que és necessari que els agents policials tinguin clar el respecte al dret a la informació, i pel Grup això és una tasca interna del cos i dels seus responsables. En aquest sentit, adverteix que cal que s'assumeixin els erros comesos fins ara i, si cal, que siguin els Mossos els qui es posin a la banda dels professionals de la comunicació.

Tancar ferides?

Pels Mossos d'Esquadra l'objectiu d'aquest era "tancar ferides" entre professionals de la informació i el propi cos dels Mossos. Ara bé, si de debò l'objectiu era curar ferides, qui va rebre més ferides, els periodistes o els estudiants?

Segons el propi Departament d'Interior, només el 18 de març, dia del desallotjament del recotrat de la UB, trenta periodistes van resultar ferits, en contraposició al centenar d'estudiants que van haver de ser atesos per lesions i ferides. A aquest centenar cal afegir-n'hi molts més que no van ser comptabilitzats.

Per tant, si l'objectiu és curar ferides, ens preguntem quines són les ferides que es volen curar o si hi ha unes ferides que tenen més importància que d'altres. O bé si és que el que realment volen aconseguir amb mesures com aquesta no és netejar la imatge que els mitjans donen d'ells a la societat per així tapar i poder seguir actuant amb impunitat. Ara ja tenen la tranquil·litat que els mitjans parlaran bé d'ells tal com han fet acríticament narrant aquest simulacre.

Tot a canvi d'una estona d'esbarjo. Fas veure que els dónes una porra i de la nit al dia et converteixen en el cos més net i democràtic del món. Quin estat repressor no voldria uns mitjans de comunicació com aquests?

Per què és un circ?

Aquest simulacre va ser un circ perquè humilia vilment els periodistes que, complint amb el deure d'informar, van ser víctimes de la delinqüència policial. Delinqüència policial atès que els antiavalots, a les protestes contra Bolonya, també van carregar violentament contra els que treballen per satisfer el deure de la ciutadania -també el seu- a estar informats.

Va ser un circ perquè menysprea les desenes d'estudiants ferides al llarg de totes les càrregues policials contra Bolonya. No només no s'ha prestat mai la més mínima consideració a un col·lectiu que ha estat l'únic que ha restat a la trinxera de la defensa dels drets educatius més elementals, sinó que els antiavalots no els atorguen ni la consideració de ciutadanes des del moment que només es preocupen de "tancar ferides" amb un col·lectiu: els periodistes.

Va ser un circ perquè amb aquest simulacre es va exposar clarament quina és la vertadera intenció de la policia: "Tancar ferides" no amb les persones a qui van fer mal, sinó amb qui a ells els interessa tenir una relació afectuosa. Els periodistes són els que canalitzen diàriament la informació que desprèn el cos de Mossos d'Esquadra; informació que va a parar directament a la ciutadania que és qui decideix el color del govern; govern que és qui decideix posar Joan Saura al capdavant d'Interior. Interessa reparar una relació que va quedar molt malmesa en un col·lectiu, el dels periodistes, molt gremial i que va criticar durament les càrregues policials després que els Mossos en ferissin alguns dels seus. La prova d'això és que aquest simulacre no l'han fet amb els estudiants que van patir lesions, en alguns casos molt greus.

Va ser un circ perquè si els mitjans ja oculten la informació que embruta en excés els antiavalots, ara han aconseguit que una de les poques actuacions repressores del cos que va sortir a la llum sigui enterrada als calaixos, i si no, sigui presentada amb un toc amable propi del passat. L'estratègia dels Mossos a nivell comunicacional és mantenir oculta la seva tècnica habitual d'actuació, basada en la vulneració dels drets més fonamentals, les identificacions forçoses, les amenaces, les vexacions, les batudes policials contra la immigració, els desallotjaments, la repressió del lliure dret de manifestació, etc. amb l'objectiu d'acabar amb la dissidència; objectiu absolutament antidemocràtic que no apareix mai als mitjans del règim.

Va ser un circ perquè posa de manifest la infàmia que representa destacar només una classe de reprimits, i a més la minoritària. El nombres de periodistes ferits va ser ridícul comparat amb el d'estudiants. I a les estudiants se les va reprimir molt més abusivament. Només feia falta ser allà per comprovar-ho.

Va ser un circ perquè va aconseguir el que pretenia: amansir els periodistes. Aquell dia no hi va haver cap crònica del simulacre que passés del manyac.

Va ser un circ perquè els relats que els periodistes van fer del simulacre van ser insultantment edulcorats, destacant el perfil humà dels antiavalots i les coses bones que fan que no surten mai a les notícies. Per exemple, van arribar a fer difusió d'aquestes declaracions del sotscap de la unitat: "Són agents que compleixen ordres i prefereixen marxar aviat cap a casa amb les seves famílies que perseguir la gent pels carrers".

Va ser un circ perquè posa en evidència que les disculpes del propi Saura dies després de les càrregues, així com el cessament del director general dels Mossos, Rafael Olmos, van ser actuacions realitzades de cara a l'aparador per mostrar una inexistent solidaritat amb els damnificats en el si de les més altes institucions principatines. Allò no va servir de res. Un any després ataquen de nou amb un simulacre de la vergonya per netejar la seva imatge -una imatge venuda a mitges- i continuar actuant impunement, tal com han fet sempre tant els de dalt com els de baix. Els estudiants reben i reben, i es queixen que reben però ningú no els sent.

Va ser un circ perquè dia a dia acudim a l'espectacle vergonyós de veure com la policia d'un estat imperialista carrega contra les nostres minories per deixar-les sense veu per bramar. Per treballar, consumir i callar.

Va ser un circ, i fruit d'aquest circ sumem un motiu més a la nostra memòria per intensificar la lluita contra el terrorisme policial. Ens aixafeu la veu, però les notes segueixen aquí. I les notes s'encomanen i s'encomanen...i mai s'acaben.

"Ressentits, vint manifestants
agrediren salvatgement,
a cops de esquena i de cap,
les porres de quatre-cents
pobres policies
que passaven per allà
i que no van tenir manera
de poder-se defensar.
Els agents amb dona i tres fills
van suportar estoics l´atac
i, dels vint manifestants, trenta
van haver de ser hospitalitzats

LA PREMSA ÉS LLIURE,
NO HI HA MANIPULACIÓ
I QUI HO DIGUI ESTÀ EN CONTRA
DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ.

[Premsa lliure, Brams]

Arxiu consulta: web llibertat.cat

Seguir la lluita contra Bolonya:
http://www.llibertat.cat/content/view/7087/29/

El pla Bolonya s’implanta a Catalunya tot i les crítiques

2010-05-16T18:28:00.001+01:00

El pla Bolonya, tot i els nombrosos dubtes que planteja, ja és una realitat a Catalunya. El proper curs, l'espai europeu d'educació superior funcionarà al 100%, però la implantació continua aixecant recels entre els gestors acadèmics i els estudiants. La improvisació amb què s'ha posat en marxa a l'Estat espanyol (s'està fent en dos anys el que altres països han fet en deu), l'absència d'un finançament per a les universitats que permeti desplegar el pla amb garanties i la falta d'ajudes i beques davant l'encariment de les matrícules són les principals crítiques del món universitari.

Noves normes a la UB

2010-03-09T11:23:00.003Z

El passat 8 de febrer de 2010 el Consell de Govern de la Universitat de Barcelona va aprovar el nou Reglament d'Organització d'Estudiants amb l'objectiu de dotar l’alumnat dels mecanismes per representar i promoure els seus interessos socials, econòmics i culturals en els òrgans de decisió de la Universitat, i contribuir a assegurar la participació real i efectiva dels estudiants en la presa de decisions.

El nou reglament s'estructura en un Preàmbul, 7 Títols, 32 articles i 2 disposicions finals; i els continguts dels diferents títols fan referència a:

- Les disposicions generals pel que fa als representants de l'alumnat, les eleccions i el dret d'assistència;
- La creació, el dret d'assistència i i els òrgans col·legiats del Consell de l'alumnat de la Universitat de Barcelona;
- La composició, competències, i sessions del Consell de l'alumnat;
- La Comissió permanent com a òrgan col·legiat d'execució, estudi, treball i consulta del Consell;
- La Comissió d'Afers Econòmics (CAE) com a l'òrgan responsable de la demanda pressupostària del Consell;
- La Comissió de Dinamització de l'Alumnat com a l'òrgan responsable de dinamitzar el conjunt de l'alumnat amb la comunitat universitària, per tal de facilitar l'intercanvi d'informació, la comunicació i la cooperació en l’àmbit acadèmic i social;
- i la reforma del propi reglament.

Enllaços relacionats:

http://www.ub.edu/monub/eleccions/roe_2010.pdf
http://www.ub.edu/monub/representacio

La UB ha de tancar la sala d'estudi de Geografia i Història en detectar-s'hi tràfic de drogues i agressions

2010-03-02T19:49:00.007Z

(Foto: SEPC-Raval)

La Universitat de Barcelona va decidir tancar el menjador i sala d'estudi de la Facultat de Geografia i Història el 15 de febrer perquè la Guàrdia Urbana hi havia detectat consum de drogues i venda a menors i agressions de persones externes al centre al personal de neteja. La degana de la facultat, María Ángeles del Rincón, ha comunicat aquest fet als alumnes del centre a través d'una nota informativa. Com que la sala segueix tancada, s'ha habilitat un altre espai que serveix de menjador.

Tal com va explicar la degana de la facultat de Geografia i Història de la UB, María Ángeles del Rincón, la venda i consum de droga, així com les agressions de «persones externes a la facultat» i els incompliments de la normativa sobre tabac van començar el mes de setembre, encara que la situació va empitjorà una setmana abans del tancament –el 15 febrer– quan la Guàrdia Urbana va haver d'intervenir diverses vegades en aquesta sala d'estudis que també serveix de menjador. La degana ha comunicat la decisió a través d'una nota informativa que ha adreçat als alumnes del centre. Els estudiants havien presentat «nombroses queixes» per la inseguretat de l'espai segons va comentar Del Rincón que va afegir que el tancament –que de moment encara dura–, és provisional. Fonts del professorat van explicar a aquest diari que el personal de neteja ha patit intents de robatoris a mans de persones alienes al centre que accedeixen fàcilment a aquesta sala, un espai sense vigilància. La facultat ha habilitat una zona provisional amb microones que servirà de menjador mentre continuï el tancament. També s'està buscant un altre lloc provisional per a la sala d'estudis. Els problemes detectats en aquesta facultat no tenen res a veure amb els estudiants del centre, segons altres fonts de la mateixa facultat.

Font, ElPunt.cat

_____________________________________

Recordeu que demà (3 de març) a les cinc de la tarda, al porxo de la facultat del Raval, hi haurà una assemblea per el lliure accés de la biblioteca.

La sala del tuppers tancada unilateralment

2010-02-19T21:05:00.005Z

foto: SEPC-Raval

Finalment, la Sala d'Estudiants, coneguda per la immensa comunitat estudiantil de la UB Raval, "Sala dels Tuppers" ha estat tancada per les autoritats universitàries de forma autoritària i unilateral, des del 15 de febrer l'entrada està clausurada.

Puc entrar a la biblioteca?

2010-02-13T15:59:00.009Z

No. Només hi poden entrar les persones que tinguin el carnet d'una universitat pública catalana o el carnet de la Biblioteca de Catalunya. Això vol dir que si ets menor d'edat, o migrant sense papers o no saps on aconseguir aquest carnet o estàs de pas per Barcelona o simplement creus que no tens per què identificar-te per accedir a un lloc públic, la biblioteca és un espai tancat per a tu.

Això sempre ha estat així?

No. Des de l'any passat, durant els caps de setmana d'època d'exàmens només hi poden entrar els membres de la UB. Des de fa uns mesos, aquesta mesura s'ha ampliat a la presència permanent d'un guàrdia de seguretat que restringeix l'accés i la instal·lació de portes. Avui aquesta es la seva política, i demà: a qui barraran l’accés?

Però si hi pot acudir tothom, seguiran havent-hi robatoris...

Què insinues? Que només roba la gent del barri? I els universitaris, que no roben? El problema dels robatoris existeix. Ara bé, es pot solucionar de moltes maneres. La UB “que vol contribuir a l'extensió del nivell cultural universitari a tota la societat”(veure carpeta UB 2009-10), ha optat per restringir l'accés de la biblioteca. Potser seria tan simple com instal·lar taquilles...

I si en època d'exàmens no hi ha lloc per estudiar?

En aquest període es podrien habilitar les aules com a espais d'estudi. A més, si es produeix aquesta acumulació de gent a la biblioteca del Raval també és degut a que durant els caps de setmana altres biblioteques de la UB estan tancades.

Per què ens oposem a la restricció a la biblioteca?

Per començar es tracta d'un nou exemple de com es resolen els conflictes que vivim quotidianament sense comptar amb la nostra opinió ni participació.

Ens preguntem com és possible que el pressupost de les biblioteques de la UB s'estigui destinant a pagar un guàrdia de seguretat i la instal·lació i manteniment d'unes portes, alhora que es restringeixen els horaris d'altres biblioteques i a la nostra facultat es troben a faltar llibres, publicacions i material important pels estudis que s'hi cursen.

A les biblioteques municipals sovint s’hi ofereixen serveis dirigits als universitaris, com ara l'obertura de sales nocturnes en època d'exàmens. Però resulta que a la universitat es restringeix l'accés a la resta de la societat, en un moment en què el barri del Raval no té biblioteca.

I què podem fer?

A les nostres mans sempre està desobeir allò amb el que no estem d'acord. No ensenyar el carnet, ignorar el guàrdia de seguretat, “saltar” les portes,... són coses simples i quotidianes que ajuden a visibilitzar el descontent entre la gent. Ja hi ha persones que ho fan i no comporta res més que una mala cara del guàrdia. Però si no es converteix en una actitud col·lectiva i constant no agafarà força.

Proposem un punt de trobada per cercar solucions i formes d'actuar plegats per tal d’eliminar les portes, el vigilant, així com qualsevol altra forma de restricció a la biblioteca. El nostre passotisme ens fa partícips d’aquesta situació.

www.btvnoticies.cat

Convidem a tothom que en tingui ganes i idees a una assemblea el proper 3 de març, a les 17 hores al porxo

"Lliure Accés"

Contacte: lliureacces@hotmail.com

Desallotjament de la Universitat Lliure 'la Rimaia'

2010-02-04T16:57:00.008Z

L'espai social La Rimaia hi conflueixen diferents projectes com la Biblioteca Popular , amb més de 2500 libres, cursos d'electricitat, classes de català, activitats infantils, taller de belles arts... a més, és un centre de reunions de nombrosos grups d'acció social, organitzacions que lluiten per canviar l'ordre establert, i un lloc de trobada. Un espai d'empoderament social que resisteix a les polítiques “públiques” que s'estan duent a terme des de l'Ajuntamnet de Barcelona. Hem nascut perquè la llista sense fi d'incoherències, injustícies i corrupció ens força a actuar. Sentim que no actuar avui significa legitimar la perpetuació del desastre. La ciutat governada des dels interessos privats, per al benefici privat -de molt pocs-; l'espai públic neutralitzat políticament, entès com a espai productiu i de consum d'on tot conflicte massa intens ha de ser evacuat i difamat; el centre de la ciutat transformat en parc temàtic per al consum i gaudi del turista -en que a totes i tots ens volen convertir-. Això en un moment de crisi en el que totes les violències estructurals s'intensifiquen: violència urbanística, laboral, educativa, migratòria, de gènere, etc

L’Administració no només tanca els ulls, sinó que resulta una còmplice directa de la precarietat que afecta les nostres vides, tant si som joves que no podem pagar un lloguer o som treballadores a qui volen acomiadar de l’empresa. La pèrdua d’espais on relacionar-nos amb el nostre entorn, ens aliena encara més, potencia l’individualisme i la deshumanització a la qual estem sotmeses en aquesta ciutat-aparador.

La seva legalitat és una joc que fan servir a conveniència: encara no havien transcorregut els termes legals perquè la casa del carrer Casanova 17 figurés jurídicament com a "casa okupada", segons la legislació vigent. El procés obert al setembre sembla que s'ha arxivat, però s'ha obert un altre que denuncia a “ocupants desconeguts”. Evidentment a la societat del capital les lleis són per a uns i no pels altres. Uns tenen dret a especular i els altres no tenen dret a l'habitatge ni als espais alternatius d'acció social fora del circ ridícul i infame de l'ajuntament de Barcelona. Hi ha quasi mig milió d'habitatges buits a Barcelona, més de 600.000 aturades i aturats i més de deu desnonaments per no pagar lloguer o hipoteca cada dia. El banc ens fa fora de casa, l’empresa no ens paga ni les hores extres, i la policia defensa els poderosos. Fins quan hem de callar, fins quan hem d'esperar per a recuperar les nostres vides?

Material:

- Vídeo desallotjament

- Descarrega't el full de firmes

La Generalitat retalla un 8% els diners de les universitats

2010-01-13T20:45:00.002Z

Els centres contractaran menys personal per estalviar despeses.

Llegir la notícia:
(LaVanguardia. 13/01/2010)

Quatre vicerectors dimiteixen de la UB criticant la falta de diàleg

2010-01-09T15:48:00.003Z

Entre els que han renunciat al seu càrrec hi ha Joan Elias, número dos del rector, Dídac Ramírez, en les eleccions celebrades fa poc més d'un any.

Crisi a l'equip de govern de la Universitat de Barcelona (UB). Quatre dels deu vicerectors van presentar la seva dimissió fa una setmana al·legant la falta de diàleg i debat intern que, segons ells, està caracteritzant la gestió del rector, Dídac Ramírez. Els dimissionaris són Joan Elias, fins ara vicerector de Professorat, adjunt al rector i número dos de Ramírez en les eleccions celebrades fa poc més d'un any; Amelia Díaz, vicerectora de Docència i Convergència Europea; Rafael Martínez, vicerector d'Administració; i Álex Aguilar, responsable de l'àrea d'Innovació i Transferència del Coneixement.

Els dimissionaris argumenten que se sentien bandejats de la presa de decisions que els corresponien en funció dels seus càrrecs. Per exemple, Elias explica en la seva carta de dimissió que no havia tingut coneixement dels detalls del pressupost de l'any 2010 que afecten el capítol de professorat fins que la comissió econòmica del consell de govern de la UB no el va aprovar. Així mateix, retreu a Ramírez la política seguida amb el personal d'administració i serveis (PAS) que, segons la seva versió, incompleix els compromisos electorals adquirits amb el col·lectiu.

De moment, Ramírez ha reaccionat nomenant dos nous vicerectors: Manuel Viladevall, que s'encarregarà del professorat, i Gonzalo Bernardos, que dirigirà la política econòmica. Des de l'entorn del rector se subratlla que l'escassa experiència de govern del nou equip de la UB, on només Ramírez havia tingut càrrecs previs, ha acabat passant factura.

Font: Setmanari ElTriangle.eu

Tots els anti-Bolonya jutjats han estat absolts

2010-01-03T11:34:00.001Z

Segons una de les advocades dels alumnes, ara a les universitats ja no els interessa que la premsa digui que encara s'estan denunciant estudiants

Tots els alumnes jutjats fins ara per protestes contra el Pla de Bolonya a Catalunya han estat absolts i la resta de judicis celebrats es van haver de suspendre per diverses causes, la majoria per no poder citar tots els acusats.

Així, el centenar d'alumnes que des d'octubre s'han sotmès a judicis, sobretot acusats de faltes de desordres públics, no seran condemnats per cap tribunal i el fet més probable és que, quan aconsegueixin convocar-se els judicis, els fets ja hagin prescrit.

De fet, una de les advocades dels alumnes de quatre dels vuit processos judicials, Pilar Rodríguez, ha augurat que quan se celebrin aquestes vistes els fets ja hauran prescrit.

"Aquests judicis tenien sentit per a les universitats quan hi havia moviments estudiantils", ha explicat Rodríguez, ja que, segons ella, les denúncies van servir d'advertència per a noves mobilitzacions. Amb això, l'advocada interpreta que les universitats "ja no volen que surti a la premsa que s'estan denunciant estudiants", per tant, deixaran que els fets prescriguin.

L'últim judici, contra els 34 estudiants que van ocupar la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) es va suspendre perquè es va demanar a la Fiscalia un ajornament per determinar si els fets ja havien prescrit.

Diari Avui

Estudiants de la UB denuncien la degradació de la sala d'estudi de la Facultat UB Raval

2009-12-16T21:27:00.005Z

"El Secret" (Catalunya Radio) es fa ressò de les queixes per la sala d'estudi de la UB al Raval

Un grup d'estudiants ha lamentat en un reportatge del programa "El secret" de Catalunya Ràdio la degradació que ha viscut la sala d'estudi de la Facultat de Geografia i Història de la UB al Raval. Els joves lamenten que el que havia de ser una sala d'estudi s'ha convertit en una "sala de tàpers" però també en un lloc on es refugien indigents i on es consumeixen drogues. La sala és un recinte de la UB però està situada també en un lloc de pas dels veïns que, segons els estudiants, dificulta l'estudi.

Noticia de 3cat24 (amb tall d'àudio inclòs)

Vine a l'assemblea!

2009-12-15T14:13:00.001Z

"Cal organitzar-se cal recuperar junts la vida"

Assemblea de Facultats, dijous 17 de desembre
A les dues del migdia, al porxo de la facultat

Convoca: Assemblea UB Raval

Discurs crític del degà de la Universitat de Vigo

2009-12-11T14:57:00.004Z

Aquí teniu el degà (Juan Carlos Mejuto) de la Universitat de Vigo, explicant la seva visió del Pla Bolonya:

Per veure el vídeo sencer:
http://tv.uvigo.es/video/1012
mms://videoserver.uvigo.es/VoD/Derecho_O U/derecho_ou_6_06.wmv

Document sobre l'estrategia de la nostra assemblea

2009-12-09T14:39:00.005Z

Des de la facultat del Raval volem compartir amb la resta de companys del moviment estudiantil la nostra experiència política d’aquest primer quadrimestre. Totes les assemblees de facultat tenen els seus contextos i les seves particularitats específiques, no pretenem donar un exemple que es pugui calcar. Però, entenent que també existeixen dinàmiques i funcionaments similars en moltes facultats, pretenem exposar el nostre cas perquè les activistes, si així ho consideren oportú, el diseccionin i n’extreguin les parts més interessants.

El Context del Raval i la situació actual

Podem afirmar, sense pretensions, que el Raval ha portat un ritme d’activitats frenètic en els últims dos anys de lluita contra Bolonya. S’han realitzat tres setmanes de vaga total, s’han realitzat dos referèndums per la paralització de l’EEES, s’han realitzat multitud de conferències i debats, s’han fet performances per les classes, s’han boicotejat físicament juntes i en algun cas s’ha impedit la realització d’aquesta...

No és aquest l’espai per explicar cronològicament l’evolució del grup humà que va possibilitar assumir tot aquest treball, ens limitarem a constatar que la unitat de totes les tendències polítiques organitzades i dels independents en fou condició indispensable.

Actualment, i sense voler retreure res a ningú, no és aquest el context en el que es troba l’assemblea. Posteriorment a la lectura dels fets del curs passat tothom, independents i organitzats, s’han posicionat amb raons de pes; malauradament la majoria ho han fet a fora de l’assemblea.

L’assemblea del Raval que presumia de reunir a més de 60 activistes compromesos i convocar a més 200 persones ha passat a reunir a principis de curs unes 6-8 estudiants de la facultat. Però no només existia un problema quantitatiu, tant o més important era el canvi qualitatiu. L’eco de finals de curs encara s’escoltava i s’escolta. Les pràctiques i la contundència de l’assemblea del raval varen anar allunyant progressivament els estudiants antibolonya de la major part de l’alumnat. La guerra era necessària, l’havíem d’afrontar, però no estàvem preparats, doncs la batalla a la nostra facultat la vàrem perdre nosaltres, no ens varen guanyar, la vàrem perdre dins del camp dels propis estudiants. No vàrem saber convèncer la gent per mantenir una vaga sostinguda en el temps, una reacció d’estudiants antivaga, ajudats pels degans i els massmedia, va guanyar l’hegemonia a la nostra facultat. A començaments d’aquest curs una part de la facultat continuava veient-nos com a manipuladors, hippies nazis, etc... i l’altre part ens deia que mobilitzar-se no havia servit de res. L’assemblea doncs patia ressaca, molta ressaca; proporcional a la ingesta, com sempre.

A principis de curs la sensació de derrota es va aprofundir, doncs a més de no aconseguir aturar el pla (tot i la moratòria que vàrem aconseguir a filosofia), el teixit social aconseguit i l’envergadura d’aquest s’havien també perdut.

Però la combinació d’un petit nucli d’activistes del curs passat amb les energies de tres activistes que pujaven dels instituts i l’encert tàctic de l’assemblea ha permès encetar un nou escenari polític que ha situat l’assemblea altra cop al bell mig de la vida de la facultat.

Actualment, a nivell quantitatiu s’ha sumat força gent de primer i alguns dels antics activistes han tornat a les activitats de l’assemblea, a nivell qualitatiu la immensa majoria d’estudiants torna a recolzar les nostres reivindicacions i hem millorat la relació amb els professors, tal com hem constatat en els passaclasses i en les votacions.

El canvi d’escenari i la reinvenció

A principis de curs vàrem analitzar la situació dibuixant tres cercles concèntrics a la facultat. El cercle petit representava als militants assemblearis, el segon feia referència als estudiants crítics amb el procés que participaven de les activitats de l’assemblea, el tercer cercle, el més gran, reunia a tots els estudiants, majoritàriament passius, crítics o no amb el pla. Els cercles no tenen línies divisòries clares, estan difuminades i són permeables en ambdós sentits, però ens ajuden a captar les dinàmiques i expectatives de les diferents estudiants. L’any passat el primer i el segon cercle funcionaven a moltes revolucions, el tercer fluctuava entre la passivitat i la reacció. Aquest curs el segon cercle pràcticament ha desaparegut i el primer s’ha reduït considerablement. El tercer, per contra, presenta una novetat esperançadora pels assemblearis, doncs els estudiants comencen a notar els efectes pràctics i nocius del pla Bolonya i molts comencen a emprenyar-se. Aquest fet presenta en potència una disposició més gran a que la majoria de les estudiants escoltin les nostres propostes i es sumin als òrgans de lluita dels estudiants, les assemblees. Mentre l’any passat la comunicació amb aquest sector era un exercici complicat, on els més conscients intentàvem fer entendre el perill que suposava l’aplicació de l’EEES a un estudiantat atomitzat, aquest curs la pujada de preus, la massificació a les aules o la falta de pressupost són una realitat que a ningú passa desapercebuda.

Amb el pes, i l’experiència, de la derrota a les espatlles l’assemblea del Raval va decidir- per tal d’adaptar-se al nou context i poder seguir promovent un espai crític i mobilitzador en el si de la facultat- reiventar tàcticament la seva metodologia i canviar el discurs. De fet vàrem canviar la direcció en la construcció del discurs. No havíem de ser nosaltres els que elaboréssim una llista de reivindicacions, els que senyaléssim l’enemic, sinó els propis estudiants, els que no participen a l’assemblea.

El síndic de greuges

A fi i efecte vàrem constituir un síndic de greuges. Molts varen dir que volíem institucionalitzar la lluita, però tan sols el necessitàvem per fer una radiografia dels problemes de la facultat. La conya es que tenia una estètica i una marca molt oficial per tal de trencar els judicis i prejudicis que podia tenir la gent davant d’una iniciativa dels pesats de l’assemblea.

Vàrem passar per algunes classes i vàrem tenir una taula a l’entrada de la facultat exposant la constitució del síndic i demanant a la gent que exposés en un full les queixes sobre el funcionament de la facultat i de la carrera

Recollits uns 100 formularis vàrem fer un buidatge de totes les problemàtiques.

Gràcies a aquesta informació vàrem obtenir una base més científica de l’impacte del pla, no només dels efectes pràctics, sinó de la percepció que d’ells en tenen els estudiants.

Aquest coneixement subjectiu permetia recuperar la comunicació perduda, doncs les nostres denúncies no només eren reals, sinó que eren percebudes com a reals per part de l’estudiantat, de fet eren les seves pròpies queixes.

Vàrem fer una campanya gràfica mitjançant el buidatge del síndic. Consistia en omplir la facultat de din a-3 amb una sola frase cada cartell (m’he assentat a tres classe al terra, firmat: alumne de segon d’història o he pagat 300 euros més de matrícula, firmat: alumne de tercer de geografia). Aquesta iniciativa va impactar notòriament a la facultat, va cridar l’atenció dels estudiants immunes a les pancartes i als cartells agitatius i va aconseguir socialitzar els problemes i perjudicis individuals de les estudiants.

Aquest fet representava un altre petit però important pas endavant, la gent fou conscient de la universalitat de les seves queixes i estava disposada a escoltar possibles solucions.

Un cop sembrat el terreny tocava recollir alguns fruits...els passaclasses i la vaga.

A principis de novembre vàrem realitzar el primer passaclasses seriós del curs per convocar una assemblea, més d’una setantena de persones varen participar i més de 20 es varen apuntar a les comissions. Vàrem decidir intentar convocar una vaga pel 3 de desembre, però aquest cop amb piquets informatius i votant la vaga a les classes, doncs volíem activar un procés més profund de participació de l’alumnat en la lluita.

Per arribar a aquest escenari necessitàvem però una altre lectura de la realitat que no havíem fet, coneixíem els problemes i com la gent els notava, però no sabíem que estava disposada a fer per fer-ls’hi front. Vàrem demanar a alguns professors de realitzar un debat de mitja hora a la seva classe sobre les problemàtiques del pla, dues persones de l’assemblea provocàvem el debat i al finalitzar-lo demanàvem a la gent que votés no oficialment la proposta de vaga, la majoria d’estudiants la varen recolzar i l’ànim dels assemblearis va créixer enormement.

En els passaclasses i els debats vàrem començar a notar, i posteriorment es va constatar encara amb més força, que a diferència de finals del curs passat, la gent i els professors estaven molt més disposats a escoltar, acceptar i integrar els nostres arguments i les nostres pràctiques. Professors que el curs passat no ens deixaven entrar a les seves classe ara ens demanaven que ens quedéssim més temps a la classe per exposar les nostres propostes, multitud d’alumnes que no s’havien mobilitzat l’any passat exposaven una crítica contundent i total al procés de mercantilització, alumnes que l’any passat ens insultaven ara ens felicitava per l’enorme dedicació que portàvem a terme per intentar resoldre els problemes de la facultat. L’assemblea havia recuperat la legitimitat perduda, possiblement n’havia aconseguit més que en el moment del referèndum. La campanya i el síndic havien servit!

Havíem però de materialitzar i concretar les reivindicacions. No volíem mobilitzar en base a una consigna abstracte o generalitzadora sinó en base a punts concrets que la gent sentís com a seus i que es puguin batallar i guanyar de forma concreta. Vàrem confeccionar un Programa Mínim d’Exigències (PME) amb quinze punts. Vàrem fer-ne difusió gràfica i vàrem anunciar que realitzaríem la votació de la vaga el dimarts 1 de desembre.

Finalment el dimarts 1 de desembre vàrem passar per totes les classe de la franja horària de 12.30h a 14h per votar la vaga en base al PME. Uns 500 alumnes varen ser consultats i més del 70% va votar a favor de la vaga, només el 4% es va posicionar en contra.

Cert és que la vaga no fou tant contundent com la de l’any passat. Però som conscients que la pròxima batalla no la podem jugar en contra del nostre propi desgast. La tensió, totalment necessària per altra part, que provocàvem el curs passat jugava a llarg termini en contra nostra, doncs no teniem la base social suficient per mantenir la vaga o seguir avançant en la lluita. La prioritat d’aquest curs era superar el desgast i les seves conseqüències. (revisar i ampliar aquest punt després de la valoració)

Molts ens criticaran que hem pagat un preu molt alt per aquesta nova metodologia. I és cert, hem rebaixat molt el discurs anticapitalista que dominava l’assemblea el curs passat. Però a les activistes de l’assemblea del raval (que som majoritàriament antisistema) ens preocupa quedar-nos aïllats amb el nostre radicalisme. Pensem, per contra, que gràcies a la reinvenció de l’assemblea ara nova gent pot incorporar-se a la lluita i que les idees anticapitalistes ara tenen potencialment una audiència molt més gran a la facultat, expectativa que no tindríem si ens haguéssim refugiat en la radicalitat del nostre discurs.

Una de les tasques que ens pertocaran ara és la de connectar les problemàtiques concretes amb el discurs general i la crítica profunda al neoliberalisme i al capitalisme. Queda molta feina per fer, però pensem que ara estem molt més ben situats per portar-la a terme.

L’estratègia 2015, el PRIM o la declaració de Montanyà demostren que l’aplicació de l’EEES no ha fet més que començar. Necessitem una base crítica organitzada molt més amplia i consolidada per vèncer o resistir la pròxima batalla. Ja es hora de construir-la.

Assemblea UB Raval

Breu esbós de les problemàtiques actuals a la universitat pública catalana

2009-12-05T12:29:00.004Z

Cocaïna per a tothom

Les noves formes que regnen en la docència universitària, sense rumb i pseudopedagògiques, estan suposant un martiri pels nous estudiants de grau i pels estudiants que sense fer grau ja les estem patint.

Les noves formes d'avaluació en que al llarg del curs es fan activitats puntuables, genera bàsicament estrès i angoixa als estudiants, i no aporten res positiu a l'aprenentatge. No poden facilitar l'aprenentatge ja que les correccions, o feedback, amb el professor pels errors comesos o no arriba mai o arriba massa tard, quan ja no és útil. A més a més la puntuació s'acostuma a repartir el 50% de la nota al llarg del curs i l'altre 50% al final, de manera que els estudiants ens sentim pressionats tot el curs a més de patir els famosos exàmens finals. Exàmens finals que com se suposa que han de desaparèixer no ens permeten gaudir de setmana blanca per estudiar, quan la majoria d'estudiants ens hi seguim jugant la nota Aquesta situació ve donada per un impuls a mitges d'una “reforma pedagògica” en que cada professor aplica el que li sembla sense tenir criteris clars i uniformes. Criteris que no han existit en tot el procés de reforma universitària i menys encara els recursos necessaris per tirar-ho endavant.

Quin sentit té aquest canvi a mitges i aquesta reforma en precari? El que està aconseguint és que els estudiants ens acostumem a fer grans volums de feina, sense especial interès en la majoria de casos, però amb una alta productivitat, sota la pressió d'una minsa part de la nota de l'assignatura. D'aquesta manera adquirirem l'habit tant necessari pel lloc de treball: llargues i avorrides jornades sense protestar, i ja preparats per fer hores extres en els pics de feina.

Quina relació té això amb la privatització? És una forma més de convertir la formació universitària en formació útil pel mercat laboral. De la mateixa manera que les assignatures ja no s'estructuren per continguts, sinó per habilitats i competències. Aquestes habilitats i competències són les que ens fan adquirir fent treballs i entregues com esclaus, per que després de 4 anys sense haver après gaire de res però saber molt de pencar com idiotes amb la feina que ens donen estiguem ven apunt per ser productius per la patronal (Estratègia de Lisboa).

MacUniversitats a bon preu

Cada dia una mica més tenim una universitat infestada d'empreses per tot arreu: Caixers automàtics, Segurates, Bar, Reprografia, Locals comercials, Pràctiques a empresa, Titulacions sospitoses, Consell Socials, ANECA i AQU i un llarg etc.

Les pràctiques de final de carrera, i en especial les de final de grau, són en la gran majoria dels casos una aberració. Crèdits necessaris per obtenir el títol, que pagues a preu d'or i que per si fos poc en molts casos són obligatoris, especialment en els nous títols de grau. Aquesta formació a l'empresa, que com ve saben les estudiants que ja han passat, es tracta d'ocupar una plaça laboral a l'empresa. No cal dir gaire més: pagar per treballar (amb el títol per amansar-nos com un caramelet al final del camí).

La devaluació de les titulacions és, avui en dia, amb tants graus aprovats, un fet. Devaluació causada majoritàriament per l'enfoc dels plans d'estudis a habilitats i competències enlloc de en continguts. Aquest suposat gir pedagògic que ens ha de permetre moure'ns per Europa ha vingut orquestrat i promocionat per agències de qualitat i altres òrgans dirigits bàsicament per patronats empresarials. La jugada patronal és clara, refer tots els títols, de manera que no siguin equiparables als anteriors (devaluats) per poder tornar a definir les categories laborals i així poder pagar menys a tots els nous titulats que surtin, ja que els sobra nivell de qualificació en la majoria de la ma d'obra.

Per si no fos poc, han establer com a criteri important alhora de decidir quines habilitats i competències corresponen a les titulacions, quina és la necessitat del mercat laboral. Així s'estalvien els costos de formació del nou personal a les empreses. Per que haver de fer formacions a les empreses si les poden fer a la universitat? No està per això la universitat? Un altre aspecte vital de destacar en la progressiva introducció de les empreses a la universitat és que no només hi busquen que els hi facin els treballadors a mida sinó també fer-hi negoci. Aquest negoci es pot concretar com accedir a la gran massa de compradors en potència que és l'estudiantat (Caixers automàtics, Bars, Reprografia, locals comercials). Però també hi ha un altre gran negoci a la universitat, què és la suculent recerca. La privatització de la recerca a través de Centres d'Investigació mixtes (LOU), Empreses de Base tecnològica o Empreses Spinoff esta cada dia més a l'ordre del dia. La col∙laboració de professorat investigador en aquestes empreses o directament en empreses externes, fent una doble jornada laboral és una forma de privatitzar els beneficis generats pels recursos públics (formació del personal i espai d'investigació). També cal destacar els convenis que firmen les universitats amb empreses i ens privats, que són secrets i per tant no accessibles per cap membre de la comunitat universitària. Què deuen haver d'amagar?

The reanimator

Una de les derives més clares que pren la privatització de les universitats després de l'aprovació dels graus fa referència a la seva gestió econòmica. A través de diversos vessants apareixen arguments per privatitzar i precaritzar la universitat.

El primer pas va ser assumir que les universitats han de treballar en base al cost 0. Aquest fet és especialment significatiu, ja que és un pas de gegant cap a la pèrdua de l'educació superior com a servei públic per esdevenir un bé de luxe. El segon pas en aquesta línia està essent un canvi de política de finançament dels ens públics a la universitat. Progressivament es va reduint els diners que es destinen a finançar la universitat, fins i tot encara que s'hagin promès, com és la situació que es dona actualment. Així doncs esdevé responsabilitat de les universitats eixugar el seu dèficit, un dèficit que com a servei públic és estructural. D'aquesta manera es justifiquen les noves polítiques econòmiques a les universitats, precaritzants i privatitzadores. Dins d'aquest marc apareixen arguments com la reducció de despeses en personal o no renovació de places per jubilació, polítiques que porten que les places actuals es precariaritzin. També el canvi de tendència cap a la contractació laboral de PAS i PDI enlloc de ser funcionarial(els contractes funcionarials tenen millors condicions de treball garantides, mentre que en els contractes laborals tot s'hi val i esdevé la via per fer contractes precaris).

Com a política de racionalització també esta apareixent la filosofia de maximitzar el rendiment econòmic dels espais de la universitat, així com dels serveis que pot oferir (p.e. assessories i consultories). En aquesta lògica s'engloba el lloguer de locals o fins i tot espai d'aules de les facultats a empreses “col∙laboradores de la universitat”, per no parlar dels parcs de recerca o d'investigació. Com que en el nou context, en pro de l'estalvi tot s'hi val, esdevé un política habitual el adjudicar els serveis que de forma natural hauria de gestionar la universitat (bar, reprografia, neteja, ...) a empreses subcontractades. Aquest fet evoca clarament a pitjors condicions laborals del personal que hi treballa i preus més cars pels estudiants. Aquestes noves polítiques evidentment també s'apliquen al nivell docent, i la racionalització de la despesa en docència comença a sonar amb força. Aquesta racionalització es tradueix clarament en perjudicis directes cap als estudiants i cap al professorat. Una mesura estrella seran les assignatures transversals, ja promogudes en els primers cursos de les noves titulacions de grau. Són assignatures majoritàriament buides i que tracten continguts pertanyents al currículum de batxillerat. És clau tenir en compte que aquestes assignatures transversals aglutinen gran nombre d'alumnes, i per tant, es massifiquen les aules, i la atenció a l'estudiant és clarament pitjor. A més a més, com que han de ser continguts vàlids a diverses titulacions acostumen a tractar aspectes o molt genèrics o de poca aplicació real per la titulació.

De cara al PDI, i també als estudiants que reben la docència, per tal de racionalitzar la despesa s'esta tendint a afavorir figures contractuals a professorat del tipus lector o associat, segons el qual el professor no fa jornada completa a la universitat, però que a la pràctica ha d'assumir volums de feina d'un docent titular. A més a més, la figura del becari ajudant mica mica va prenent força. Un estudiant que esta acabant la carrera o que tot just l'ha acabat, que cobra malament una feina de docent i que l'estudiant paga com si es tractés d'un professor titular.

Un miler d'estudiants es manifesta per la universitat pública

2009-12-03T20:43:00.002Z

Un miler d'estudiants s'han manifestat avui al migdia a Barcelona per reclamar la democratització de la universitat pública. La manifestació, que no havia estat comunicada a la policia, no ha pogut acabar el recorregut previst. Els estudiants volien accedir a la plaça Sant Jaume però els antiavalots els hi ho han impedit, tallant el carrer Jaume I. Malgrat la prohibició d'accedir a la plaça Sant Jaume, la manifestació ha acabat sense cap incident.

La manifestació ha estat convocada per la coordinadora d'assemblees d'estudiants i ha comptat, entre d'altres, amb estudiants de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Autònoma i de la Universitat Pompeu Fabra.

Font: llibertat.cat

Jornada de vaga pel dia 3 de desembre

2009-12-01T14:35:00.004Z

Jornada de vaga, 12 del migdia a la Plaça Universitat
(Barcelona, Metro: Universitat )

Resultats finals: enquesta convocatòria vaga 3-D

2009-12-01T14:10:00.009Z

Des de l'Assemblea de Facultats UB Raval, aquest matí hem anat passant per la majoria de classes del horari de matí (a la tarda no hi ha hagut disponibilitat possible) i hem realitzant una enquesta a mà alçada sobre la aprovació, negació o abstenció de la convocatòria de vaga del dia 3 de desembre.

Els resultats han estat els següents:

Aula 305 F (a Favor) 25 / C (en Contra) 0 / A (Abstencions) 20

Aula 306 F 16 / C 2 / A 6

Aula 307 F 21 / C 5 / A 18

Aula 308 F 37 / C 0 / A 7

Aula 212 F 34 / C 1 / A 9

Aula 211 F 23 / C 2 / A 12

Aula 209 F 17 / C 2 / A 7

Aula 219 F 28 / C 0 / A 8

Aula 204 F 30 / C 0 / A 0

Aula 205 F 8 / C 0 / A 1

Aula 210 F 8 / C 9 / A 18

Aula 403 F 4 / C 1 / A 1

Aula 406 F 22 / C 0 / A 5

Aula 206 F 18 / C 1 / A 6

Aula 403 F 34 / C 5 / A 6 (diferent horari)

Membres de l'assemblea (que no estaven presents a les classes): F 19/ C 1 / A 0

Total a Favor: 344 (71%)

Total en contra: 22 (4,5%)

Total abstencions: 127 (24,5%)

PER TANT, EL RESULTAT DEFINITIU I GENERAL ÉS EL RECOLZAMENT A LA CONVOCATÒRIA DE LA VAGA DEL DIJOUS DIA 3 DE DESEMBRE.

US CONVIDEM A VENIR A LA MANIFESTACIÓ, A LES 12 DEL MIGDIA, DEL DIJOUS DIA 3 DE DESEMBRE.

A LES 11:45 (3/4 de dotze) SORTIREM AMB UNA BATUKADA TOTS JUNTS CAP A LA PLAÇA UNIVERSITAT.

HI HAURÀ DEBATS OBERTS AL PORXO DE LA FACULTAT DES DE LES 8 DEL MATÍ ON TAMBÉ ESTEU CONVIDATS A PARTICIPAR.

Assemblea UB Raval

Planning de l'assemblea

2009-11-27T14:20:00.008Z

DIUMENGE 29: s'ha quedat a les 16h a la Carboneria (c/Urgell 30) els de la *comissió performance* de la manifestació per a preparar-la i assajar-la. Hi pot anar tothom que vulgui participar-hi.

DILLUNS 30: s'ha quedat a les 12:30h al porxo per encartellar sobre:

- El programa de mínims (on es desenvolupen els continguts, reivindicacions i queixes)
- La consulta que es farà el dia següent sobre la convocatòria de vaga del dia 3 (classe per classe (especificat més avall)
- La jornada d'estudi a la biblioteca (ocupació nocturna especificat més avall)

DIMARTS 1: s'ha quedat a les 12:00h al porxo per anar classe per classe, com ja s'ha fet en algunes, i *consultar als estudiants la decisió sobre la convocatòria de vaga del dia 3, on per mitjà de votacions a mà alçada, s'anirà definint el resultat d'aquesta. Per consultar la decisió final estarà penjada a la web de la assemblea de la facultat, també estarà escrita als cartells, i que és aquesta: http://www.assembleafacultats.blogspot.com

DIMECRES 2: s'ha quedat a les 19h al porxo per ocupar durant tota la nit la biblioteca i fer una jornades d'estudi. Els motius són la nova imposició d'ensenyar el carnet exclusiu de la UB, la preparació de la manifestació del dia següent i una jornada d'estudi nocturn per aquells que la vulguin aprofitar.

DIJOUS 3:
- 8h del matí fer una xerrada informativa amb professors (falten confirmacions)
- 10h fer un debat assembleari de pròxims reptes i estratègies
- 11:45h marxa conjunta cap a la plaça Universitat per la convocatòria de la manifestació.

Per una Universitat digne i amb futur. Mobilització i consciència Digues NO A BOLONYA!
http://assembleafacultats.blogspot.com

Recordem!

2009-11-26T15:26:00.007Z

Comunicat de premsa conjunt:

la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona, la Federació de Veïns de Barcelona (FAVB), l’Observatori dels drets econòmics, socials i culturals (DESC), l’Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH), l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de l’Universitat de Barcelona (OSPDH).

La Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona, juntament amb la Federació de Veïns de Barcelona (FAVB), l’Observatori dels drets econòmics, socials i culturals (DESC), l’Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH), l’ Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH), totes elles entitats ciutadanes de reconeguda trajectòria en la defensa dels drets humans, volem manifestar la nostra ferma denuncia per l’actuació dels mossos en relació als següents

FETS:

A les cinc de la matinada del dia d’ahir, 18 de març, els agents anti-avalots de la policia catalana han entrat, amb l’autorització expressa del rector de la Universitat de Barcelona, Dídac Ramírez, en el vestíbul universitari de l’edifici històric. La intervenció s’ha efectuat per tal de desallotjar als estudiants que hi eren tancats des del 20 de novembre per protestar pel pla Bolonya. Per altra banda, al llarg de tot el dia i en diferents llocs de la ciutat s’han produït diverses actuacions policials dirigides contra aquells estudiants que protestaven per la contundència de l’actuació policial. S’han produït desenes de ferits i un número indeterminat de persones detingudes. Molts dels contusionats han estat persones absolutament alienes a la protesta que es trobaven, accidentalment, en el lloc dels fets. Cal destacar que entre els persones ferides s’hi troben diversos fotoperiodistes (El Periódico, El Punt, ADN, La Vanguardia, ABC, Agència EFE...), reporters i càmeres de televisió que estaven cobrint l’esdeveniment així com nens i persones de la tercera edat.

Per tot això, CONSIDEREM QUE:

Respecte a l’actuació del Rectorat de la Universitat de Barcelona:

- Resulta censurable que hagi autoritzat l’entrada i la intervenció policial en l’interior del recinte universitari sense previ avís ni esgotar els canals de diàleg oberts amb els estudiants. Tampoc resulta prou justificada la decisió de tancar la universitat, suspendre les classes i impedir, així, el lliure accés dels estudiants fins el proper dilluns 23 de març.

Respecte a l’actuació policial dels Mossos d’Esquadra:

- Considerem que s’ha produït una duresa i violència extrema, pròpia d’altres èpoques i intolerable en un sistema democràtic.

- Considerem que s’ha actuat de forma desproporcionada, sense donar als estudiants la possibilitat de dissoldre voluntàriament els actes de protesta, i sense que s’hagués produït cap acte de provocació o violència.

- Considerem que s’han causat detencions arbitraries i desenes de persones ferides de forma indiscriminada i en parts dels cos, com ara el cap, absolutament prohibides pel nostre ordenament jurídic i fins i tots els propis reglaments interns IPTN dels Mossos d’Esquadra. Aquest és el cas, per exemple, d’un fotògraf del diari ADN que ha estat traslladat a l’hospital aquesta nit.

- Considerem que s’ha agredit a nombrosos professionals del periodisme, afectant, així, a la seva tasca informativa i al dret d’informació dels ciutadans reconegut en l’article 20 de la Constitució espanyola.

- Considerem especialment greus les declaracions del Director General de la Policia catalana, Rafael Olmos, en les que justificava l’agressió als mencionats professionals per la dificultat de distingir-los dels manifestants atès el visible distintiu que duen així com la clara tasca professional que realitzen.

- Considerem que la circumstancia que els agents anti-avalots dels Mossos d’Esquadra no duguin encara el distintiu identificatiu a l’uniforme, tal com preveu la instrucció aprovada per la Generalitat de Catalunya en data 12 de novembre del 2008, ha incrementat el grau d’impunitat davant els abusos comesos .

En darrer terme, volem recordar que el control policial de les protestes és una de les tasques més destacades de qualsevol règim polític, no només perquè estan en joc el respecte a les llibertats i drets de participació política dels ciutadans sinó també la pròpia “legitimitat” del sistema democràtic.

Per tot això, les entitats mencionades reclamem al Rectorat de la universitat de Barcelona:

- Que reobri el procés de diàleg interromput amb els estudiants contraris al pla Bolonya i es posi fi al discurs criminalitzador en vers la seva protesta.

Reclamem, així mateix, al Departament d’Interior:

Que obri una investigació per determinar si la gravetat dels fets és atribuïble tan sols als propis agents de policia anti-avalots o ha existit algun altre tipus de responsabilitat o participació dels seus superiors jeràrquics, i en virtut del seu resultat es depurin les responsabilitats i es produeixen els possibles cessaments que se'n puguin derivar. En aquest sentit, cal remarcar que el director policial, Rafael Olmos, va afirmar públicament que els “agents van complir les directrius” i que ell personalment assumia totes les responsabilitats d’allò succeït.

Que s’apliqui immediatament la normativa aprovada per la Generalitat de Catalunya que estableix la obligació de dur un distintiu identificatiu en l’uniforme dels Mossos d’Esquadra per tal d’evitar la situació d’ actual impunitat sota la qual actuen els agents del cos d’ anti-avalots.

Que es revisin els actuals protocols d’actuació en la dissolució de manifestacions i altres actes de protesta per part dels agents anti-avalots dels Mossos d’Esquadra i evitar, així, els excessos en l’ús de la força que s’han produït en aquesta ocasió.

Barcelona, 19 de març del 2009.

Judici contra els estudiants anti-Bolonya

2009-11-20T20:51:00.001Z

Programa els matins de TV3: En parlem amb Manu Simarro, estudiant de Ciències Polítiques; Neus Cabanillas, estudiant de Sociologia, i Gabriel Matriolli, estudiant de Matemàtiques.

Que és AJEC?

2009-11-18T17:21:00.004Z

Quan penso en ells penso en Hannah Arendt parlant de l’origen del mal. Ella deia l’origen del mal: És la banalitat.

Que són l’AJEC? Ajec és un producte de màrqueting. Tenen un tio que parla bé, una marca, una sigla, i quatre o cinc militants, però que són? Són una mercaderia del espectacle. Es venen com "perfectes" sense tares, centristes, pacífics, són com una mercaderia light. Es algú empaquetat per vendre. Un aparador, un escenari en forma de associació estudiantil i per darrera: el cablejat. Per darrere la caspa, la ràbia, el maquiavel·lisme suat dels apoderats del PSC manegant fils, infiltrant diners del contribuent.

L’AJEC és el somriure profident del polític professional. Hannah Arendt ens avisava del terror de la banalitat, dels seus possibles efectes perversos. La gent ha de tenir tares contradiccions, ha d'estar entusiasmada, voluntariosa, humana i ser sincera. Ha de ser real. El contrari és monstruós. El monstre de la políticament professional: és Goebbels.

Monstres de cares amables, envoltori fi, mans delicades però podrits d’intencions d’altres, de males intencions. A que vénen? Ha carregar-se una experiència radicalment democràtica: el món estudiantil universitari: basat en assemblees de base coordinades. Per intentar superposar-hi al damunt la lògica del secretari general, dels diners per sota mà, del pelotisme, de la obsessió pel poder personal, la desconfiança cap als demés i sobretot la gestió del moviment universitari sota control centralitzat de uns pocs escollits amics dels governants del Estat. Compte són pocs i són banals, probablement ni ells acaben de ser conscients quin paper juguen, però es en la seva banalitat on esta el més terrorífic de la seva existència.

Font: Assemblea de Psicologia i Logopèdia UAB
(faltes d'ortografia corregides)

Moviment 58 i més

ERC es retira del primer judici contra estudiants anti-Bolonya tot i que el procés continua

2009-11-15T19:06:00.002Z

ERC retirava l’acusació, un dia abans de la celebració del judici, contra nou estudiants que havien protagonitzat una acció de protesta contra Bolonya a la seu del partit. Aquest divendres s’ha repetit l’escena, i el fiscal ha retirat l’acusació de desordres públics que pesava sobre set estudiants de la UAB que protestaven durant la celebració del Consell de Govern de la universitat el passat 18 d’abril. Els dos casos són l’inici d’una sèrie de judicis que s’han celebrar contra més de cent estudiants anti-Bolonya els propers mesos, fet que ha generat la campanya ‘Més de 100 a judici’ promoguda pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC).

La criminalització a la que van ser sotmesos els estudiants el curs passat, quan es van multiplicar en nombre i participació les accions contra la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior, es va desinflant a mesura que van succeint els casos. No s’ha d’amagar que hi va haver actuacions desafortunades en certes protestes, però que aquests fets van ser utilitzats i magnificats per diversos mitjans, periodistes i polítics –els mateixos que es queixen perquè els joves no es mobilitzen per res- és cada cop més evident.

Els advocats dels estudiants acusats de desordres públics han explicat, segons l’ACN, que el fiscal ha retirat l’acusació perquè no se’ls ha identificat com els autors de la destrossa d’una porta de vidre durant la protesta. L'advocada ha explicat que els membres de seguretat no han pogut identificar els estudiants i ha dit que les persones que estan acusades són joves que el 18 d'abril van acudir al dispensari de salut del centre perquè havien patit lesions durant la protesta: “El Rectorat va agafar la llista de joves que havien estat atesos i va decidir fer un judici per desordres”, ha assegurat. En la mateixa línia s'ha expressat l'altre advocat dels acusats, que ha afirmat que amb la vista ha quedat demostrat que aquest judici era “una acusació gratuïta contra els estudiants”.

Dinar Popular: Com defensar l'eduació esquivant porres

2009-11-09T21:29:00.001Z

DIVENDRES 10 de novembre,
a 2/4 d'una del migdia.

Convoca: Assemblea UB Raval

Es veia a venir...

2009-11-05T11:21:00.002Z

Amb el nou curs acadèmic s’ha demostrat que el que dèiem l’any passat sobre l’EEES era veritat. El Pla de Bolonya no ha portat cap millora per a la universitat pública, al contrari, s’ha pogut veure que la implantació dels nous Graus no ha portat més que el caos; aules hipermassificades, assignatures que semblen d’un tercer de batxillerat més que d’una carrera universitària, caos administratiu, falta de personal, etc. Aquest fet, sense cap mena de dubte, fa que la qualitat dels nostres centres d’estudi baixi en picat, facilitant les desqualificacions cap a l’ensenyament superior públic per part d’aquells que en volen treure profit.

A més a més, se li suma una manca de democràcia en el si de la universitat derivada de la actual LOU. Aquesta manca de democràcia s’ha fet palesa amb la minsa participació de l’alumnat en la configuració dels nous plans d’estudi i del nou model universitari que van dibuixar en un exercici de despotisme il∙lustrat. “Tot pel poble però sense el poble”, sota aquesta consigna actuen.

Les queixes no són escoltades ni se'n rep cap resposta. Així s’ha demostrat amb la campanya del “Síndic de Greuges”, portada a terme per aquesta Assemblea. Tot i ser notòries i palpables les queixes exposades en cartells, el deganat no ha mogut ni un dit. Això no és una mostra ben clara de l’actitud que tenen davant les peticions de l’alumnat?

Està ben clar, actuen de forma unilateral i, si s’escau, amb l’ajuda de la seva conselleria preferida: la Conselleria d’Interior. Tothom recorda com els Mossos d’Esquadra convertiren una protesta pacífica com l’ocupació del rectorat de la UB en una batalla campal pels carrers de Barcelona amb un únic agressor: els cossos policials.

Després d’aquesta esbatussada van ser imputades més de 58 estudiants amb un delicte molt greu: defensar la pública amb una arma molt perillosa, la seva veu.

El fet que hi hagi més de 58 estudiants encausades per aquests fets demostra que la voluntat de diàleg de les autoritats universitàries i governamentals és nul∙la. En comptes de posar-se a parlar amb l’alumnat envien la policia, i un cop net el camí convoquen una taula de diàleg amb la condició sine qua non de no tocar ni un pèl els fonaments de Bolonya.

Això és diàleg? Si no hi ha diàleg, hi ha democràcia? Es pot parlar de democràcia quan es reprimeixen les veus dissonants? Es pot parlar de democràcia quan s’ignora que el 90% dels i de les estudiants que votaren en els referèndums de l’any passat estaven en contra de la implantació de l’EEES? Es pot parlar de democràcia quan hi ha més de 58 estudiants que poden anar a la presó per defensar la pública? Evidentment, no. Disten molt de ser democràtics uns òrgans de govern que es recolzen en majories silencioses.

És per això que cal que la nostra veu es faci escoltar. La universitat pública necessita la teva veu. Que no s’imposi la seva “majoria” silenciosa. Ara cal la solidaritat amb els i les companyes imputades; amb repressió no hi ha democràcia.

Per això us convoquem a la XERRADA SOBRE AQUEST PROCÉS CONTRA MÉS DE 58 ESTUDIANTS: 10 DE NOVEMBRE, A LES 12.30 HORES (AL PORXO)

ASSEMBLEA DE FACULTATS UB RAVAL

Tens sis anys per acabar d'estudiar!

2009-10-21T12:17:00.002+01:00

Los alumnos de la Universidad de Alcalá de Henares (UAH) tendrán un límite de permanencia en su carrera. El centro quiere lograr una mayor implicación de sus estudiantes: en primer lugar, deberán tener un mínimo de materias aprobadas para matricularse en el curso siguiente. Además, deberán graduarse en un plazo máximo de 6 años

Según su rector, Virgilio Zapatero, la UAH pretende ser "modélica en el rigor de exigencia del cumplimiento de plazos". Con el objetivo de concienciar a los estudiantes de la inversión destinada a su formación, la universidad les ha informado por correo de que las administraciones invierten unos 8.000 euros al año en la educación de cada uno.

El centro asegura que la nueva metodología, que será "más tutorial, con grupos más pequeños y con una mayor relación entre profesor y alumnos". La "evaluación será continua", de modo que el examen final de cada asignatura perderá relevancia.

Para desarrollar estas novedades, la Universidad de Alcalá ha mejorado sus infraestructuras: las aulas serán más pequeñas para evitar la masificación, se incorporará mobiliario móvil y se introducirán una serie de tecnologías, como ordenadores, conexión wifi o pizarras digitales.

Una desena d'estudiants anti-Bolonya intenta accedir al despatx del rector de la UB

2009-10-08T18:27:00.001+01:00

La inauguració del curs acadèmic de la UB ha coincidit amb dues tímides protestes protagonitzades per membres de seu Personal d'Administració i Serveis (PAS) i una desena d'estudiants anti-Bolonya. Els universitaris s'han donat cita a les deu del matí per decidir amb quin tipus de protesta rebrien al conseller d'Universitats, Josep Huguet. Poc abans de les dotze membres de seguretat situats a l'entrada els han impedit l'entrada, llavors han intentat arribar fins al despatx del rector de la UB, Dídac Ramírez, per demanar la seva dimissió. El representant del PAS de la universitat, César Marín, per la seva banda, ha explicat que la queixa vol denunciar 'el menyspreu cap a aquests treballadors'.

Font: ACN

53 joves que es van tancar al rectorat de la UB seran jutjats el 18 de novembre. Per primer cop s'habilitarà l'auditori de la Ciutat de la Justícia

2009-10-06T16:27:00.002+01:00

Una de les actuacions més polèmiques dels Mossos d'Esquadra en els últims temps, el desallotjament dels estudiants anti-Bolonya del rectorat de la Universitat de Barcelona, arribarà el dia 18 de novembre al jutjat en forma de macrojudici. Un total de 53 estudiants hauran de comparèixer a la vista com acusats d'una falta de desobediència a l'autoritat, en aquest cas, els Mossos que van posar fi a quatre mesos d'ocupació de l'edifici.

El cas és jurídicament molt simple, perquè es tracta d'unes faltes que poden arribar a jutjar-se fins i tot en absència de l'acusat i amb una pena màxima d'una multa de 60 dies, però és complicat de procediment pel gran nombre de persones que hi ha acusades. Aquest fet ha obligat el jutjat número 9 d'instrucció a demanar que s'habiliti l'auditori de la Ciutat de la Justícia per poder celebrar la vista amb normalitat, la primera que s'hi farà.

L'auditori, estrenat oficialment el 24 de setembre passat en un acte d'entrega de distincions a treballadors penitenciaris, és una sala amb capacitat per a cinc-centes persones i que ja va ser concebuda al seu dia com espai alternatiu per a la celebració de judicis amb un nombre elevat d'acusats. El nou recinte judicial de la plaça Cerdà disposa d'un ampli ventall de sales de vista, però cap amb prou capacitat per poder donar cabuda a un nombre tan important d'acusats.

El fet que hagin de comparèixer mig centenar de persones pot complicar el desenvolupament de la vista, ja que de moment el jutjat està tenint problemes en la notificació a tots els processats. Un cop la citació és positiva, el judici pot començar, fins i tot sense els acusats, però si la comunicació no es produeix es pot produir un ajornament. No serà fins al dia assenyalat per a la vista que es podrà comprovar aquest extrem.

El mig centenar d'acusats són els joves que eren dins del recinte de la plaça Universitat quan a dos quarts de sis de la matinada del 18 de març hi van entrar els Mossos, i hi van oferir resistència passiva. El desallotjament va derivar hores després a l'exterior de l'edifici en enfrontaments, càrregues policials i detencions. Aquestes escenes es van reproduir al migdia davant el Palau Robert i al vespre en una manifestació molt violenta pel centre de Barcelona.

Font: Diari Avui.cat (6/10/09)

L'Expedient Bolonya a TV3

2009-09-30T16:17:00.002+01:00

Reportatge que confronta partidaris i detractors del procés d'implantació del Pla Bolonya per debatre sobre com s'ha de renovar el sistema universitari al nostre país.

Autors: Lluís Royo, Jordi Pueyo i Montse Rosell
Imatge: Ignasi Pastori

Sindicats en desacord amb el cost de la universitat

2009-09-24T14:35:00.004+01:00

Sindicats d'estudiants universitaris en desacord amb el cost de la universitat i els recents anuncis del conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet.

"Huguet creu que els estudiants han de pagar més per anar a la universitat" (ElPunt.cat)

Llegir article: enllaç

Primera assemblea del curs 2009/2010

2009-09-16T15:38:00.002+01:00

Dimarts 22 de setembre a 2/4 d'una del migdia al porxo de la Facultat del Raval

Participa i digues la teva!

Convoca: Assemblea UB Raval

Bolonya i el EEES són directives europees de compliment obligatori?

2009-09-09T14:33:00.005+01:00

La UE no te competències en matèria educativa. A aquest nivell només s'han signat declaracions d'intencions, que no tenen perquè complir-se. El Procés de Bolonya i l'EEES afecta a molts països, alguns dels quals no formen part de la UE, en concret son 46, entre els que trobem Turquia o Azerbaidjan.

La UE, per iniciativa del Regne Unit, no té competències en educació. (Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea, art.149.4)

La Declaració de Bolonya sorgeix al 1999. Es tracta d'una declaració d’intencions que cada país decideix si vol aplicar-les, i com ho vol fer. Qualsevol país pot sortir sense cap mena de represàlia legal; de fet, a Grècia s’ha aturat sense representar cap mena de ruptura dins el Sistema Universitari europeu.

L’àmbit de països adherits a la Declaració inclou Estats de fora de la UE.

Per tal d'implementar el Procés de Bolonya, cada estat ha articulat la seva pròpia llei. A l’Estat Francès,la LRU; a l’Estat espanyol la LOU (2001, lleument reformada al 2007 amb la LOMLOU). El Reial Decret és un desenvolupament concret del que s'estableix a la LOU a grans trets: concreció dels graus, postgraus, etc.

A Catalunya, el Parlament va aprovar la Llei d’Universitats de Catalunya al 2003 per adaptar-se a la LOU i a les reformes dirigides a la liberalització que estableix l’OMC:

“les aportacions del Govern de la Generalitat s’han de limitar a l’oferta universitària que es presta amb caràcter no empresarial, en previsió de la liberalització d’aquest sector en el marc de les negociacions en el si de l’Organització Mundial del Comerç.”

(Preàmbul, LUC)

Més informació:

Portal de referència sobre l'Espai Europeu d'Educació Superior i el procés de Bolonya

Implantació del Grau en la llicenciatura d'Història

2009-09-06T20:49:00.002+01:00

Atès el procés de desimplantació de la llicenciatura d'Història, cal consultar el calendari d'extinció del seu pla d'estudis.

Informació:
http://www.ub.edu/facgh/GRAUSWEB/historia/calendari_hist.pdf

"La Universidad es hoy más crítica"

2009-09-05T17:39:00.002+01:00

(El País 10/8/09)

LA REFORMA UNIVERSITARIA PABLO, XAVIERA Y HUGO.
Estudiantes que se encerraron en la UB el curso pasado.

Los tres participaron el invierno pasado en los encierros contra la reforma universitaria de Bolonia. Los tres están acabando sus estudios. Y los tres piensan que su protesta sirvió para concienciar sobre los problemas de la Universidad pública.

El 20 de noviembre de 2008 cientos de estudiantes como Pablo Molano, Xaviera Vilamitjana y Hugo Alvira ocuparon la sede central de la Universidad de Barcelona. Pertrechados con mantas y sacos se quedaron allí cuatro meses, Navidad incluida, hasta que fueron desalojados por los Mossos d'Esquadra. Aquel día hubo enfrentamientos entre policías y estudiantes en Barcelona, que se saldaron con 26 estudiantes y seis mossos contusionados. En otras ciudades españolas también hubo encierros.

Nueve meses después de aquel día, los tres lo rememoran en el atrio de la sede central de la Universidad de Barcelona. "Recordaré siempre esa experiencia. Fue única", dice Xaviera, que el año que viene cursará cuarto de Historia en la Universidad de Barcelona y que ha compaginado estudio y trabajo, aunque ahora está en paro. "Durante mes y medio o dos meses fue una experiencia bonita. Nos organizamos para lograr cosas pero no pudimos o no supimos aprovecharlo", dice Hugo, que estudia un máster de Historia tras haber cursado esta licenciatura y está buscando empleo.

Querían parar el proceso de Bolonia (homologación de los estudios universitarios en Europa). Querían que se paralizaran los expedientes contra varios compañeros de la Universidad Autónoma de Barcelona. Y querían abrir un debate sobre la Universidad pública. Admiten que no lograron sus objetivos, pero no descartan volver a la carga el curso que viene, aunque no saben cómo lo harán. Dicen que no les gusta Bolonia porque hay un riesgo de que las empresas entren en la Universidad, porque dificulta compaginar el trabajo y el estudio debido al nuevo método de evaluación continua y porque hace una reforma sin poner recursos económicos, añaden.

Cuando se les pregunta si su protesta ha servido para algo, no lo dudan: "Ahora hay más con ciencia de la situación de la Universidad". Hugo, sin embargo, matiza: "Hay más conciencia, más crítica pero no hemos conseguido nada concreto. Quizá no hemos sabido plantear asuntos concretos sobre becas, incrementos del profesorado o mejora de la calidad docente. Bolonia se está implantando en un contexto de crisis económica. Me conformaría con que le dieran a la Universidad lo que les van a dar a los bancos y a las cajas de ahorro para que se reorganicen y fusionen", apunta Hugo.

Pablo no está tan de acuerdo con Hugo en que su encierro no sirviera para nada: "La necesidad de financiar mejor a la Universidad está más en primera línea que antes y creo que eso es fruto de nuestra presión. Aunque es cierto que no se ha paralizado Bolonia, hemos visto cómo funcionan las cosas y que Bolonia es sólo una parte del sistema capitalista en el que nos encontramos", reprocha Pablo, que empezará cuarto de Filosofía en septiembre.

Para Xaviera, después de las protestas "hay más gente crítica". "Todo explotó aquel día, pero venía de atrás. Ahora hay una conciencia que antes no existía", recalca Pablo. "Había gente que nunca participaba en estos movimientos. No olvidaré cuando nos desalojaron. Fue una demostración de fuerza", añade.

Los tres son conscientes de que Bolonia ya no es una meta sino que está implantado. El sistema de Bolonia (que, entre otras cosas, favorece la movilidad de los estudiantes por Europa) regirá el curso que viene en más del 70% de las titulaciones de las universidades españolas y, como mucho, a partir de 2010 todos los estudios de grado deberán estar adaptados a Bolonia.

¿Volver a las protestas el curso que viene? Ya se verá contestan los tres. "Siempre entra gente nueva. Un 25% de los alumnos llegarán en septiembre y las cosas hay que prepararlas, pero existe esa conciencia de la que hablábamos. La gente sabe que la Universidad pública debe estar mejor atendida, mejor financiada", dice Hugo. Xaviera asegura: "Hay que seguir haciendo un seguimiento muy crítico con Bolonia".

Guia per orientar-se pel mapa de l’espai europeu d’educació superior (EEES)

2009-07-30T15:08:00.002+01:00

Nou portal institucional de la Generalitat de Catalunya sobre el Pla Bolonya, curs 2009-2010

Les taxes universitàries podran pujar fins al 4% per sobre l'IPC

2009-07-20T11:41:00.004+01:00

El passat dimarts 16 de juny, es va publicar al BOE la forquilla general de pujada màxima dels preus dels estudis conduents a títols universitaris per al curs vinent.

A partir d’aquestes limitacions, cada Comunitat Autònoma pot ubicar-se on millor cregui. Encara no està publicat la concreció definitiva a Catalunya.

Tres observacions

1Estableix un límit de fins a 4 punts per sobre la situació de l’IPC (un pel menys del 4%).

2. Per tal de no perjudicar la mala imatge dels nous graus, el text estableix que el cost total d’un grau no pot ser superior al dels estudis equivalents de plans previs (llicenciatura o diplomatura).

“El rango para los precios públicos de los estudios universitarios de grado regulados por el Real Decreto 1393/2007, de 29 de octubre, se fijará de manera que el precio por curso de un título de grado sea equivalente al correspondiente del catálogo actual y cuyo plan de estudios sustituya. Cuando se trate de un título de grado sin correspondencia exacta con un título del catálogo actual, se aplicará el criterio de proximidad a un título dentro de la misma rama de conocimiento.”

3. Pel que fa als Màsters oficials (mal anomenats “públics”, es manté la mateixa forquilla que l’any anterior aixó sí, es permet a les Comunitats Autònomes pujar el preu fins a un total del 30% del seu cost. És a dir, el que diu la LOU: apropar les taxes al cost real dels estudis.

Font: Preu dels estudis universitaris 2009/2010. Resolución de 8 de junio de 2009, de la Secretaría General del Consejo de Coordinación Universitaria, por la que se publica el acuerdo de 2 de junio de 2009, de la Conferencia General de Política Universitaria, por el que se fijan los límites de precios públicos por estudios conducentes a la obtención de títulos universitarios oficiales para el curso 2009-2010.

Anys anteriors:

2008/09

2007/08

Com s’estableix el preu dels estudis universitaris

Pujada dels preus universitaris a Catalunya curs 2008/09 [Text oficial]. Taula comparativa

[Especial Bolonya]

Expedient Bolonya

2009-06-29T20:04:00.001+01:00

Divendres 2 de juliol, a 23.30 al canal 33: Expedient Bolonya

A reveure Palmada

2009-06-16T14:42:00.002+01:00

El govern ha destituït la comissionada d'Universitats, Blanca Palmada, i serà substituïda per Joan Majó, que fins ara era el director general d'Universitats. L'executiu justifica aquest canvi per la necessitat de transformar el sistema català de recerca i innovació. El departament tenia pensat cessar-la des de les mobilitzacions estudiantils en contra del procés de Bolonya. Blanca Palmada també ha hagut de fer front a la crisi oberta amb els rectors de les universitats i al decret d'universitats del govern espanyol.

Segons fonts oficials, “el Govern de la Generalitat aprovarà el nomenament de Joan Majó i Roca, fins ara Director General d’Universitats, com a nou Comissionat per a Universitats i Recerca. La reestructuració, que suposa el cessament de Blanca Palmada, respon a la necessitat de transformar el sistema català de recerca i innovació donant compliment al Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) firmat ara fa mig any per tots els partits amb representació parlamentària, les universitats i els agents socials. La remodelació també respon a la necessitat d’accelerar l’assoliment de reptes del sistema universitari català que són estratègics pel pais, com ara la modificació de la Llei d’Universitats de Catalunya (LUC)”.

Palmada va ser nomenada comissionada d'Universitats i Recerca al desembre del 2006, quan el govern va crear el càrrec amb l'objectiu d'impulsar un pacte nacional per a l'educació superior i la investigació, a més de promoure la integració entre la recerca universitària i la innovació a les empreses.

El seu substitut, Joan Majó Roca, ocupava des del maig del 2007 el càrrec de director general d'Universitats. Majó és catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i té una llarga experiència en gestió universitària, que ha compaginat amb la docència.

Un any de lluita a les universitats

2009-06-13T18:50:00.004+01:00

Font: Ocupem les ones

Festa Fi de Curs al Raval

2009-05-27T14:58:00.004+01:00

Divendres 29 de Maig, Festa Fi de Curs

Organitza: Assemblea Facultats UB Raval

Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP), estat actual

2009-05-22T17:31:00.004+01:00

Segons estableix el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre (BOE de 28 de novembre) de 2008, a partir de setembre de 2009 s'implantaran els ensenyaments de màster que substituiran els actuals cursos del CAP, que no es tornaran a convocar. Tanmateix, no és descartable una eventual pròrroga dels cursos del CAP, que podria determinar el Ministeri si ho estimara oportú. Si l'Administració educativa possibilitara aquesta continuïtat dels cursos del CAP, en aquest espai web es facilitaria la informació de la convocatòria de manera inmediata. Però en aquest moment l'SFP no disposa de cap informació més sobre el tema.

El Màster Universitari en Professor/a d’Educació Secundària que substituirà els cursos del CAP haurà de complir els requisits que es detallen a l'ordre ECI/3858/2007, de 27 de desembre (BOE de 29 de desembre).

Universitat, catedràtics, LOU i Bolonya, un recorregut en clau d'història del temps present

2009-05-04T12:27:00.013+01:00

Dedicat a Andreu Mayayo, Joan Saura i Antoni Segura, policies de la cultura

La lluita contra Bolonya, tot i que abans mai no havia ocupat tantes pàgines de diaris i capçaleres de telenotícies, no ha sorgit en el curs actual, sinó que es remunta a les lluites sorgides arran de l'Informe Bricall (1999) i la LOU (2001). Aquests textos ja tenien com a referent l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) i es van donar a conèixer uns anys després que sortissin a la llum els acords (GATT i AGCS) de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) per privatitzar els serveis públics, com ara l'educació i la sanitat.

En aquell moment, sota el segon mandat d'Aznar i amb les receptes de la tríada OMC, BM i FMI basades en el lliure mercat i la privatització, triomfants en tot el món i, particularment, a l’Estat espanyol com a alumne avantatjat a Europa. Semblava que el creixement econòmic espanyol estava desbocat, gràcies en gran part al que actualment es reconeix com a l’«estafa del totxo» i també a l'ajuda dels fons europeus (PAC, Fons de Cohesió, etc.). Era el moment en què semblava que l’Estat espanyol donava el salt al grup dels poderosos, prenent posicions per a la tristament famosa «Foto de les Açores».

En aquests últims anys del segle XX i els primers del XXI, vam assistir a un tímid intent d’aturar l’agenda neoliberal que es va materialitzar amb les mobilitzacions contra el Banc Mundial a Barcelona i la Campanya Contra l'Europa del Capital i de la Guerra, que es van estendre arreu del territori estatal a còpia de petites contracimeres, i que va culminar amb la vaga general del maig de 2001. En els anys posteriors van florir les mobilitzacions contra la guerra de l'Iraq. Es pot dir que gairebé totes aquestes protestes van estar protagonitzades pels sectors més «ciutadanistes», tot i la seva mala premsa i de ser titllats d’«antiglobalització», i que aquestes protestes van tenir un curt abast i pobres resultats.

Tornant al tema d'aquest article, durant el curs 2001-2002 la universitat es va quedar paralitzada durant diversos mesos amb vagues i piquets, es van ocupar nombroses facultats, es van organitzar diferents jornades de lluita coordinades i descentralitzades, i una manifestació estatal a Madrid l’1 de desembre, a la qual es van unir no només estudiants, professors i PAS, sinó també els representants sindicals juntament amb Zapatero, Llamazares, Joan Saura i alguns actors. També van comparèixer 25 rectors sota el paraigua de la CRUE i desenes de vicerectors, de manera que 42 universitats van estar representades institucionalment. Alguns dels presents van ser Ignacio Berdugo, mandatari de la Universitat de Salamanca; Carles Solà, de l'Autònoma de Barcelona; Joan Tugores, de la UB; Raúl Villar, de l'Autònoma de Madrid; Pedro Ruiz, de la Universitat de València... Les mobilitzacions van acabar amb una assemblea en què es va trencar amb el Sindicat d'Estudiants i la campanya oficialista, i es va convocar una reunió de coordinació estatal a Granada, apuntant al Fòrum de Salamanca per l'Educació i la Cultura que es va celebrar el març del 2002 (en el marc de la Campanya contra l'Europa del Capital i la Guerra).

Si a la marxa de Madrid hi van assistir 200.000 persones, gràcies a què bona part dels desplaçaments van ser finançats pel PSOE i els sindicats, per iniciativa de les Assemblees d'Estudiants es va organitzar un recorregut alternatiu en el qual hi van participar almenys 10.000 persones, conscients que l'espectacle mediàtic del desembarcament dels líders polítics i els rectors al carrer no era més que una maniobra electoralista i en cap cas sinònim que el PSOE, IU, ICV, ERC, CCOO o UGT estiguessin realment en contra de la implementació de les polítiques neoliberals en matèria d'educació.

La lluita contra la LOU i Bolonya ha deixat un llarg reguitzell de repressió al llarg d'aquests anys: cinc estudiants van ser expulsats de la Universitat de Sevilla (molts més encara estan a l'espera d'un judici per danys milionaris) gràcies a un règim disciplinari que data de l'època franquista (la mateixa norma que es pretén aplicar contra els estudiants formats actualment a la UAB), quatre estudiants van ser condemnats a tres anys de presó arran d’un més que flagrant muntatge policial a Madrid i les butxaques dels estudiants van ser atracades amb un reguitzell de petites multes per concentració il•legal, pintades, desobediència i resistència a l'autoritat. A aquests fets se li sumen ara els expedients de l'Autònoma, la UPF i els ferits i contusionats de les càrregues policials del 18 de març a Barcelona. En aquests últims anys hem assistit a una revelació del nou caràcter dels mecanismes repressius i, particularment, a la tolerància mínima del poder en matèria de control. Per una societat de consumidors, la ciutat és una empresa i el carrer és directament un instrument de treball, un mitjà per acumular capital. Qualsevol que no sigui automobilista o turista, té l'ocupació vetada. Els carrers no són un espai públic susceptible de ser pres per un sector de la població per manifestar el seu descontentament, sinó un lloc neutre per on circulen les mercaderies, amb o sense suport orgànic.

No obstant això ara les cartes estan sobre la taula, ben visibles, sembla que assistim a la traca final del neoliberalisme en forma de «Guerra Global» i «Crisi Financera». Però aquells polítics, rectors, professors, sindicalistes i, fins i tot, actors que en el seu moment van manifestar el seu rebuig a la LOU, ni tan sols van parpellejar quan el 2005, incomplint una promesa electoral, Zapatero no només no va derogar la LOU sinó que simplement la va reformar aprofundint el seu caràcter i la seva retòrica liberal. En 2001 es va arribar a parlar d'insubmissió a la LOU, i fins i tot el claustre de la Universitat de Girona s’hi va pronunciar a favor. Es pretenia, per tant, desobeir i portar a terme un gest de ruptura radical amb el fals «límit democràtic», si bé és cert que la seva repercussió va ser mínima i les assemblees, com sol passar, es van desmobilitzar davant de la retirada de la lluita de rectors, professors i polítics, i amb l'arribada dels exàmens i les vacances.

Potser la paraula «insubmissió» sona massa antidemocràtica per al catedràtic Andreu Mayayo, que tot presumint de passat antifranquista i d'objector de consciència, acusa d'antidemocràtics a El Periódico de Catalunya als que mitjançant piquets pacífics intenten estendre la lluita a tota la comunitat universitària. A ningú se li escapa la seva proximitat a ICV i a Joan Saura, i mentre que no aixeca la veu contra el seu partit per haver apallissat estudiants, acudeix a la facultat amb actitud fatxenda i prepotent, acompanyat dels mitjans de comunicació a «exigir el seu dret al treball». El mateix passa amb l'altre catedràtic Antoni Segura, que no té problemes per abandonar l'aula sense ni tan sols informar els seus alumnes sempre que algun mitjà de comunicació li ho reclama, per opinar sobre la guerra de L'Iraq, Euskadi o qualsevol altre tema, però que, en canvi, es mostra enutjat per una vaga convocada en principi durant dos dies. Amb raons suposadament benintencionades i amb una retòrica falsament democràtica, tots dos reclamen actuacions per part de les autoritats acadèmiques i intenten, sobretot Antoni Segura, justificar les bondats de l'aplicació de Bolonya o bé els problemes de la seva explicació als estudiants.

Tan difícil és explicar el canvi de naturalesa de la Universitat i la seva transformació de fàbrica d'executius i funcionaris a fàbrica de proletaris precaris, obeint als canvis produïts per la mundialització del capital? Vivim en una etapa històrica en la qual la formació d'un treballador és cada vegada més cara i, no obstant això, és cada vegada més necessària per evitar l'exclusió social. Amb Bolonya, el capital passa factura. L'economia real fixa el preu de la formació de la nova forma de treball. Sembla que els catedràtics no es volen adonar que el veritable problema no és Bolonya o un piquet que suspengui les classes dos dies. Millor hagués estat, si no volien participar en la lluita oberta, que els dos catedràtics es quedessin a casa i, per descomptat, que no utilitzessin la seva càtedra per participar en el circ mediàtic organitzat a l’entorn de la manifestació del 18 de març.

Pot ser que sigui en la manera de comunicar el motiu de la lluita on fallen els estudiants, no sé si per l’autocensura exercida en els seus comunicats, on la retòrica estudiantil, exceptuant casos puntuals com l'últim comunicat on es relata el desallotjament del rectorat en primera persona, alguns posicionaments que van apareixent en els últims dies, o bé el comunicat de l'Assemblea del Barri de Sants, no va més enllà dels temes estrictament acadèmics o antirepressius. Una altra raó podria ser l'eterna renovació de la població estudiantil, que fa que les lluites no s'acumulin i que cada any es comenci de zero amb un alt grau d'innocència política. Les noves fornades de «joves rebels» substitueixen els que s'han integrat en el sistema per haver deixat de ser joves, i a tornar a començar un altre cop.

El problema de la LOU i Bolonya és que són un pas més per a aprofundir en el model de desenvolupament i societat imposat a cop de talonari en els últims anys, certificant la manca de democràcia a dins de la universitat, amb uns estudiants que segueixen sent tractats com a menors tutelats (o és que unes eleccions generals en què participa el 3% de la població i amb quotes segons les edats o les responsabilitats socials els semblaria una veritable democràcia als dos catedràtics?), i afirmant hipòcritament que un màster de 2.000 euros (en el millor dels casos) no suposa una barrera perquè els més desfavorits puguin accedir als estudis. El veritable problema, al final, és que ens imposen una vida hipotecada, una vida precaritzada en una societat tenallada per la por al cataclisme financer, on fins i tot es pretén marcar el ritme de quan i com es pot parlar i protestar.Una vegada més, els catedràtics, des de la seva poltrona universitària, es converteixen en policies de la cultura intentant imposar el «límit democràtic» per a tot el que es pot pensar i fer, desemmascarant el veritable caràcter de la universitat com a organisme de gestió del poder, reproducció d'elits socials, institució del saber privilegiat i segregat de la societat i catalitzador del descontentament juvenil. Davant d’aquesta situació hem de prendre la paraula i imposar la nostra legalitat davant la seva falsa legalitat democràtica.

Les assemblees, el boicot i els piquets són la nostra legalitat; els discursos mediàtics, les porres i la falta d'alternatives a la democràcia financera-capitalista és la seva. Aquells professors, polítics i sindicalistes que en el seu moment deien que estaven en contra de la LOU, ara que els partits als quals pertanyen o els sindicats que els financen ostenten el poder, són els que ordenen desallotjaments i càrregues, els que acusen d'antidemocràtics als piquets. Fins i tot es permeten ironitzar sobre els professors (ja són mes de sis-cents a les universitats catalanes) que mostren el seu descontentament davant el gir autoritari de la universitat, sotmetent una vegada més la seva opinió a la política partidista i electoralista sense que els importi en absolut que el que està en joc és alguna cosa molt més important que Bolonya. Són ells, ja siguin de l'antiga esquerra antifranquista o de la nova dreta democràtica, els que conformen aquest difús «Partit de l'Estat Capitalista», i no dubten a sortir en la seva defensa, encara que sigui únicament utilitzant la seva atac, per molt lleu que aquest sigui.

Acceptant la LOU es va acceptar una universitat encara menys participativa que la que ja existia (i, per descomptat, molt menys democràtica), i potser, a mitjà termini, la fi de la universitat tal com l'enteníem fins a ara. Però no plorem per les seves restes, fem de l'experiència de lluita i de la presa de paraula la nostra particular universitat lliure, ara sí, popular i gratuïta. Mentre els catedràtics d'història demanen l'actuació ferma de la jerarquia universitària, els estudiants, a través de la ja iniciada rebel•lió contra ella, contestant Bolonya, poden afirmar-se en la rebel•lió contra tot el sistema social basat en la jerarquia i la dictadura de l'economia i l'Estat. Aquest seria el nexe d'unió amb la resta d'incipients lluites que emergeixen en diversos àmbits: contra l'atur i la precarietat, la banca, les hipoteques, la nocivitat dels aliments, les lluites antipatriarcals i en defensa del territori...

Per tant, potser seria també l'oportunitat d'obrir, no un diàleg, sinó un cicle de lluites que ens porti, experimentant des de la nostra pràctica de confrontació quotidiana amb la realitat, cap a una transformació profunda de la societat , en definitiva, a recuperar les nostres vides i la llibertat.

D. Copón-Bendit, Barcelona, abril de 2009

CONTRA L'AVANÇ DEL VIRUS PORCÍ ANOMENAT BOLONYA NOMÉS ENS QUEDA DESINFECTAR LA UNIVERSITAT

2009-04-27T19:53:00.002+01:00

Alerta companys i companyes, hem rebut un avís des de les nostres estimades “instàncies superiors” sobre la propagació incontrolada del virus porcí anomenat Bolonya.

Els nostres serveis d'intel·ligència ens han comunicat que aquest virus s'ha incubat a les porqueres situades a l'interior de les entitats financeres privades, de les situades als mateixos partits polítics i a les porqueres del govern localitzades a la plaça Sant Jaume, en concret, al gloriós edifici “popular” de la Generalitat. Aquest virus es va començar a propagar inicialment a Washington, naixent fa 18 anys des de la pròpia Organització Mundial del Comerç. Gràcies al món globalitzat que hem permès amb la nostra passivitat, s'ha pogut propagar, de forma gràcil, al conjunt del continent europeu.

L'Organització Mundial de la Insalut ens ha transmès el següent informe sobre les patologies que presenten els individus contagiats:

• Els individus presenten una suor grotesca fruit de l'augment constant de les taxes de les carreres que cursen els mateixos.
• Visualització de pòstules sagnants fruit de la substitució de beques per crèdits bancaris.
• Desenvolupament de brots psicòtics que empenyen a la gent a utilitzar conceptes financers per referir-se a conceptes merament acadèmics, com ara, crèdits, clients, entre tot una fauna semblant.
• Incapacitat neurològica pel desenvolupament d'un pensament crític, els casos més terminals els hem pogut localitzar als propis òrgans de govern de les facultats (rectorats,deganats, etc.).
• Incapacitat de mobilitat entre dels individus, fet que impossibilita la compaginació d'estudis i treballs assalariats.
• Desenvolupament d'un treball fordista basat en la continuada càrrega de treballs inútils i superficials.
• Aparició de fongs privats dins les pròpies facultats, representats per estranys símbols i sigles com BBVA, Santander, etc.
• Desenvolupament d'una regressió cap a la infantesa a través del desenvolupament d'unes dinàmiques semblants a l'escola primària.

Front aquesta situació hem hagut d'iniciar un procés de desinfecció general dins la nostra pròpia Universitat, per tot això les classes quedaran suspeses en el dia d'avui i esperem gentilment solucionar aquest virus abans de la finalització d'aquest curs escolar. Donat que no hem pogut avisar amb suficient temps del procés de desinfecció et donem les següents recomanacions pel dia d'avui:

• Evitar entrar dins l'edifici per risc seriós de contagi.

• Vine a la concentració al porxo de la facultat a les 11'30 per anar a combatre aquest virus als seus llocs de procedència.

• Combatem el virus tots/es plegats/des el dimarts 28, a les 18'00 a Plaça Universitat.

ATUREM LA PROPAGACIÓ D'AQUEST VIRUS MORTAL PER UN PENSAMENT CRÍTIC I LLIURE

Els Mossos silencien els instituts

2009-04-25T14:46:00.003+01:00

Els passats dies 22 i 24 d'abril han estat desallotjats pels Mossos d'Esquadra els instituts Menéndez i Pelayo de Barcelona i Ramon Berenguer de Sta. Coloma de Gramenet, als quals s'hi havien tancat alumnes, amb el suport de professors i pares, per protestar contra la LEC i contra l'aplicació del Pla Bolonya a les Universitats. Per enèsima vegada, el moviment estudiantil ha estat silenciat per les forces d'ordre.

Els instituts s'han afegit a la lluita i ja han estat reprimits per fer-ho, però això no els aturarà, no ens aturaran.

NO A LA L.E.C.! NO A BOLONYA! INSUBMISSIÓ A LA L.O.U.! MORATÒRIA ARA!

Els institus comencen a tenir vida política pròpia

2009-04-20T23:49:00.004+01:00

Dilluns 20 d’Abril del 2009, les diferents assemblees d’estudiants que formem el MAES i la majoria d’estudiants de l’IES Escola Industrial de Sabadell, hem decidit realitzar una tancada de tres dies; alumnes, professors i pares, ens quedarem a dormir durant 2-3 dies per a obrir un espai obert de debat sobre les lleis educatives i altres temes d’actualitat.

L’acció és també una mostra de disconformitat davant d’aquestes lleis educatives que ens han imposat antidemocràticament, degraden l’educació pública, i deixen les portes obertes a la privatització.

Fem saber a tothom que està convidat a passar-se pel institut a qualsevol hora (sobretot per la tarda quan hi han les activitats).

Per una Educació Pública, Gratuïta, Laica i de Qualitat!

Fora les empreses de la Universitat i Instituts! Derogació de la LEC, la LOE, la LOU, la LUC i Reial Decrets, ja!

Per la obertura d’un procés de debat! Per la readmissió dels expulsats de la UB! No a la criminalització!

CONTRA LA MERCANTILITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT, FEM SENTIR LA NOSTRA VEU!

CREEM ASSEMBLES ALS INSTITUTS! NOSALTRES PODEM DECIDIR!

MAES-Moviment d’ Assemblees d’ Estudiants de Sabadell

aes-assemblees.blogspot.com

http://aes-assemblees.blogspot.com

Queda suspès el grau de filosofía

2009-04-02T23:38:00.002+01:00

Si, avui ens hem de felicitar. Tot i això hem guanyat una batalla xo no la guerra..

a l'inici a les i els q no formem part de la junta el degà pretenia que parléssim, si volíem, abans de començar la junta, i després sortíssim de la sala... segons ell, així ho diu la normativa vigent.. des d'aquí els demano als membres de la Junta que llegeixin aquest correu que mirin de canviar la normativa per a que tots els membres de la comunitat universitària poguem assistir a les juntes amb veu (com a mínim).

els resultats de la votació han estat:

23 a favor de la moratòria
13 en contra
3 o 4 en blanc

destacar que faltaven uns quants representants dels estudiants, cosa que em sembla indignant tenint en compte les repercussions que això hauria pogut tindre en una votació més ajustada (els representants són uns 15 i n'hi havia uns 9 aproximadament). Des d'aquí també agrair la dedicació dels que si que estaven presents.

per altra banda, la pregunta de la consulta no definia si la moratòria era per a aplicar aquest mateix pla d'estudis en el curs 2010-11 o per a fer-ne un de diferent... per tant, caldrà que estiguem alerta pq això ho decidiran en les properes juntes..

un altre tema és que el marc d'aplicació de Bolonya no restringeix tant el nombre d'assignatures optatives com ho ha fet la UB en la seua interpretació (per a reduir professorat, q per a ells signifiquen costos..).

de totes maneres, alegria i felicitat!

Estudiant de Filosofia

El Parlament aprova una resolució unitària a favor del desplegament de l'espai europeu d'educació superior

2009-04-02T13:35:00.001+01:00

El Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució unitària a favor del desplegament de l'espai europeu d'educació superior. Aquesta decisió és fruit de la reunió que van mantenir el 25 de març al Parlament representants de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, entre els quals eren presents rectors i rectores de les universitats i presidents dels consells socials; el conseller del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, juntament amb membres dels sis grups parlamentaris i el president del Parlament, Ernest Benach.

Més informació: http://www.gencat.cat/diue/noticies/16235080.html

Al conjunt de la comunitat universitària (estudiants, PAS i professors/es)

2009-03-30T15:07:00.000+01:00

Degut a que a l’assemblea del dijous 26 de març va sorgir la iniciativa (per part d’un grup d’estudiants) de dur a terme una consulta vinculant, des de l’assemblea de facultats de UB-Raval hem consensuat la següent proposta:

Convocar una CONSULTA POPULAR adreçada al conjunt de la comunitat universitària del campus UB-Raval amb les preguntes que s’exposen a continuació:

1- Estàs d’acord amb la paralització dels graus a les nostres facultats durant un període d’un a tres anys, per tal d’obrir un espai de participació real?
2- Estàs d’acord a utilitzar la vaga com a mitjà de protesta?
3- Estàs d’acord a utilitzar els piquets com a mitjà de protesta?

Cal tenir en compte que ja portem sobre les espatlles dos referèndums legals (amb més d’un 90% dels participants a favor de la paralització de l’EEES), els quals han estat ignorats per les autoritats acadèmiques competents. Per tant, hem decidit en assemblea les següents condicions per tal que, definitivament, la voluntat de la comunitat universitària sigui escoltada, respectada i s’actuï en conseqüència:

1- Una persona, un vot. Creiem convenient aquest sistema de votació per trencar amb els sistema estamental actual i per fer que totes les veus tinguin el mateix valor.
2- El resultat ha de ser acceptat per tota la comunitat i posat en pràctica dins d’un termini màxim de 15 dies després de la consulta. L’incompliment d’aquesta condició en qualsevol de les preguntes comportarà automàticament la invalidació dels resultats de la resta de les qüestions.

Com que ja s’ha demostrat que els referèndums oficials no són vinculants, apostem per la proposta de la consulta popular, recolzada per un compromís ferm d’acceptació per part de totes les persones d’aquesta facultat.

Degut a la imminència de l’aplicació dels graus, pot ser que aquesta sigui la última oportunitat per expressar la nostra opinió.

PARTICIPA I DECIDEIX!
ARA O MAI.

Assemblea d'avui dia 26 de març

2009-03-26T19:37:00.002Z

Per la present us volem informar de les resolucions que s’han arribat a terme a l’assemblea de les Facultats de Geografia i Història i Filosofia de la UB (Assemblea UB Raval) en el dia d’avui.

D’una banda i com a mostra de bona voluntat per afavorir el diàleg que permeti avançar en la resolució del conflicte sobre el procés d’implementació de l’EEES (Pla Bolonya), l’assemblea en votació ha decidit mantenir la convocatòria de Vaga pel dia de demà, divendres, tot i que a les portes de l’edifici de les Facultats no hi hauran piquets (159 vots a favor), mentre que l’altre opció que es plantejava, mantenir la convocatòria de vaga amb piquets, ha rebut el suport de 79 estudiants.

Per tant anunciem que la convocatòria de vaga propulsada per l’assemblea de UB Raval és la de mantenir la jornada de vaga pel dia de demà, tot i que no hi hauran piquets que impedeixin l’entrada a l’edifici, sempre i quan des del Deganat de Geografia i Història i Filosofia s’anunciï oficialment l’anul·lació dels exàmens previstos per demà.

Igualment s’informa que demà divendres s’ha convocat assemblea de Facultats a les 12:30 hores.

Més de vint professors es tanquen a l'edifici històric de la UB en suport als estudiants anti-Bolonya

Dídac Ramírez: "Jo vaig trucar a la Conselleria d’Interior"

2009-03-25T12:31:00.003Z

Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona, dimecres 18 de març, en una entrevista a El món a RAC1 que:

- “A causa del clima de tensió que hi ha hagut els darrers dies i que podia conduir a un increment del risc tant per les persones com pel patrimoni, després de quatre mesos, el Rectorat -jo mateix- he decidit que el desallotjament de l’edifici històric ja s’havia de produir.”

- “Durant aquests 4 mesos hem fet i seguirem fent tots els intents de diàleg per tal que la comunicació dels diferents membres de la comunitat universitària de la Universitat de Barcelona sigui la millor possible, però hi ha vegades que aquest diàleg es trenca si una de les parts no vol dialogar.”

- “Hi ha hagut un claustre que ha assenyalat clarament quin era el posicionament d’aquesta Universitat en relació amb el procés de Bolonya i sobre això es el que hem dialogar ara, no sobre si Bolonya sí / Bolonya no.”

- “Jo no vaig prometre que no els desallotjaria. Quan vaig començar el mandat vaig dir que no desallotjaria en cas que no hi hagués violència. I ahir a la Facultat de Geografia i Història hi va haver un ferit que va haver d’anar a posar una denúncia, i es va ocupar d’una manera que els que estaven allà van qualificar de violenta i durant el cap de setmana hi ha hagut moments de tensió amb agressions verbals. El que jo he volgut és posar fi a una situació que podia formar part d’una escalada que jo vull evitar.”

- “Ahir hi va haver un acte de presentació d’un llibre d’un senyor que hores després estava detingut per la policia. Aquest vestíbul no es pot utilitzar per qualsevol actuació sense permís del Rectorat.”

- “Jo vaig trucar a la Conselleria d’Interior.”

- “He estat quatre mesos resistint pressions de tot tipus que anaven en la línia que s’havia de produir el desallotjament… Ara, pel bé de la Universitat de Barcelona, havia de prendre aquesta decisió.”

Vaga i mobilització pel 26-M

2009-03-24T23:02:00.011Z

Avui 24 de març a l'assemblea, amb una presència de més de 250 persones, s'ha decidit per 167 vots a favor convocar vaga i fins divendres. El mètode de portar a terme la vaga decidit són els piquets. També s'ha decidit fer vàries comissions de les que s'informaran per la llista quan queden. En tot cas es fa una crida a totes i tots a que participeu de les comissions.

Dimecres 25 de març, a les sis de la tarda, es convocarà una nova assemblea pels estudiants de la tarda.

Primeres reaccions: "Uns cinquanta estudiants ocupen una facultat de la UB i pretenen impedir les classes" (Vilaweb, 24/3/09 - 22.05 h)

"Uns vuitanta estudiants es tanquen a les facultats de Dret i Història de la UB" (Llibertat, 25/3/09 - 11.45 h)

Vídeo:

"Parlem sobre el polèmic Pla i sobre el desallotjament de la UB amb Júlia Rossell, de la Plataforma Unitària de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB; Iñigo de Alfonso, president de l'Associació d'Estudiants Universitaris Liberal Demòcrates de la UB; Pere Duran, estudiant d'Història de la UB; Eudald Calvo, estudiant d'Econòmiques de la UAB expulsat; Jordi Mir, professor del departament d'Humanitats de la UPF; i Xavier Giménez Font, professor de Química de la UB."

Video: La famosa família http://www.youtube.com/watch?v=c6Kuvy4ewBo

Comunicat UB Raval

2009-03-19T13:56:00.003Z

COMUNICAT DE L'ASSEMBLEA DE FACULTATS DEL RAVAL DAVANT LES GREUS ACUSACIONS D'AGRESSIÓ PER PART DEL RECTORAT DE LA UB I EL DEGANAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

L'Assemblea de Facultats del Raval de la UB ha decidit emetre aquest comunicat davant les greus acusacions que s'han realitzat contra aquesta assemblea i les estudiants de la nostra facultat, mitjançant les quals se'ns responsabilitza de les dues suposades agressions que han servit d'excusa al Rectorat per autoritzar el desallotjament de l'Edifici Històric i les brutals càrregues policials que van tenir lloc durant tot aquest dimecres.

Primer de tot, volem aclarir els fets dels quals se'ns ha acusat. Pel que fa a l'agressió suposadament realitzada per l'Assemblea de Facultats cap a un alumne de Filosofia, hem de dir que en cap cas va tenir lloc un episodi de violència col•lectiva com s'està difonent pels mitjans de comunicació i el Rectorat. Per contra del que s'ha dit, va ser el suposat agredit que va embestir amb força a un membre de l'Assemblea, després d'haver tingut diferències a un debat informatiu. En resposta a l'agressió, el nostre company es va defensar fins que, acte seguit, les persones presents van separar ambdues persones.

D'altra banda, no tenim constància que hi hagi hagut cap agressió contra membres de la seguretat privada de la Universitat de Barcelona, tot i que reconeixem que han hagut situacions de tensió verbal davant la continuada presència i persecució que realitzen aquests cossos repressors a dins de la nostra Facultat.

Tanmateix, volem dir que ens sembla lamentable la situació de violència, de la que responsabilitzem a la degana de Geografia i Història, María Angeles del Rincón, així com del rector Dídac Ramírez, per la seva actuació irresponsable la qual ha provocat centenars de ferits entre estudiants, professors i vianants durant tot el dia d'ahir, així com diverses detencions. De la mateixa manera, cal denunciar la situació actual de paralització i tancament de la nostra Facultat per part del Deganat, amb l'objectiu d'evadir responsabilitats davant el conflicte.

Per últim, creiem que tota aquesta estratègia de criminalització i repressió només serveix per amagar la realitat del conflicte generat degut a l'aplicació de l'Espai Europeu d'Educació Superior d'esquenes a la comunitat universitària, i molt especialment a l'estudiantat.

Recordem també, que a dia d'avui, després de la manipulació dels resultats del referèndum estudiantil al Claustre de la UB i de la repressió continuada contra el moviment crític amb l'aplicació de l'EEES, han pogut quedar esgotades totes les vies d'un diàleg que, com ha quedat demostrat, el Rectorat mai ha volgut tenir seriosament amb la comunitat estudiantil.

La repressió del dimecres no ha apagat la lluita estudiantil contra l'aplicació de l'EEES, sinó tot el contrari. Seguirem en peu davant la privatització encoberta de la nostra Universitat i les mesures punitives que s'estan aplicant.

CAP PAS ENRERE CONTRA L'EEES,
BOLONYA NO S'APLICARÀ NI A COPS DE PORRA!

Assemblea de Facultats del Raval
http://assembleafacultats.blogspot.com

Els mossos desallotgen de matinada els estudiants de la UB i carreguen tot el dia per Barcelona

2009-03-18T23:58:00.008Z

Es suspèn l'activitat acadèmica a l'Edifici Històric i a les Facultats del Raval fins el dilluns 21 de març

ÚLTIMA HORA: HI HA UNA VINTENA DE FERITS ENTRE ELLS, UN NEN DE 10 ANYS, I UN NOMBRE INDETERMINAT DE DETINGUTS. ELS FURGONS D'ANTIAVALOTS RECORREN EL CENTRE DE BARCELONA. EL BARRI DEL BORN ESTÀ OCUPAT POLICIALMENT.

Les carregues indiscriminades contra els milers de manifestants han començat a l'entrada de la Rambla (veure vídeo) on un ampli dispositiu dels Mossos d'Esquadra ha impedit l'accés de la manifestació pacifica dels estudiants. Llavors s'ha dirigit cap a Via Laietana, on en un clima de molta tensió els Mossos han tornat a carregar a l'altura del carrer Ferran i els manifestants han seguit pel Born, on s'han alçat barricades amb contenidors fins a Arc de Triomf. La manifestació ha estat convocada per denunciar la resposta violenta de les autoritats universitàries al rebuig dels estudiants a l'aplicació del pla Bolonya. Les càrregues d'aquest vespre han provocat més ferits que se sumen a la trentena d'estudiants i periodistes ferits d'aquest migdia. Els manifestants, amb consignes com ara “Fora els Mossos de la universitat”, han rebut una nova càrrega quan han intentat passar per les Rambles. Després, han fet una assentada davant del Portal de l’Àngel. En llibertat els 6 estudiants detinguts avui amb càrrecs d'atemptat a l'autoritat.

Avui la jornada ha començat cap a dos quarts de sis de la matinada a l'edifici central de la UB "quan tothom dormia, i sense cap tipus de negociació, desenes d'antiavalots dels Mossos en formació ha entrat i ha començat a treure gent. Els primers han sortit gairebé adormits però els últims, ho han fet amb resistència". Després del desallotjar-los de l'edifici històric de la UB, una cinquantena d'estudiants s'han concentrat a la Gran Via, davant del rectorat de la universitat, i després d'alertar als periodistes que s'apartessin, els Mossos d'Esquadra han carregat amb les porres contra ells. (veure vídeo). Al migdia s'ha improvisat una manifestació pels carrers de l'Eixample amb més de 1000 estudiants amb les mans alçades i una concentració davant el Departament d'Universitats del passeig de Gràcia, on s'ha demanat la dimissió del conseller d'Universitats Josep Huguet. Un centenar d'estudiants han ocupat els jardins del Palau Robert i els mossos han tancat totes les portes menys una i han tornat a carregar contra ells dins la zona tancada (veure vídeo) i han detingut tres persones més. L'edifici històric de la UB ha quedat tancat i barrat.

La protesta havia començat el 20 de novembre. Mentrestant, i segons informa un dels estudiants, diversos alumnes han ocupat la Facultat de Lletres de la UAB i està previst que demà dijous facin el mateix amb les d'Educació i Comunicació.

El rector de la UB, va dir ahir "jo no desallotjaré el rectorat", i avui a diversos mitjans ha dit que ha donat l'ordre d'acabar amb la tancada a causa d'uns suposats comportaments violents a la Facultat de Geografia i Història (UB Raval).

A les 6 de la tarda hi ha 6 detinguts per atemptar contra agents de l'autoritat i 16 persones denunciades, 7 per delicte de desobediència i 9 per falta de desobediència. Hi ha com a mínim una trentena de d'estudiants i periodistes ferits, un és a l'hospital.

Dijous 19: vaga i manifestació / Agressions reincidents i gratuites dels Mossos d'Esquadra (denunciable!)

2009-03-18T12:14:00.010Z

Ahir l'assemblea de Facultats de UB Raval va decidir sumar-se a la vaga convocada pels sindicats d'ensenyament i s'ha convocat jornada de vaga pel matí a la nostra Facultat. L'assemblea també ha decidit per majoria que es facin piquets a l'entrada de la Facultat de UB Raval i es convoca a totes i tots els membres de l'assemblea a les 8 hores a l'entrada de la Facultat.

També es va decidir penjar aquesta informació al bloc de l'assemblea i fer-ne difusió entre el professorat de les nostres Facultats. Igualment demanem a totes i cadascunes de les persones que formen part d'aquesta llista que informin als seus companys de classe per tal de que vinguin a la Facultat amb el coneixement de la convocatòria de Vaga i la voluntat d'anar-hi a la manifestació convocada en defensa de l'ensenyament que s'ha convocat demà a les 12 hores a Plaça Universitat.

ASSEMBLEA FACULTATS UB RAVAL

Vídeo de la carrega policial:

Els Mossos d'Esquadra posen fi a la tancada contra Bolonya a la UB

Cops de porra i corredisses a primera hora del matí. Els Mossos d'Esquadra han desallotjat els alumnes que estaven tancats al rectorat de la UB des del 20 de novembre en protesta pel Pla Bolonya. Han denunciat 16 persones per desobediència i n'han detingut tres per atemptat. En el moment del desallotjament, cap a les cinc de la matinada, hi havia 53 estudiants. Segons han explicat alguns d'ells, els agents no els han donat l'oportunitat de sortir de manera voluntària i els han despertat amb les llanternes enfocant-los als ulls i a cops de porra. El degà de la Facultat de Matemàtiques de la UB s'ha acostat als estudiants que s'han queixat per l'actuació policial ja que la universitat havia promès diàleg. El rector de la UB, Dídac Ramírez ha explicat que ell mateix va trucar a Interior per demanar el desallotjament. Les facultats de Filologia i Matemàtiques han suspès les classes i els Mossos han tancat l'accés a la UB.

Font: ACN

Comunicat pel desallotjament de la UB

L’Assemblea PDI-PAS (Personal Docent i Investigador i Personal d’Administració i Serveis) de les Universitats Catalanes, expressem el nostre absolut rebuig al desallotjament dels/les estudiants que estaven tancats pacíficament havent iniciat des de feia 4 mesos processos de diàleg amb l’equip rectora la Universitat de Barcelona. També denunciem la violenta càrrega policial amb ferits i detinguts que s’ha fet posteriorment. Això representa un pas més en l’escalada de repressió i criminalització que s’ha posat en marxa contra el moviment estudiantil en els darrers mesos. Demostra a més la incapacitat de les autoritats acadèmiques i d’un equip rectoral cm és el de la UB -que va arribar al govern precisament gràcies als vots del i les estudiants- per trobar solucions consensuades basades en el diàleg i la negociació.

Assemblea PAS-PDI de les Universitats Catalanes

Barcelona, 18 de Març 2009

Octaveta, 16 de març

2009-03-15T22:46:00.000Z

El passat dia 26 de febrer més de 1100 estudiants de les nostres Facultats de Filosofia i Geografia i Història votaven a favor de la paralització de l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior i que s’obri un procés de debat sobre el model de universitat publica. En el conjunt de tota la Universitat de Barcelona mes de 9700 estudiants es posicionaven en un mateix sentit i només 610 estudiants es posicionaven a favor del Procés de Bolonya. El rebuig per part de la major part dels estudiants al procés d’implementació de l’EEES ha estat clamorós, però tant el rector de la UB, Didac Ramírez, com el conseller de universitats, Josep Huguet, i la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, continuen ignorant a la gran majoria de la comunitat universitària que s’oposa a l’aplicació d’aquest procés d’implementació de l’EEES.

Les i els estudiants que al llarg del darrer curs acadèmic han participat de l’assemblea de UB Raval no ens hem cansat de dir contínuament que es necessari paralitzar aquest procés per establir un debat i diàleg ampli per definir quin model de universitat necessita el nostre país. Son moltes i molts els estudiants que tot i mostrar-se contraris a l’aplicació del procés de Bolonya, no participen de l’assemblea. Quan falta menys de quatre mesos perquè es comencin aplicar els nous graus, ara més que mai és del tot necessari la participació de totes i cadascunes de les estudiants de les nostres Facultats que s’oposen al procés de Bolonya a l’assemblea per fer el darrer esforç que faci realitat la paralització de l’EEES. Aquest fer no és una utopia, com sovint se’ns vol fer veure, ni és un procés irreversible. El procés d’implementació de l’EEES és un procés al que els estats s’han sumat de forma lliure i que es revisat cada dos anys, per tal que els estats defineixin fins a quin punt es poden comprometre a seguir els terminis definits. El proper mes d’abril es reuneixen a Lovaina, Bèlgica, els ministres dels estats que integren l’EEES i per tant si existís la voluntat política, l’estat espanyol podria indicar que s’integraria més tard a aquest procés. El problema és que no existeix voluntat política ni per part de les autoritats polítiques i universitàries de paralitzar el procés per definir amb el conjunt de la societat quina universitat volem pel futur. Com sempre voldran que els cercles de poder decideixin d’esquenes a la majoria de la població.

Per una sola vegada podem aconseguir que això no sigui així i per tant amb la suma de totes i cadascuna de nosaltres construir la força per tal de que el nostre clam i el nostre rebuig a un procés que ataca a la universitat pública de ple sigui una realitat i permeti paralitzar el procés de Bolonya. Per aquest motiu et convidem a l’assemblea que avui s’ha convocat a les 11 hores i a les 18 hores per decidir de forma conjunta que podem fer al llarg de la setmana de lluita contra el Procés de Bolonya que es portarà a terme entre els dies 17 i 19 de març a la nostra facultat. Però no volem que la teva assistència sigui per saber si haurà o no vaga, cosa que en tot cas decidirem de forma conjunta, sinó també com han de ser aquestes jornades de vaga i com aprofitar-les per construir l’oposició al procés de Bolonya. De la mateixa forma us animem a totes i a tots als estudiants que s’oposen a l’aplicació de l’EEES, i que inclòs poden ser crítics amb els estudiants que participem de l’assemblea, a que vinguin avui a la mateixa, per aportar les seves idees. Ara més que mai necessitem sumar forces per construir la universitat pública del futur.

TOTES I TOTS ACONSEGUIREM LA DEROGACIÓ DE LA LOU I ELS REIALS DECRETS

AVUI ASSEMBLEA A LES 11 HORES I A LES 18 HORES A L’ENTRADA DE LA FACULTATS

DESALLOTJAMENT DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

2009-03-14T15:15:00.004Z

Dijous al migdia, al terme de la manifestació contra la LOU i el Reial decret, a favor de la universitat al servei de la societat, es va realitzar una ocupació pacífica de la Universitat Pompeu Fabra de Ciutadella per a dur-hi a terme una trobada d'assemblees d'estudiants, amb activitats amb instituts, moviments socials, PAS i PDI que finalitzaria diumenge, tal i com es va manifestar en reiterades ocasions a l'equip de la UPF.

A dia 13 de març de 2009 el rector de la Universitat Pompeu Fabra, Joan Josep Moreso, ha demanat l’entrada dels mossos d’esquadra a les 22:00 per fer desallotjar als i les estudiants que romanguessin dins del campus de Ciutadella. Aquesta hora la facultat està oberta al públic, i la biblioteca estava plena de gent i els estudiants encara feien classes. Aquestes persones també han patit la retenció dels mossos d'esquadra, que han tancat tot l'edifici, alterant qualsevol funcionament normal.

Les forces repressores han entrat de manera agressiva al recinte, donant cops de porra contra el terra i donant puntades de peu als objectes. Moltes de les persones allí congregades han pogut sortir del recinte, però 17 persones han quedat retingudes i han decidit fer una resistència pacífica.

Mentrestant, els i les estudiants que s'acostaven per a assistir a la trobada s'han anat concentrant a l'entrada per a manifestar la seva solidaritat, fins a congregar-s'hi més de 200 persones.

En un primer moment el desallotjament dels estudiants ha estat per una de les portes secundàries, però poc després també per l'entrada principal. Diversos estudiants han resultat contusionats, alguns d'ells han hagut de ser atesos per un equip mèdic de l'Hospital del Mar.

Un dels estudiants, membre de l'assemblea del campus de Mundet, ha estat detingut per motius desconeguts, i a hores d'ara es troba a les dependències de la Comissaria de Les Corts.

Un mes després que el rector Moreso impedís fer una manifestació pacífica i desallotgés per la força i amb violència els i les estudiants que estaven concentrats al campus de Poble Nou, Ca l’Aranyó, avui malauradament es repeteix l’acció amb un augment del grau repressiu.

No entenem i per tant no podem permetre que l'entrada de les forces repressives a les universitats es normalitzi i passi a ser el pa de cada dia en una societat que se n’alegra de considerar-se “democràtica”.

Menteixen i ens titllar-nos de minoria radical que imposa la seva voluntat per sobre de la majoria quan passen per alt que les úniques vies institucionals que ens han deixat per expressar-nos, els referèndums, que han demostrat sobradament i de forma reiterada que l'estudiantat vol la paral·lització de l’Espai Europeu d’Educació Superior, per obrir espais de debat reals. La institució universitària hauria de recollir i defensar aquesta veu i, enlloc de fer-ho, hi posa traves deslegitimant els referèndums, expedientant estudiants o prohibint i reprimint violentament manifestacions pacífiques als campus universitàris.

Més info a:
http://assembleaupf.wordpress.com

12-M

2009-03-11T23:14:00.003Z

Manifestació sota el lema
"Construïm la universitat pública del futur. Aturem Bolonya!"

DIJOUS 12 de març, Plaça Universitat, 12 hores

El PDI i el PAS davant el Procés de Bolonya: signatures i lectura

2009-03-09T13:04:00.002Z

Un grup de professors i professores de diferents universitats de Catalunya hem elaborat un Manifest que llegirà en Jordi Llovet en nom de tots els/les signants el proper dimarts dia 10 de març a les 12:00 h. a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.

Per fer constar la teva signatura pots clicar
http://assembleapdipas.wordpress.com

El Claustre de la UB vota NO a la paralització de l'aplicació de l'Espai europeu d'ensenyament superior

2009-03-06T02:04:00.004Z

El Claustre de la UB s'ha reunit en sessió ordinària, el dijous 5 de març; durant la sessió el rector Dídac Ramírez ha llegit un informe de la gestió de l'equip de govern, i s'ha votat la resolució presentada pels estudiants: "S'ha de paralitzar l'aplicació de l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES), conegut com a procés de Bolonya, per iniciar un procés de debat sobre el futur de la univesitat pública?".

El Síndic de Greuges, Antoni Mirambell, s'ha referit a la Memòria informe de la Sindicatura de Greuges de la UB 2007-2008 i, finalment, s'ha donat pas a un torn obert de paraules.

Pel que que fa a la resolució presentada pels representants de l'alumnat, hi ha hagut un total de 165 vots emesos (dels quals18 són d'estudiants presents). 126 vots han estat contraris a la resolució, mentre que el sí ha obtingut 35 vots. Hi ha hagut 4 vots en blanc i cap nul.

En el seu informe, el rector Dídac Ramírez ha volgut remarcar d'entrada que "vivim el procés de canvi derivat d'unes eleccions a rector que s'afegeix a l'entorn socioeconòmic poc favorable a la situació de la nostra universitat, la qual arrossega un dèficit pressupostari en plena època de crisi econòmica i de debat i anàlisi interns sobre les necessitats i conseqüències del desplegament efectiu de l'EEES".

També ha fet especial èmfasi en què "l'activitat acadèmica i institucional es desenvolupa en condicions de relativa normalitat, malgrat la imatge que de vegades apareix mediàticament com a conseqüència de la tancada estudiantil a l'edifici històric". El rector ha volgut "remarcar que les meves actuacions dels darrers mesos vers aquesta situació han tractat de reflectir exactament els acords del darrer claustre de la UB sobre obrir debats i vies d'informació sobre l'aplicació de l'EEES i la resolució dialogada dels conflictes en el si de la UB", manifestant-se convençut que "la UB va per un camí correcte en la resolució d'aquesta situació", ja que "s'està fent tot allò que he considerat millor per a la nostra universitat, globalment, i espero que aviat, i tot i que sigui d'una forma discreta, es puguin visualitzar els efectes de la meva gestió, que ha procurat en tot moment garantir el normal funcionament de les activitats universitàries".

Sobre la implementació del pla Bolonya, ha manifestat que "la UB, i el rector que us parla, és favorable a aquest procés i defensa totes les mesures que vagin en la nostra línia de millora de la qualitat de l'ensenyament universitari", tot emfasitzant que "la pertinença a l'EEES implica la modernització de la institució, la creació de vincles de mútua confiança amb les institucions universitàries dels 46 països que s'hi han adherit, i el compromís de transparència".

Pel que fa a la situació economicofinancera, ha declarat que "tot i el dèficit pressupostari acumulat, el gran nombre de projectes d'inversió iniciats, el cost diferencial dels espais d'una universitat centenària i l'existència de dèficits afegits d'entitats del Grup UB, la nostra situació financera no és inviable ni és insalvable. És una situació de fragilitat financera per necessitat de recursos."

De cara al futur, el rector ha avançat que "les tres grans línies de treball són: augmentar els ingressos públics, tant per un increment percentual en cada revisió anual superior a l'augment natural de la despesa com per generació de nous ingressos i atracció d'estudiants; i racionalitzar la despesa, definint variables de control que permetin aplicar processos de millora i eficiència; i avançar cap a finançaments addicionals finalistes per polítiques addicionals de despesa." També ha defensat el "caràcter diferencial de la UB ateses les seves característiques d'universitat centenària amb edificis històrics que oferta un ventall generalista d'ensenyaments, dispersió dels seus campus i que està en una ciutat on competeix amb altres universitats que no tenen tanta diversitat d'ensenyaments."

En l'àmbit de la docència el rector ha volgut destacar la creació de l'Oficina de Convergència Europea, "amb la missió fonamental d'impulsar i promoure les actuacions i iniciatives per a l'adaptació dels estudis als requisits i característiques de l'EEES." En la mateixa línia, s'ha creat també l'Observatori de l'Estudiant, "amb l'objectiu d'ampliar i coordinar tots els serveis universitaris que actualment s'ofereixen a la comunitat universitària."

Pel que fa a la política de recerca científica, el rector ha assenyalat la seva importància dins la UB amb "l'organització de la recerca en tres vicerectorats que treballen coordinadament", que procediran a "una necessària reorganització dels diferents agents implicats en la transferència de coneixement, avui atomitzats i mal articulats entre ells, per tal de donar un impuls en aquest camp i assegurar que la marca UB es reforça de cara a l'exterior."

Pel que fa als recursos humans, el rector ha indicat que "s'està avançant en el desenvolupament de la Relació de Llocs de Treball (RLT) del Personal d'Administració i Serveix amb el repte de poder-la tenir en funcionament abans de la fi de 2009", i també que "és previsible que durant l'any 2009 hi hagi una convocatòria de places de promoció a Titulars d'Universitat i a Catedràtics d'Universitat, així com una nova convocatòria de places d'agregat dins el programa Serra-Hunter", ambdues convocatòries pendents encara de negociacions amb la Direcció General d'Universitats.

També ha assenyalat que en l'àmbit de les relacions internacionals "es donarà prioritat a aquelles que permetin l'estabilitat dels intercanvis a partir de grups de docència i de recerca", així com "reforçar les polítiques de cooperació al desenvolupament, tot compatibilitzant-ho amb les relacions internacionals individuals dels professors i investigadors."

La darrera part de la intervenció de Dídac Ramírez s'ha dedicat a explicar el nou projecte UBweb 2.0 que "permetrà renovar l'actual lloc web i facilitarà la creació d'una autèntica intranet de gestió, que ens portarà a una millora de la imatge de marca de la nostra universitat, a facilitar l'accés a la informació i a dinamitzar la comunicació entre tots els col·lectius de la nostra comunitat, tot permetent que la UB guanyi en transparència i sigui més oberta i participativa", i ha finalitzant reiterant "el compromís de seguir treballant per la universitat pública i l'excel·lència, lluny de tota ombra de privatització i d'acord a un model cientificohumanista; lluny en definitiva d'una deriva economicista".

Font: UB

Bolonya i l'apartheid

2009-03-05T15:33:00.000Z

Per Manuel M. Llaneza. Publicat a Rebelión el 3 de març de 2009

La llei coneguda com bantu Education Act expressava amb claredat l'objectiu del sistema educatiu de la Sudàfrica racista: els negres rebran l'educació necessària per al desenvolupament de les seves funcions al servei dels blancs. "Fueron necesarios miles de muertos y detenidos, treinta años de prisión de Mandela, y la explosión de Soweto para empezar a cambiar las cosas". Van ser necessaris milers de morts i detinguts, trenta anys de presó de Mandela, i l'explosió de Soweto per començar a canviar les coses.

Bolonya representa el mateix en la Universitat europea, només que en modern. El modern és que el poder fa unes coses, però diu altres. El desvergonyiment de les lleis de l'apartheid ja no s'estila.

En tot el que segueix es designa per 'Bolonya' el que s'anomena així comunament, és a dir, el procés de reforma de la Universitat després dels acords del mateix nom i successius, i no només aquests acords. No és un procés nou, sinó la continuació de tota una línia d'accions en el mateix sentit en tots els nivells educatius (com les reformes i la privatització dels ensenyaments mitjanes i els anteriors intents a la Universitat; el darrer: la LOU, contra la qual hi va haver grans manifestacions, fins i tot amb la presència del llavors candidat Rodríguez Zapatero que ara la desenvolupa) i en altres serveis públics dels quals el més significatiu i tràgic, per ara, és la sanitat, tot això en sintonia amb la concepció extremista neoliberal en auge des dels anys 80.

Què diu Bolonya? Que es va a crear un Espai Europeu d'Educació Superior pel que van a transitar els estudiants i professionals com si no existissin les fronteres dels estats, per la qual cosa es podrà estudiar on es vulgui i com es vulgui, i es podrà desenvolupar la vida professional on es consideri convenient. Per això només es necessita, diu, la 'harmonització' d'alguns estudis.

Encara atònits per la generosa amplitud de mires que revelen aquests propòsits en una Unió Europea en què les úniques llibertats que es procuren són les dels moviments especulatius dels capitals, observem els passos que s'estan realment donant.

És convenient no perdre de vista algunes conclusions que s'ha presentat en nombrosos articles crítics amb el procés:

* Res d'allò bo que s'usa per justificar Bolonya requereix de tot aquest muntatge. Fa molt de temps que els estudiants poden cursar estudis de les seves carreres, cursos reglats inclosos, en universitats estrangeres amb els programes Erasmus i Sòcrates (altra cosa són les beques que es concedeixen), el mateix que ho fan estudiants estrangers regularment en universitats espanyoles. Molts titulats espanyols treballen a l'estranger sense grans problemes. És difícil creure's tal preocupació per una petita minoria quan no es fa res per abordar els greus problemes de la universitat espanyola.

* Bolonya no garanteix de cap manera que les dificultats que hi pugui haver en aquests terrenys s'aplana, ja que no porta aparellat acord ni cap compromís en aquest sentit. Cada país defineix les seves titulacions dins d'un marc molt ampli (o s'ho salta) i les convalidacions s'estableixen per camins diferents que no estan 'harmonitzats' per Bolonya.

* La convergència europea que preconitza Bolonya és ja és un fracàs per la qual cosa es va sabent. Oxford i Cambridge han dit que no convergeixen, perquè són el que són, of course; França ha dit que les grans écoles no convergeixen perquè per això les va crear Napoleó; les facultats de dret italianes, tampoc; a Grècia està plantejada la inconstitucionalitat del procés ; Medicina, Arquitectura, Farmàcia i Veterinària estan excloses des del principi del procés, ningú sap per què, potser perquè no es deixin.

La confusió en els noms i els seus significats

Tots els oculta es basen en dotar a les paraules de valors estranys i mal definits i crear amb el nou llenguatge una casta d'oficiants que no va en el seu discurs més enllà d'aquestes paraules amb les que s'oculta el moviment real de les coses mentre es entreté als participants. Els trilers ho saben molt bé; el vell feixista, però no tonto, Adolfo Muñoz Alonso, ja va dir a les Corts que darrere de cada adjectiu s'amaga una escurçó. A més, com la Universitat ja no pertany a Educació, es pot utilitzar com es vulgui el castellà, del qual, com se sap, només té importància com el tracten a Catalunya. Els següents comentaris no tracten, doncs, d'una qüestió formal ni de defensar cap puresa lingüística, sinó de voler veure el que hi ha en el fons d'aquest procés darrere dels noms que ho emmascaren.

Crèdit. Aquesta palabreja ve d'abans, però ha canviat i ara té una importància especial. És un vocable semblant al anglès credit, però, fins ara, no compartia el seu significat educatiu (veure DRAE). Originàriament un 'crèdit' equivalia a deu hores de classe, amb la qual cosa es va aconseguir el notable objectiu que un curs de, posem, trenta-dues hores, es transforma sense cap cost en un de tres crèdits. Independitzat de la realitat, el significat va començar a volar i, després de servir per a usos diversos, va arribar a convertir-se en crèdit ECTS que significa un conjunt d'hores de classe, de dedicació a l'estudi, de treballs, pràctiques i seminaris, d'assistència a tutories , de manera de treballar, en definitiva un projecte alternatiu d'ensenyament sense més raó ni més cost que proclamar així. Ah, i la 'revolució educativa': els resultats, les notes, no es donen en números, sinó en lletres, que s'assignen a percentatges fixos dels alumnes que aproven (per exemple, es posa A al 10% millor). Tot això no ha estat objecte de cap debat, no s'han tingut en compte els problemes del batxillerat, ni els hàbits de treball amb els que arriben els alumnes a la universitat, ni la diferència entre estudis de diversos tipus, ni s'han contemplat les dotacions necessàries a la universitat pública1.

Grau. En castellà aquest vocable significa 'títol corresponent a un nivell d'estudis'. El DRAE posa com a exemple de la seva utilització: Grau de batxiller, de doctor. Ara, segons Bolonya, es designa per 'grau' el primer grau de l'ensenyament universitari, amb el que hem inventat el Grau de grau; com és de suposar que no es pretén emular Faemino y Cansado (- Tu, quin grau fas ?-El grau de grau, mistress Robinson), només cal opinar que no es vol que s'utilitzin els noms de diplomat, llicenciat, enginyer o altres ben coneguts per tot el món (- Jo sóc graduat en Enginyeria Aeronàutica de Ciències i Tecnologia Aeroespacial , i tu?-Jo, metge - ¿Res més?, ¡quina poca cosa!). Per què tot això? Ningú ho ha justificat. Però sí és cert és que els graus no responen a cap acord europeu que obligui a les universitats espanyoles, ni que els asseguri posteriorment el reconeixement de les titulacions.

Màster. Curiós nom que va a substituir els castellans vells mestre i mestratge que, a més de ser els legítims hereus del llatí magister, són d'ús habitual en les' germanes' universitats llatinoamericanes. El terme màster té, però, l'enorme avantatge de ser una formidable font de confusió, ja que en els darrers anys s'han anomenat així tot tipus de cursos de tot tipus de llocs, i ningú no sabrà mai què vol dir, ni si és un títol o un certificat, ni qui ho ha emès (-Jo sóc màster en lligar caps i deixar solts-Passi i posis còmode). Aquí entren en joc les competències professionals: es va dir i es va repetir que els títols professionals serien els de grau únicament. Una altra mentida. Es tracta més endavant.

Doctorat. Aquí es conserva la denominació clàssica, però s'ha variat radicalment la seva situació. Sempre va ser el nivell més elevat de la formació universitària (el tercer cicle en la seqüència diplomat-llicenciat-doctor) i així sembla que ho continuarà sent en la major part dels països coneguts. Aquí no; quan s'acabi el grau, es podrà, sense cursar el 'màster', accedir al doctorat, la qual cosa el converteix en una segona opció del segon cicle. La veritat és que en un país en què, si dius que ets doctor, et pregunten on has deixat la bata, no és de suposar que aquest sigui tema d'insomni per als nostres pròcers de l'empresa als que es dedica a la reforma. No val la pena permetre un nivell superior, tan sols acadèmic, als que es dediquen a l'ensenyament ia la recerca, sempre sospitosos de ganduls i improductius. Sobretot en un projecte de model econòmic tendent a la competitivitat rabiosa amb la República Centreafricana.

Hem vist que darrere de les paraules, els anglicismes i les moderneces s'amagaven més continguts dels que ingènuament es veuen. En particular, no hauria estat possible muntar aquest circ dient senzillament que es van a dividir les carreres (llevat de les excloses abans esmentades) a diplomatures i llicenciatures; això hagués requerit una explicació més convincent i justificar per què no es desenvolupa simplement l'actual legislació que ho permet.

La irrellevància dels continguts

Sembla ser pel desenvolupament posterior que, establerta la nomenclatura bàsica i els' crèdits' límit de cada cicle, la resta no tenia importància.

No importava la durada dels cicles. Les indicacions sobre la durada dels ensenyaments de 'grau' i 'màster' eren, en anys de cada cicle, de 2 +2 o 3 +2. Es va proposar també 2 +3 i ha sortit la de 4 +1 (potser 4 +1'5 o 4 +2, que encara no està tancat, però sempre 4 en el primer cicle). El resultat és insòlit entre les universitats que han adoptat el sistema cíclic d'estudis. No se sap, perquè no s'ha dit, si hi ha una altra raó per la decisió de fer un repartiment salomònica entre diplomatures o enginyeries tècniques de tres anys i llicenciatures i enginyeries de cinc.

No importava la naturalesa dels cicles. L'altre tema objecte de debat va ser si el primer cicle hauria de ser generalista i el segon d'especialització i reciclatge, o per contra, el primer hauria de ser pràctic per facilitar la primerenca incorporació al trabajo2 dels titulats i deixar que continuessin només els que tinguessin vocació i capacitat per a això (implícitament, també recursos). A ningú se li oculten les implicacions d'aquests models, però sembla que al final hi haurà titulacions a la carta. S'estan fent i als plans d'estudi retocant el que hi havia.

No importaven les atribucions professionals que s'assignaran a cada grau. A la definició inicial, essencial per a la idea de la reforma, la qualificació professional completa la donava el 'grau', i els' màster '(o' màsters' o 'màsters', quin serà el plural del mot en la singular versió que ens arriba?) no afegien atribucions. És un tema que s'ha deixat en la pràctica a la decisió dels col legis professionals. L'acord, almenys en les enginyeries, sembla que va en la línia de deixar-ho tot com està, és a dir, el 'grau' serà el nou nom dels enginyers tècnics i el 'màster', amb atribucions diferents, serà el dels enginyers.

Què canvia i què queda?

Si s'han canviat els noms i només maquillada dels continguts, si només s'ha abordat el tema del finançament per dir a les universitats que han de buscar-se la vida amb les empreses (a Madrid, Esperanza Aguirre ja ha donat un seriós toc pressupostari a les universitats públiques), quin objectiu es buscava, doncs, que justifiqués aquesta ruptura? Un només: partir les llicenciatures i enginyeries en dues. De totes maneres, amb qualsevol contingut, però partides, per a partir la universitat en dues. D'aquesta forma, amb un filtratge adequat en el segon cicle afegit a la selectivitat del primer es pot obtenir el resultat fonamental de l'apartheid que s'enuncien al principi:

"Cada ciutadà rebrà l'educació necessària per al desenvolupament de les seves funcions al servei de les empreses".

Ja sabem quines empreses tenim aquí i, per tant, quina universitat ens espera.

L'objectiu final

No em vull estendre, perquè s'ha analitzat amb encert en nombrosos escrits, sobre la inserció del model d'universitat en el procés tardà de privatització de serveis, un cop esgotada la privatització de la indústria, però he de recordar com una consideració indispensable per a la comprensió de Bolonya.

Sí m'interessa insistir en l'objectiu final del projecte: recolzada en tots els aspectes de la privatització (disminució del finançament públic, obtenció de mà d'obra més barata, control de les empreses, etc.), Apareix com a fonamental la reconstrucció de les elits dirigents com a culminació del procés de regressió de la transició espanyola en el marc de la deriva autoritària europea.

Una de les funcions essencials de la universitat ha estat la formació de les elits dirigents dels països. Certament aquesta funció va estar molt diluïda des dels anys seixanta, com també estava desnortada la pròpia dreta econòmica i social, que ara reprèn la iniciativa.

Però una cosa així és el que s'està configurant per remuntar el sot:

* Un primer cicle d'estar per casa per cobrir les necessitats de les empreses al menor nivell possible. Ja s'ha parlat molt del paper a que es van a reduir les humanitats, però els ensenyaments tècniques són, d'una altra manera, un objectiu central de la reforma i no van a sortir millor parades. Qualsevol política de futur, simplement no serà possible.

* La selecció econòmica en el segon cicle serà un element bàsic de la reforma; beques (poques) i crèdits (aquests de veritat) completaran la selecció necessària. Tot justificat per "tendir a preus de mercat". Es veurà en molt pocs anys.

* La vigilància ideològica es farà sobretot a través dels cursos de segon cicle (finançament, contractes, pràctiques; alguns ja tenen nom propi) i la participació de les empreses en la direcció de les universitats completarà el control.

* Els primers cicles es donaran per professors contractats i els ensenyaments es degradaran al nivell de les universitats privades. També s'aprovarà com en elles. Els professors de segon cicle cobraran compensacions extres. Es augmentarà la ruptura interna del professorat i la seva inoperància política (incloent política científica).

* Els rectors es dedicaran a quadrar el pressupost (com ara, però dirigits).

El significat polític i social d'aquesta reforma és molt important: no és una actuació de partit, sinó de classe, i el partit de la classe dominant és el PPOE, el que explica la continuïtat i consens en les actuacions.

És una reforma en línia amb el fonamentalisme ia contracorrent de les tendències obertes amb la crisi que estan posant en qüestió els mateixos principis que suporten Bolonya. La resistència a molts països de la Unió és fort, hauríem de recolzar en elles per aconseguir que el govern espanyol almenys no fos el primer en el disbarat. Frenar en la mesura del possible la reforma, donaria oportunitat de salvar del desastre alguns elements importants.

La universitat espanyola no està bé, ni molt menys, però Bolonya és la destrucció del mateix concepte d'universitat pública sorgit de la Revolució Francesa: l'educació passa de ser un dret ciutadà i una responsabilitat pública a convertir-se en un assumpte econòmic particular, i les garanties que exerceix l'Estat sobre les professions es transfereixen a entitats privades gremials. Un pas més del retorn a l'Edat Mitjana.

Notes:

1 Fa pocs anys (i no ha d'haver canviat molt) el MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) tenia aproximadament la setena part d'alumnes que la Universitat Politècnica de Madrid i set vegades més pressupost, és a dir, prop de cinquanta vegades més pressupost per alumne. Potser això tingui més a veure amb el seu prestigi que els noms que utilitzin; potser la possibilitat de substituir part de les lliçons a l'aula per un altre tipus de treball hagi de molt a veure amb el sistema de tutories que aquesta dotació permet.

2 Em nego a utilitzar 'al mercat de treball' per moltes raons, un dels quals, la més òbvia, és que ningú no vol anar al mercat de treball, sinó trobar una feina, que no és el mateix.

Concentració 4M

2009-03-02T19:12:00.004Z

Dimecres 4 de març: Concentració a les 12 del migdia, al porxo de la Facultat UB Raval.

A continuació, el comunicat de la Comissió de Comunicació de la CAE sobre el referèndum celebrat a la UB

2009-02-28T13:35:00.000Z

Des de la Comissió de Comunicació de la CAE volem donar a conèixer els resultats del referèndum celebrat entre la comunitat estudiantil avui dia 26 de febrer, sota la pregunta S’ha de paralitzar l’aplicació de l’espai europeu d’educació superior per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat pública?

La participació ha estat d’un 20,35% (aproximadament un 400% més que a les anteriors eleccions de representants d’estudiants) on el 93’1% d’aquest ha dit SI a la paralització.

Des de les assemblees d’estudiants entenem que aquest augment de participació i aquesta resposta contundent és simptomàtica d’un malestar sobre com s’han dut a terme les polítiques universitàries a aquest respecte i és un crit pel canvi, pel diàleg, per a construir entre totes la universitat de totes.

Valorem com un èxit rotund els resultats d’aquest referèndum.

La democràcia directa ha fet augmentar significativament l’interès per la participació dels i les estudiants, al decidir i incidir sobre una qüestió concreta. És un bon moment, alhora, per repensar i millorar els canals de participació dels i les estudiants al sí de la universitat, que es demostren insuficients a dia d’avui.

També volem fer pública la nostra decepció pel paper de gestió de les eleccions per part de la Universitat de Barcelona. No s’ha posat a disposició els servei telemàtics per votar; la difusió, obligada per Estatus, ha estat quasi inexistent; i el finançament també obligatori per a realitzar aquesta difusió a les facultats per part de l’estudiantat ha arribat tard i ha estat minça (per exemple, a la Facultat d’Història, Geografia i Historia de l’Art, un sindicat amb tres juntals ha rebut només 30 euros).

També hem de recordar que molt poques facultats han aturat les classes, tal i com es va demanar, per a donar espai als necessaris debats, taules rodones i xerrades organitzades pels estudiants.

En conclusió, seguim demanant

1. La readmissió dels expulsats de UAB i el cessament d’accions repressives contra la resta d’expedientats i expedientades.
2. La celebració d’un referèndum vinculant a tota la comunitat universitària.
3. Una moratòria de mínim dos anys per la implementació de la reforma, incloent-hi els plans aprovats i els pendents d’implementacio.

Tancada a la Central

Resultats del referèndum de l'alumnat UB sobre l'espai europeu d'ensenyament superior

2009-02-27T12:44:00.005Z

El referèndum d'alumnes celebrat el dijous 26 de febrer ha tingut una participació del 18,30 % i l'opció majoritària ha estat, en un 93,1 %, el SÍ a la pregunta plantejada: S'ha de paralitzar l'aplicació de l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES) per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat pública?. El NO ha obtingut un 5,8 %, els vots en blanc han representat un 0,9 % i els nuls un 0,2 %. La jornada s'ha desenvolupat sense incidents i ha tingut una participació representativa.

La pregunta formulada als estudiants serà duta, per aquest mateix col·lectiu, al Claustre del pròxim dia 5 de març. L'equip rectoral reitera la màxima voluntat de diàleg amb tots els membres de la comunitat universitària sobre aquest tema i d'altres. S'ha de veure aquesta consulta com un exemple dels mecanismes de participació que recullen els estatuts de la UB i altres reglaments, i que han de servir com a forma d'avenç dialogat cap a la resolució de les discrepàncies actuals, en coherència amb el compliment de l'acord votat en el darrer Claustre de maig de l'any 2008: "La Universitat de Barcelona, i el seu equip de govern al capdavant, vetllarà sempre per resoldre pacíficament i amb diàleg qualsevol afer, conflicte o protesta que pugui sorgir dins el recinte universitari, tot rebutjant qualsevol mètode violent".

Els percentatges de participació més importants es van registrar a la Facultat de Medicina del campus de Bellvitge (39,88%), a la Facultat de Filosofia (30,22%) i a la Facultat de Farmàcia (27,38%).

Dimarts passat, un referèndum similar es va fer a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) on el 88,7% dels vots emesos es van manifestar també a favor de congelar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior i iniciar un procés de debat sobre el futur de la Universitat Pública. El No va obtenir el 9,8% i els vots en blanc un 1,4% i els nuls un 0'1%. Cal remarcar que a pesar dels impediments posats pel rectorat, materialitzats, per exemple, amb l’ordre donada de retirar els cartells i els altres suports utilitzats per anunciar el referèndum, la participació a la consulta sobre l’EEES fou del 9,75%.

Podeu consultar els resultats del referèndum a:

http://www.ub.edu/acad/representacio/resultats_referendum.html

26-F

2009-02-25T14:07:00.001Z

Dijous 26 de febrer, referèndum, aturem Bolonya!

Referèndum de l'alumnat de la UB (26 de febrer de 2009)

2009-02-23T12:56:00.004Z

A petició de més del 50% dels estudiants claustrals, segons el REGLAMENT D'ELECCIONS A ÒRGANS COL·LEGIATS I REFERÈNDUMS DE L'ALUMNAT DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (Aprovat pel Claustre l'11 de desembre de 2007), aquests poden demanar la realització d'un referèndum adreçat als estudiants.

El resultat d'aquesta consulta només està vinculat a la votació dels estudiants en el Claustre sobre la qüestió plantejada, en funció dels percentatges que determina l'esmentat Reglament (art 50 a 54).

Qüestió plantejada:

S’ha de paralitzar l’aplicació de l’espai europeu d’ensenyament superior (EEES) per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat pública?

Calendari:

Campanya: fins al 25 de febrer de 2009
Cens de l’alumnat: consulteu al vostre centre el cens corresponent
Data celebració referèndum: 26 de febrer de 2009
Horari de votació: des de les 10 h. fins a les 20.15 h., ininterrompudament

Enllaços relacionats:

Extracte: Web UB

26-F: Referèndum a la UB: per aturar Bolonya

2009-02-22T13:29:00.001Z

El proper dijous 26 de febrer es celebrarà a la Universitat de Barcelona (UB) un referèndum sobre el Procés de Bolonya. Es tracta d’una iniciativa d’un grup de 57 representant dels estudiants al Claustre, que d’acord amb el reglament d’eleccions d’estudiants, poden convocar un referèndum. Per tal que el referèndum tingui validesa cal superar el llistó del 10% de participació, el doble de la participació dels estudiants a les eleccions al rector, que es va quedar en un 5’30%.

En cas de superar aquest llistó, el resultat del referèndum vincularà el 30% de vots que els estudiants tenen al Claustre, en la votació de la mateixa moció.

La pregunta que es realitzarà al referèndum i que s’ha demanat com a moció per a una sessió extraordinària del Claustre és: S'ha de paralitzar l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES), conegut com a Procés de Bolonya, per iniciar un procés de debat sobre el futur de la universitat pública?

Fracassa la primera taula per a la universitat pública

2009-02-18T13:35:00.003Z

Quinze dels vint estudiants convocats a la reunió constitutiva de la taula nacional per a la universitat pública van negar-se ahir a assistir-hi, en considerar que el debat de fons no és el correcte. La taula ha de tractar sobre la implantació de l'Espai Europeu d'Educació Superior, però tant les assemblees de facultat com els sindicats SEPC i AEP demanem que s'aturi el procés de Bolonya i s'obri un debat real amb tots els agents implicats. Tot i que la comissionada per a Universitats, Blanca Palmada, va dir en acabar la reunió que estava satisfeta perquè, com a mínim, disset dels vint estudiants s'havien assegut a la taula, el cert és que només cinc van quedar-se fins al final. Els altres van llegir el text amb les reivindicacions d'aquests estudiants i després van marxar. Critiquen que el govern i els rectors no estan disposats a aturar la implantació del pla Bolonya mentre duren les reunions, i també es queixen que en aquestes trobades no s'han convocat ni professorat ni personal de servei de les universitats.

A la taula d'ahir, Blanca Palmada i els rectors van acordar de començar un procés de mediació entre universitats i estudiants contraris a Bolonya. Segons el Comissionat, la primera mediació serà amb els sis estudiants expulsats de la UAB.

Per una altra banda, el rector de la UPF, Josep Joan Moreso, ha dit avui que els estudiants contraris al procés d'implantació del pla Bolonya no representaven la majoria.

Font: L'Accent

Resposta a Palmada

2009-02-15T13:20:00.001Z

COMUNICAT DE LA COORDINADORA D’ASSEMBLEES D’ESTUDIANTS DAVANT LA REUNIÓ PRÈVIA AMB LA COMISSIONADA D’UNIVERSITATS EN RELACIÓ A LA TAULA NACIONAL PER LA UNIVERSITAT PÚBLICA

La CAE ha vingut a reunir-se amb la comissionada moguda per l’interès en poder establir ponts de diàleg i treball. Després d’aquest primer encontre hem pogut constatar que el debat proposat no respon:

A l’objecte de debat de les demandes de les universitats mobilitzades arreu del Principat. El replantejament de fons de l’orientació de la política universitària no apareix en els punts marcats com a document de treball d’aquesta taula, només tracta aspectes concrets de la implementació de la LUC i de la LOU. El debat no permet, per tant, qüestionar el “marc legal vigent”. Queda fora d’aquesta la principal reivindicació del moviment estudiantil des del 2001 i les ocupacions i tancades dels darrers mesos, que és la derogació de la LUC, la LOU i dels reials decrets que implementen les declaracions no obligatòries de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.

Aquesta taula no recull la proposta dels estudiants pel que fa a la participació d’altres representants socials; no enfoca la problemàtica des d’una òptica integral, és a dir, quina funció juga el coneixement universitari al S.XXI. Fins i tot des d’una perspectiva merament sectorial, la discussió de la política d’ensenyament públic, no només concerneix a l’àmbit universitari sinó també al batxillerat nocturn, a primària i a secundària com han demostrat els estudiants i sindicats d’ensenyament arran de la Llei d’Educació Catalana.

Els temps de convocatòria, reunió i mètode d’elecció dels “representants” estudiantils a la taula no respecta els temps de participació i democràcia horitzontal que caracteritzen al moviment estudiantil protagonista de les darreres mobilitzacions: les assemblees de base.

La manca d’una moratòria impedeix ser conseqüent amb els eventuals resultats de les converses. Proposar un debat paral·lel mentre s’estan aplicant les qüestions que es pretenen discutir buida d’efectivitat aquesta trobada. Denota una intenció de manipulació i de política de fets consumats contradictòria amb “l’esperit democràtic i d’esquerres” que diuen defensar els partits del Govern de la Generalitat, i especialment ERC com a responsable de la política universitària catalana.

El context repressiu en el qual es convoca aquesta taula amb l’expulsió de sis estudiants, la sanció pública d’altres 22, la imputació penal de 15 estudiants i l’amenaça i coacció de la presència policial continuada als campus, buida de contingut i efectivitat la voluntat de diàleg que pregona la Conselleria.

Per tant, la CAE no participarà en la Taula Nacional per a la Universitat Pública de Catalunya perquè considera il·legítima i inútil aquesta proposta. Entenem que, tot i que, una oferta de diàleg sempre és positiva, aquesta Taula Nacional, tal i com es planteja, desaprofita una oportunitat d’or per obrir una discussió efectiva, al mateix temps que provoca una profunda decepció entre les i els estudiants mobilitzats i els nombrosos sectors socials que es solidaritzen amb la nostra lluita per un ensenyament realment públic i de qualitat.

La Taula Nacional plantejada en aquests termes és un despropòsit que reafirma la política de fets consumats i desacredita l’esperit crític i de lliure discussió que hauria de caracteritzar al sistema d’universitats públiques catalanes.

Des de la CAE vindiquem l’obertura de ponts de diàleg efectiu i amb garanties, en un context:

lliure d’imposicions: com la limitació unilateral del sostre de la discussió i sense una moratòria, punt previ a qualsevol taula de debat.

lliure de pressions: la temporització que plantejàvem, que no s’ha tingut en compte, les metodologies tampoc i els interlocutors que s’han considerat com a vàlids no representen les diferents sensibilitats que volen construir un nou model d’ensenyament públic.

lliure de repressió política: les expulsions, imputacions penals i sancions públiques cap el moviment estudiantil han de retirar-se, ja que seria crear un precedent de repressió cap a la llibertat d’expressió i de pensament impropis de la universitat, que evidencien les reminiscències franquistes que hi ha encara dins l’estructura universitària. La normalització de la presència dels cossos policials dins la universitat, repetit un altre cop ahir per la nit amb el desallotjament per part dels Mossos d’Esquadra del Campus de la UPF de Ca’l Aranyó, suposa un retrocés democràtic gravíssim.

Esperem respostes reals i no estètiques o fictícies per part del Govern auto- anomenat “d’esquerres”. Per part de la Coordinadora d’Assemblees ens solidaritzem amb les mobilitzacions dels estudiants grecs, francesos, italians, alemanys, anglesos, danesos, llatinoamericans i dels cinc continents contra l’Acord General de Comerç i Serveis. Continuarem mobilitzant-nos i denunciant al conjunt de la societat la gravetat del futur educatiu que plantegen la LOU, la LUC, la LEC, la LOE i la privatització dels serveis públics, no només l’ensenyament superior.

Els Mossos desallotgen 'amb agressivitat' la setantena d'estudiants que volia fer nit dins la Pompeu

2009-02-13T12:04:00.004Z

Uns quaranta antiavalots dels Mossos d'Esquadra han desallotjat per la força la setantena d'estudiants que volien pernoctar aquesta dijous a la nit a la nova facultat de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El desallotjament ha començat poc abans de la mitja nit i ha durat una hora i mitja. Els mossos han entrat i se'ls han endut un a un fins a la sortida de la facultat, on esperaven una cinquantena d'estudiants alertats pels seus companys. L'estudiant Ainhoa Ramon ha denunciat l'excés d''agressivitat' dels antiavalots. 'Alguns els han agafat pel coll, pel nas i retorcent-los el braç'. Dos alumnes han resultat ferits per cops dels agents policials, un d'ells té el llavi partit.

Font: ACN

EEES a la web de la UB

2009-02-07T14:53:00.001Z

Oficina de Convergència Europea
Vicerectorat de Docència i Convergència Europea
http://www.ub.edu/oce/

"Descansa En Pau Universitat Pública"

2009-01-30T20:43:00.003Z

Enterrament de l'Educació Pública

30 de gener a les 18:30h a Pl. Universitat

L'educació comença la seva privatització amb el recolzament de polítics, jutges, forces repressives i mitjans de comunicació. Els i les estudiants estem en lluita per aturar-ho. Acudint a aquest acte no només recolzes als i les estudiants d'avui, sinó també als de demà: a tu mateixa, als teus fills i filles, al futur de l'educació.

Aquí, una de les versions del cartell de convocatòria:

info: Tancada a la Central

Pròxima assemblea

2009-01-25T14:49:00.003Z

Dimarts 27 de gener, a les 11.oo al Local d'Estudiants.

Convoca: Assemblea UB Raval

Els Grans Mites sobre Bolonya

2009-01-24T18:49:00.002Z

Cita introductòria

0. Bolonya és una “directiva europea” d’obligat compliment

1. Amb Bolonya hi haurà més mobilitat.

2. Els crèdits ECTS permeten més mobilitat i el reconeixement de títols.

3. Amb Bolonya estudiar no serà més car.

4. Preu públic vol dir preu assequible.

5.- Informació sobre beques

6.- Futurs i futures estudiants

7.- Informació sobre preus i cost de la universitat

8.- Informació sobre la “renovació pedagògica”

9.- Informació sobre Enginyeries i Pla Bolonya

10. Informació sobre màsters

11. Informació sobre la validesa dels títols de Grau i la seva equivalència.

“Italia, Alemania y el Reino Unido se desmarcan de Bolonya“. El Mundo 4 de Juny de 2008

Arxiu: Especial Bolonya

La Lluita contra Bolonya continúa

2009-01-20T14:29:00.003Z

Desprès del descans nadalenc els nostres polítics es baixan del olimp i s'adreçan als mortals. Van enviar una carta la setmana passada advertin-nos de aquesta:

Benvolgudes/benvolguts,

En referència a la reunió de la CAE amb la Comissionada, us proposo dues dates de reunió, a l'espera que m'indiqueu quina us va millor:

- dijous 22 de gener a les 16.30h, o bé,
- divendres 30 de gener a les 16h

D'altra banda, tot i que ja us vaig indicar que la Comissionada vol parlar amb vosaltres sobre la taula, us concreto una mica més:
1. Taula nacional per la universitat pública.
1.1. Temes a tractar, objectius, finalitat, marc competencial
1.2. Valoració per part dels estudiants (la vostra valoració)
2. Reivindicacions estudiantils

Finalment, només demanar-vos que dimecres 21 em digueu quina de les dues dates us va millor, i també els noms de les 4 o 5 persones que assistiran per part vostra a aquesta reunió.

Atentament,

Eva Inglés
Cap de Relacions Institucionals i Protocol
Comissionat per a Universitats i Recerca

Seria important assistir a les assembles durant aquestes setmanes per decidir què fem

28 estudiants i cinc organitzacions polítiques demanden a la UAB

2009-01-15T13:56:00.003Z

28 estudiants i cinc organitzacions polítiques demanden a la UAB per vulneració de drets fonamentals. La demanda són prop de 30.000 fulls.

Els rectors volen suprimir la convocatòria de setembre, per tal d’aplicar millor Bolonya… interessant avenç social… [+ info a El País]

D’altra banda, la rectora ha rebut el traspàs de poders en la intimitat - sense convocar a l’estudiantat escollit ni tan sols al nou Claustre per part de les candidatures d’Assemblea-. Segons relaten els estudiants, els gerifaltes van haver d’entrar al rectorat com si fos una cimera del G8, enmig de tanques, membres de seguretat… una vergonya. [Comunicat del Comité Contra Bolonya de la UAB]

Diu la Rectora Ripoll que està oberta al diàleg… tot i que ni tan sols vol veure als estudiants de les assemblees ni a la seva investidura… !!! O fer-se ressó de l’editorial infame de La Vanguardia del 21 de desembre. (com veu l’editorial als estudiants antibolonya: “carácter agudamente marginal”, “grupúsculos estudiantiles”, “consignas demagógicas”, “coacciones”, “artimañas de todo tipo”, “Sin poseer representación alguna del alumnado”, “número escandalosamente reducido”, minoría agresiva, intolerante y envalentonada. Aplaudimos, en este sentido, la resolución del rector saliente de la Universitat Autònoma de Barcelona, Lluís Ferrer, de hacer efectiva la expulsión de seis estudiantes que protagonizaron actos violentos durante las protestas de la pasada primavera. Acciones irresponsables y graves deben tener consecuencias.”

Per al professorat que tampoc vol Bolonya : “Otras resistencias al proyecto, más discretas, provienen de algunos reductos de profesorado que, recelosos ante el cambio, temen la pérdida de situaciones de privilegio que no casan con una universidad para el siglo XXI.”

Tot un gest democràtic i “gens continuista” com ella mateixa diu.

Com aquest:

Nou vídeo sobre la presència policial a la UAB, a la Facultat de Lletres.

Ús responsable

2009-01-14T14:29:00.003Z

Des de la creació d'aquesta llista mai s'ha censurat res en la mateixa, però vist el vist crec que ha arribat el moment de posar limitacions i això no vol dir fer censura, sinó de limitar els temes de debats i cenyir-los als principis els quals es va crear la llista com una "llista de distribucio de UB Raval", i totes i tots vosaltres vareu rebre la invitació a formar-ne part en un e-mail on es podria llegir "feu-ne un ús responsable de la mateixa". Si hi ha gent que es queixa al respecte, es perquè crec, jo al menys he penso així, que no s'esta fent un ús responsable de la mateixa, i no nomes ho dic pels darrers e-mail's.

El més sensat es que a partir d'aquest mateix moment ens autolimitem a fer difusio nomes de les convocatories de l'assemblea o aquelles que s'hagin decidit en assemblea. A més crec que enviar una convocatòria de quelcom que no estigui decidit per assemblea no respecta els principis de funcionament de la llista i per tant aquella o aquell que continui amb aquesta dinàmica de forma cautelar se li hauria de limitar el seu ús a la llista a nomes rebre e-mail's i no poder-ne enviar de forma provisional.

Salut!

PD: Debat i parlar s'ha de fer i segur que es molt positiu fer-ho, per aquest no es l'espai si voleu continuar l'espai crec que hauria de ser:
http://gentubraval.foroactivo.com/forum.htm

Els estudiants que passen el Nadal tancats a la UB prefereixen mantenir les seves activitats per alimentar el debat que fer grans celebracions

2008-12-30T15:52:00.002Z

Una vintena d'estudiants fan la sobretaula al rebedor de l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. No hi ha torrons, i el cafè no surt de cap Nespresso d'última generació, sinó d'una clàssica cafetera domèstica de les de tota la vida. No esperin trobar-hi els tovallons de roba brodats d'aquells que havien estat tot l'any tancats al calaix; aquí són de paper. No busquin les copes de les ocasions especials; aquí i ara toquen gots de plàstic, per al cafè o per al cava; perquè un parell d'ampolles d'escumós són un dels pocs indicis que avui és Sant Esteve. Al capdavall, per a aquests joves que han optat per no tornar a casa per Nadal i mantenir el seu desafiament al pla de Bolonya en forma de tancament al rectorat de la UB, no és un dia de festa. Ells no estan per festes. «Potser els àpats s'allarguen una mica més, i alguna nit també, però aquí tenim feina. Tenim exàmens i molta gent treballa», recorda el Julio.

L'àpat no ha estat gens excepcional: patates, arròs, verdures. El dinar de Nadal va ser una mica més lluent: hi va haver escudella, amb un brou cortesia de la mare del Joel, estudiant d'enginyeria industrial a la UPC, que es queixa que ara es destacarà d'ell això, el brou de la mare. Es queixa perquè el que ells hagin dinat el dia de Nadal, o com s'organitzin durant el tancament, o si van a dormir tard o no a la nit són qüestions banals, insisteix. El que té interès és l'escudella d'idees; els motius que els han dut a atrinxerar-se aquí. «Cal que s'entengui què hi ha al darrere», completa l'Edurne, a punt d'acabar antropologia a la UB, i que fa una petició: «Demanem un debat, però no només amb els rectors, Blanca Palmada [comissionada d'Universitats] o amb la ministra [de Ciència i Innovació, Cristina] Garmendia, sinó amb la societat, i la societat no és el Círculo de Empresarios».

El que batega darrere de Bolonya és, per l'Edurne i els seus companys, «una elitització de la universitat» i «una concepció utilitarista del coneixement», que no considera el fet que «la producció del coneixement és bàsica en qualsevol societat», rebla el Julio, estudiant d'història. Ja ho veuen, en aquesta sobretaula, en comptes de polvorons, es masteguen grans conceptes. Com a lectura nadalenca, l'Edurne, que cita Orwell i Tocqueville, ha triat droga dura: els estatuts de la UB, i el Julio fa seva la tesi de l'elogiada última pel·lícula de Nicolas Klotz, La question humaine: les empreses usen amb els seus empleats estratègies de control social comparables amb les que feien servir els nazis. Una interpretació extrema de la deriva neoliberal que ells detecten i que l'Edurne sintetitza de manera més suau: «Hem passat a considerar les relacions humanes en termes d'economia de mercat. Parlem d'invertir temps, per exemple». Una mercantilització relacional de la qual aquestes dates que el grup de resistents passa entre tovallons de paper, gots de plàstic i xerrades divulgatives, són el paradigma, el punt àlgid. Com Bolonya és, per ells, la gota que fa vessar un got que portava lustres omplint-se –el de la degradació de la universitat pública–, i que consideren que atempta, ni que sigui subreptíciament, contra l'autonomia universitària i la llibertat de càtedra.

Per això no volen que els acusin d'antisistema, perquè «s'està confonent la defensa de la universitat pública amb altres moviments», diu el Joel. I per això no han volgut interrompre la seva reclusió, ni les activitats que programen. Com la xerrada sobre la llei d'educació de Catalunya d'ahir al vespre. Per combatre «l'individualisme del mentre jo estic bé, no em preocupo, i quan estic malament, no sé com reaccionar perquè no ho he fet mai», explica el Julio. Per contrarestar la idea que els estudiants mai no arrisquen ni sacrifiquen res en les seves protestes. I perquè el seu missatge arribi a la gent, més enllà de l'anècdota de com han passat el Nadal. «Primer ha d'arribar la informació. Després, una cosa és que arribi el que dius, una altra que algú ho comparteixi i una altra que algú és mogui, però la clau és la informació», conclou l'Edurne. I no defalliran, diuen. «Ja estic pensant en com passar aquí el proper estiu», adverteix el Julio.

font: Vilaweb

Resposta al comunicat del rectorat

2008-12-29T14:42:00.000Z

Aquesta carta respon al comunicat del Rectorat, publicat a la web de la UB el dia 18 de desembre de 2008:

Els i les estudiants valorem positivament aquest comunicat, però considerem que eludeix alguns punts que per nosaltres són fonamentals i que des de la primera setmana de les tancades vam posar sobre la taula com a condició prèvia per a iniciar el diàleg que ens ha de dur a la millora de la universitat pública. Així mateix, tot i estar d’acord amb moltes de les manifestacions que el Rectorat exposa en aquest comunicat, creiem que fóra bo matisar-les perquè res quedi nedant en l’ambigüitat.

Quan el Rectorat manifesta “Que l’espai europeu d’educació superior (EEES) té l'origen en la Declaració de Bolonya (1999), amb voluntat i propòsit d'integrar legalment aquest marc en el sistema educatiu espanyol (LOMLOU, 2007) i català (LUC, 2001) recollit, així mateix, en el mateix Estatut de la UB (2003)”, els i les estudiants volem afegir que no hem d’oblidar les posteriors declaracions (la de Londres, la de Praga i la de Bergen), també signades pels ministres d’educació espanyols, en què es proposen unes directrius que, en el procés d’implementació de l’espai europeu d’educació superior que s’està duent a terme a les universitats públiques espanyoles, s’estan incomplint sistemàticament (uns exemples: l’abolició de les traves econòmiques i socials per accedir a la universitat i acabar els estudis no s’acompleix amb el sistema de beques previst; els estudiants, mitjançant les associacions d’estudiants i altres col·lectius han d’estar implicats en tots els nivells del procés d’implementació i no ha estat així; s’ha de promoure la interdisciplinarietat i no es fa, s’ha de garantir la conciliació d’estudis i vida laboral i no es fa, etc…).

El Rectorat manifesta “Que els objectius generals de Bolonya afavoreixen una millora de la universitat pública: respectar la diversitat educativa i cultural; millorar la qualitat de l'educació superior a Europa; aconseguir que els títols superiors siguin comparables i afavorir, així, la mobilitat de tots els col·lectius.” Observem, però, que la interpretació d’aquests principis abstractes ha quedat tergiversada, i la prova n’és que no es corresponen amb el que es desprèn de la L.O.U.; com per exemple la incoherència de les homologacions espanyoles amb “Europa”, com 4+1 = 3+2.

Per altra banda, quan el Rectorat es posiciona dient “Que assumeix el compromís que el desplegament de l'EEES no comportarà en cap cas una mercantilització dels ensenyaments de la UB”, entenem que tot i que l’actitud és lloable, és l’Estat qui té la última paraula quan parlem de finançament, ja que aquest depèn dels pressupostos generals de l’Estat i per tant, és l’Estat qui ha d’assegurar que la universitat sigui pública i autònoma. Instem a que hi hagi una profunda reflexió i posterior debat en torn el que comporta aquesta mercantilització, que afecta tant el model de finançament de l’Estat com a la progressiva incorporació de les dinàmiques empresarials relacionades amb els sistemes docents, les línies de recerca i l’externalització dels serveis relacionats amb la universitat (menjadors, copisteries, neteja..).

Més endavant es manifesta “Que la participació de l'alumnat és un element essencial de la vida universitària. En aquest sentit, cal incrementar la comunicació i fer créixer la participació (dels col·lectius i dels individus); escoltar les seves expectatives i preocupacions; conèixer les seves necessitats i respondre amb rapidesa dins del marc legal i competencial, així com emprendre totes les accions necessàries per tal que l'EEES es desplegui correctament, reclamant a qui correspongui en tots aquells temes que no siguin competència de la universitat.” En primer lloc volem concretar que entre aquests “col·lectius i individus” a què es fa referència, hi hem d’incloure amb el seu nom a les assemblees de facultats, ja que entenem que són el veritable òrgan democràtic amb què contem els i les estudiants a l’hora de ser un soci actiu en el desenvolupament de la reforma universitària que ara ens ocupa. D'altra banda, ens resulta insuficient parlar “d’accions necessàries” i de “reclamar a qui correspongui”, I, per tant, volem començar a parlar de quines són aquestes accions i de a qui correspon en cada cas emprendre-les .

Acceptem el punt que queda recollit a continuació, entenent que és una rectificació del que s’estava fent fins ara; i en aquest sentit, manifestem que el Rectorat i tots els membres que formem part de la comunitat universitària hem de fer un front comú per a demanar el finançament que cal per a dur a terme una bona reforma de la universitat pública. El punt citat és el següent:

“Que aquest nou marc requereix un finançament addicional per tal que es pugui desplegar de manera adient i competitiva, per la qual cosa:

◦ no és acceptable la possibilitat de fer-ho a cost zero,

◦ es reclama a l'Administració pública un finançament que faci possible l'aplicació real del desplegament de les noves titulacions,

◦ es considera imprescindible un sistema de beques ampli, que redundi en l'equitat d'oportunitats entre l'alumnat.”

“Que és una prioritat garantir la conciliació de l'estudi i la vida laboral i, per tant, cal tenir-ho molt present en el desenvolupament dels plans d'estudis dels nous graus”, ho manifesta ara el Rectorat i nosaltres ho celebrem; però per a reformular aquests nous graus, que fins ara no atenien aquesta premisa, és inevitable establir una moratòria que permeti desenvolupar aquesta política de conciliació en la formulació dels nous plans d’estudis, ja que la conciliació de vida laboral i estudi és irrealitzable amb el sistema de crèdits ECTS, que requereix quaranta hores setmanals de feina de l’estudiant, a la universitat i a casa, per a superar un any acadèmic. I en conseqüència exigim la retirada de tots els graus enviats a l'ANECA per reformular-los amb la participació estudiantil abans esmentada.

Volem fer constar que en cap cas els i les estudiants de la Universitat de Barcelona hem dut a terme formes violentes de protesta i d’ocupació d’espais i, per tant, tot i que després s’esmenti el correcte comportament dels estudiants tancats a l’Edifici Històric, no entenem aquesta referència.

El Rectorat demana “que l'alumnat, els seus moviments i les seves associacions facin confiança a les negociacions iniciades i a les reivindicacions presentades davant dels diferents estaments polítics per part d'aquest Rectorat, substituint l'ocupació actual dels centres per un diàleg permanent garantit.” Els i les estudiants volem iniciar aquest procés de diàleg, perquè entenem que tenim molta feina per endavant. Pensem que ja és hora de discutir punt per punt tots els detalls de la implementació de l'EEES i de treballar plegats per una universitat millor.

Hauríem d’aprofitar l’avinentesa per subsanar els problemes que ja tenia la universitat pública, previ diagnòstic crític de la situació de la que partim, i evitar crear-ne de nous. Però entenem que l’actual reforma no només manté problemes existents, sinó que, a més a més, els accentua I en crea d’altres.

Malgrat la nostra voluntat de treballar conjuntament (i entenem que és també la voluntat del Rectorat), a hores d’ara tots ja sabem que hi ha tres condicions prèvies per poder iniciar el diàleg: la retirada dels expedients als estudiants de la UAB – actualment executats en forma d’expulsions i sancions públiques –, la celebració d’un referèndum vinculant per a tota la comunitat universitària (professorat, PAS i estudiants) sobre una moratòria de, com a mínim dos anys, del procés d’implementació de l’EEES, i la garantia d’un diàleg obert amb als col·lectius abans citats de la comunitat universitària i els agents socials implicats.

Finalment, entenem que no se’ns pot demanar confiar en el Rectorat, perquè ens estem jugant el model d’universitat que la societat necessita, i per aconseguir-lo hem de treballar de forma participativa, transparent responsable i acurada, sense deixar coses a l’atzar o a allò imprevisible. Això no vol dir que no confiem en la bona voluntat dels membres que conformen el Rectorat, si no que no ens podem permetre aquesta confiança alhora de treballar per un dret que ens és fonamental: el dret a una universitat pública, crítica, autònoma i de qualitat (amb el benentès de que el que s’entén com a qualitat ha de ser i serà matisable mitjançant el diàleg pel que estem lluitant).

És per això que, mentre no hi hagi garanties de que les condicions prèvies al diàleg es resoldran positivament, els i les estudiants decidim mantenir la tancada a l’Edifici Històric, esperant, malgrat tot, que aquesta situació tingui un final pròxim i feliç.

Bones festes.
Tancada a la central

Entrevista als estudiants expulsats

2008-12-23T21:16:00.000Z

El programa "Els matins" de TV3 ha entrevistat dos dels sis estudiants que estaven expedientats pels incidents durant l'ocupació del rectorat i el deganat de Lletres, entre l'abril i el maig d'aquest any, i que ara la Universitat Autònoma de Barcelona ha expulsat. Un d'ells és Carles Suárez, que ha rebut la pena més alta de 3 anys d'expulsió.

Comunicat en relació als articles publicats avui, dia 20 de desembre, al diari “El Periódico”

2008-12-23T13:17:00.002Z

Avui dissabte dia 20 de desembre el diari “el Periódico” continua de manera extensiva la seva campanya de desinformació, criminalització, minorització i il·legitimació del moviment estudiantil en contra del Procés de Bolonya.

Donat que els periodistes d’aquest diari sembla que no són capaços o que no volen informar-se sobre el que succeeix a la Universitat Autònoma de Barcelona, des del Comitè Contra Bolonya volem denunciar la seva incapacitat de dur a terme el que teòricament és la seva feina.

Respecte l’article “La UAB executa les expulsions per la violència de les protestes”

Arran de la desocupació aquest divendres del rectorat de la UAB, els estudiants que l’havien ocupat van pintar un mural, aquest mural era amb mans estampades amb pintura vermella a una de les parets de l’entrada del rectorat, així com també a la porta d’entrada.

Aquest mural, encapçalat per la frase “No són 6, som tots”, expressa vivament el que sentim els estudiants davant de la repressió que estem rebent per part de l’equip de govern, la seva manca de diàleg i les seves agressions al moviment estudiantil. Quan aquest diari diu que “…es va trobar el rectorat ple de pintades i brutícia i amb les portes fetes malbé” demostra senzillament que no es van informar del que havia passat o que malgrat haver-se informat i saber que aquesta informació és falsa, fomenten la criminalització de les accions pacífiques dels estudiants. De la mateixa manera insinuar que els criteris per decidir la direcció de les protestes és la comoditat resulta insultant; no es pot fer “periodisme” des de la superioritat moral, aquestes insinuacions no són més que difamacions i acusacions sense fonament. També és una clara criminalització sentenciar: “Excepte que els estudiants decideixin organitzar nous actes violents al carrer…” ja que no s’ha fet cap acte violent, ans el contrari, les protestes es caracteritzen per la seva línia pacífica. Aquesta afirmació denota clarament una falta a la veritat i la criminalització voluntària del moviment estudiantil.

“El Periódico” difon només informació parcial il·legitimant el moviment estudiantil quan parla de l’ocupació de les dependències de la Generalitat. La Sra. Palmada estava al mateix edifici durant succés i no va voler dialogar amb els estudiants, la qual cosa mostra una clara manca de voluntat de diàleg. Dir que l’ocupació que demanava explicacions per l’expulsió de 6 estudiants només pretenia “sortir per la tele” és faltar a la veritat.

També s’ha de destacar que malgrat que els expedients disciplinaris són, teòricament i segons declaracions de l’equip de govern de la UAB, per jutjar actes concrets i no posicionaments polítics, queda palès que la resolució i aplicació ha estat clarament condicionada per les protestes dutes a terme per tot el moviment estudiantil, i no només el de la UAB. Aquest fet demostra clarament que es tracta d’expedients per reprimir el moviment estudiantil, és una amenaça directa per a futures accions.

Respecte l’article “Facultat, dolça llar“, de la Sra. Sara González

A l’article “Facultat, dolça llar” la periodista afirma haver estat infiltrada entre els estudiants a l’ocupació de la Facultat de Lletres.

Costa de creure l’afirmació que es fa en l’article “aquest diari va estar amb ells” ja que no fa res més que faltar a la veritat.

Parlar de que les ocupacions de facultat han estat “l’excusa per viure d’una manera caòtica i sense restriccions” és completament fals i qualsevol persona que hagi participat de les ocupacions ho pot saber.

Dir que a les assemblees d’estudiants hi ha portaveus o bé líders demostra que la Sra. Sara o bé no va estar a les assemblees o bé que no va aconseguir entendre res entorn d’aquestes. Insinuar que la majoria d’assemblearis no participen activament de les assemblees i que son uns pocs els que decideixen és, un cop més, faltar a la veritat, a més a més d’una clara intenció de minorització i de desprestigi del moviment estudiantil.

Descontextualitzar frases dites en un espai on totes les opinions són ben rebudes per tal de criminalitzar les accions dels estudiants és una reconeguda mala pràctica del periodisme interessat i parcial.

Parlar que durant l’ocupació es van organitzar festes i festivals és, un cop més, faltar de nou a la veritat. El fet de parlar de “banys de cervesa” i de “l’habitació dels guais” no fa més que denotar que o bé en cap moment es va estar a la Facultat de Lletres o la incapacitat de copsar i transmetre la realitat. Comparar les accions de protesta amb el programa de televisió “Gran hermano” és insultant i denota la voluntat de desprestigi que hi ha rere aquest article. De la mateixa manera dir que “la lluita contra Bolonya va acabar sent l’excusa d’alguns per poder viure en anarquia” és totalment intolerable.

Respecte l’apartat “Noms propis”

Donar bona consideració a un rector d’una universitat pública que per “reconduir la situació” ha expulsat a 6 alumnes i amonestat públicament a 22, davant de protestes pacífiques, denota clarament o bé la falta de capacitat d’anàlisi del diari o bé l’acceptació de mètodes repressius per tal de perseguir protestes enlloc de la recerca de solucions dialogades.

Finalment, des del Comitè Contra Bolonya de la UAB demanem públicament que el diari “el Periódico” s’informi de manera objectiva i contrastada abans de publicar més informacions referents a les protestes estudiantils. Cal remarcar que aquest diari en cap moment s’ha posat en contacte amb l’equip de portaveus del Comitè Contra Bolonya, els quals tenen la funció de transmetre la informació. Per contra ha escrit totes les seves noticies basant-se amb notes d’Agències de noticies i en les comunicacions oficials del rectorat de la UAB.

Denunciem que aquesta no ens sembla la manera correcta de fer periodisme ni d’informar a la societat de la realitat actual de les universitats catalanes.

COMITÈ CONTRA BOLONYA, Bellatera, 20 de desembre de 2008
http://cafuab.wordpress.com

Centenars d'estudiants tallen la Diagonal i la AP-7 per protestar contra les expulsions a l'Autònoma

2008-12-18T20:01:00.002Z

La universitat va expulsar ahir sis estudiants entre un i tres anys i en va amonestar públicament vint més

Centenars d'estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han tallat al migdia la AP-7, al tram que passa a la vora de la universitat, en tots dos sentits de circulació i han causat diversos quilòmetres de retencions. Alhora, un altre grup d'estudiants es manifesta enmig de la Diagonal de Barcelona, a la zona de la Universitat de Barcelona. Els manifestants protesten contra el procés de Bolonya i l'expulsió temporal ahir de sis estudiants de la UAB.

Els estudiants de la Universitat de Barcelona que s'han manifestat contra les expulsions a la UAB mantenen la protesta a la Diagonal i, de moment, no tenen pas intenció d'abandonar-la. En canvi, els estudiants de l'Autònoma que han tallat durant mitja hora la AP-7 han aturat la protesta cap a la una del migdia. Aquests estudiants es reuniran a la tarda per decidir quines altres accions duran a terme, pendents de la negociació que hi ha amb el rectorat, que inclou tres peticions: l'aplicació d'una moratòria del procés de Bolonya, la convocatòria d'un referèndum vinculant sobre la implementació del procés i la suspensió de les sancions.

Les sancions

Els sis estudiants han estat expulsats entre un i tres anys. Els altres vint estudiants expedientats, en canvi, rebran amonestacions públiques, tot i que els instructors dels expedients també n'havien demanat l'expulsió temporal.

Aquest comunicat (pdf) de la UAB cita l'aplicació de 'criteris de proporcionalitat' i 'la funció pedagògica i rehabilitadora' de les sancions universitàries per justificar la resolució final.

Les sancions definitives condemnen els estudiants pels aldarulls del del 18 d'abril i del 29 i del 30 de maig i les han firmades el rector en funcions, Lluís Ferrer, i la vice-rectora d'Ordenació Acadèmica en funcions, Dolors Riba, que formen part de l'equip de govern fins que no els substitueixi l'equip de la nova rectora, Anna Ripoll, elegida a les eleccions de dilluns.

En concret, la universitat sanciona aquests estudiants perquè considera que van 'agredir físicament membres del Servei de Seguretat, obstruir el pas i assetjar el cotxe de la degana, així com a accedir al seu ordinador i a la informació que contenia'.

Les protestes continuen

A la UAB, la Facultat de Lletres i el Rectorat continuen ocupats pels estudiants, però dilluns es van començar a desocupar les facultats de Comunicació, Ciències de l’Educació, Psicologia, Ciències Polítiques i Sociologia, Ciències i Biociències. Ara, arran dels expedients, els col·lectius d'estudiants que duen a terme les protestes van dir ahir que no es quedarien de braços plegats, i avui han tallat la AP-7 i la Diagonal.