Amb el nou curs acadèmic s’ha demostrat que el que dèiem l’any passat sobre l’EEES era veritat. El Pla de Bolonya no ha portat cap millora per a la universitat pública, al contrari, s’ha pogut veure que la implantació dels nous Graus no ha portat més que el caos; aules hipermassificades, assignatures que semblen d’un tercer de batxillerat més que d’una carrera universitària, caos administratiu, falta de personal, etc. Aquest fet, sense cap mena de dubte, fa que la qualitat dels nostres centres d’estudi baixi en picat, facilitant les desqualificacions cap a l’ensenyament superior públic per part d’aquells que en volen treure profit.
A més a més, se li suma una manca de democràcia en el si de la universitat derivada de la actual LOU. Aquesta manca de democràcia s’ha fet palesa amb la minsa participació de l’alumnat en la configuració dels nous plans d’estudi i del nou model universitari que van dibuixar en un exercici de despotisme il∙lustrat. “Tot pel poble però sense el poble”, sota aquesta consigna actuen.
Les queixes no són escoltades ni se'n rep cap resposta. Així s’ha demostrat amb la campanya del “Síndic de Greuges”, portada a terme per aquesta Assemblea. Tot i ser notòries i palpables les queixes exposades en cartells, el deganat no ha mogut ni un dit. Això no és una mostra ben clara de l’actitud que tenen davant les peticions de l’alumnat?
Està ben clar, actuen de forma unilateral i, si s’escau, amb l’ajuda de la seva conselleria preferida: la Conselleria d’Interior. Tothom recorda com els Mossos d’Esquadra convertiren una protesta pacífica com l’ocupació del rectorat de la UB en una batalla campal pels carrers de Barcelona amb un únic agressor: els cossos policials.
Després d’aquesta esbatussada van ser imputades més de 58 estudiants amb un delicte molt greu: defensar la pública amb una arma molt perillosa, la seva veu.
El fet que hi hagi més de 58 estudiants encausades per aquests fets demostra que la voluntat de diàleg de les autoritats universitàries i governamentals és nul∙la. En comptes de posar-se a parlar amb l’alumnat envien la policia, i un cop net el camí convoquen una taula de diàleg amb la condició
sine qua non de no tocar ni un pèl els fonaments de Bolonya.
Això és diàleg? Si no hi ha diàleg, hi ha democràcia? Es pot parlar de democràcia quan es reprimeixen les veus dissonants? Es pot parlar de democràcia quan s’ignora que el 90% dels i de les estudiants que votaren en els referèndums de l’any passat estaven en contra de la implantació de l’EEES? Es pot parlar de democràcia quan hi ha més de 58 estudiants que poden anar a la presó per defensar la pública? Evidentment, no. Disten molt de ser democràtics uns òrgans de govern que es recolzen en majories silencioses.
És per això que cal que la nostra veu es faci escoltar. La universitat pública necessita la teva veu. Que no s’imposi la seva “majoria” silenciosa. Ara cal la solidaritat amb els i les companyes imputades; amb repressió no hi ha democràcia.
Per això us convoquem a la
XERRADA SOBRE AQUEST PROCÉS CONTRA MÉS DE 58 ESTUDIANTS: 10 DE NOVEMBRE, A LES 12.30 HORES (AL PORXO)ASSEMBLEA DE FACULTATS UB RAVAL
ERC retirava l’acusació, un dia abans de la celebració del judici, contra nou estudiants que havien protagonitzat una acció de protesta contra Bolonya a la seu del partit. Aquest divendres s’ha repetit l’escena, i el fiscal ha retirat l’acusació de desordres públics que pesava sobre set estudiants de la UAB que protestaven durant la celebració del Consell de Govern de la universitat el passat 18 d’abril. Els dos casos són l’inici d’una sèrie de judicis que s’han celebrar contra més de cent estudiants anti-Bolonya els propers mesos, fet que ha generat la campanya ‘Més de 100 a judici’ promoguda pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC).
Amb el nou curs acadèmic s’ha demostrat que el que dèiem l’any passat sobre l’EEES era veritat. El Pla de Bolonya no ha portat cap millora per a la universitat pública, al contrari, s’ha pogut veure que la implantació dels nous Graus no ha portat més que el caos; aules hipermassificades, assignatures que semblen d’un tercer de batxillerat més que d’una carrera universitària, caos administratiu, falta de personal, etc. Aquest fet, sense cap mena de dubte, fa que la qualitat dels nostres centres d’estudi baixi en picat, facilitant les desqualificacions cap a l’ensenyament superior públic per part d’aquells que en volen treure profit.
Assemblea de les Facultats d'Història, Història de l'Art, Antropologia, Filosofia i Geografia de la Universitat de Barcelona
