Tens sis anys per acabar d'estudiar!

Los alumnos de la Universidad de Alcalá de Henares (UAH) tendrán un límite de permanencia en su carrera. El centro quiere lograr una mayor implicación de sus estudiantes: en primer lugar, deberán tener un mínimo de materias aprobadas para matricularse en el curso siguiente. Además, deberán graduarse en un plazo máximo de 6 años

Según su rector, Virgilio Zapatero, la UAH pretende ser "modélica en el rigor de exigencia del cumplimiento de plazos". Con el objetivo de concienciar a los estudiantes de la inversión destinada a su formación, la universidad les ha informado por correo de que las administraciones invierten unos 8.000 euros al año en la educación de cada uno.

El centro asegura que la nueva metodología, que será "más tutorial, con grupos más pequeños y con una mayor relación entre profesor y alumnos". La "evaluación será continua", de modo que el examen final de cada asignatura perderá relevancia.

Para desarrollar estas novedades, la Universidad de Alcalá ha mejorado sus infraestructuras: las aulas serán más pequeñas para evitar la masificación, se incorporará mobiliario móvil y se introducirán una serie de tecnologías, como ordenadores, conexión wifi o pizarras digitales.

Una desena d'estudiants anti-Bolonya intenta accedir al despatx del rector de la UB

La inauguració del curs acadèmic de la UB ha coincidit amb dues tímides protestes protagonitzades per membres de seu Personal d'Administració i Serveis (PAS) i una desena d'estudiants anti-Bolonya. Els universitaris s'han donat cita a les deu del matí per decidir amb quin tipus de protesta rebrien al conseller d'Universitats, Josep Huguet. Poc abans de les dotze membres de seguretat situats a l'entrada els han impedit l'entrada, llavors han intentat arribar fins al despatx del rector de la UB, Dídac Ramírez, per demanar la seva dimissió. El representant del PAS de la universitat, César Marín, per la seva banda, ha explicat que la queixa vol denunciar 'el menyspreu cap a aquests treballadors'.

Font: ACN

53 joves que es van tancar al rectorat de la UB seran jutjats el 18 de novembre. Per primer cop s'habilitarà l'auditori de la Ciutat de la Justícia

Una de les actuacions més polèmiques dels Mossos d'Esquadra en els últims temps, el desallotjament dels estudiants anti-Bolonya del rectorat de la Universitat de Barcelona, arribarà el dia 18 de novembre al jutjat en forma de macrojudici. Un total de 53 estudiants hauran de comparèixer a la vista com acusats d'una falta de desobediència a l'autoritat, en aquest cas, els Mossos que van posar fi a quatre mesos d'ocupació de l'edifici.

El cas és jurídicament molt simple, perquè es tracta d'unes faltes que poden arribar a jutjar-se fins i tot en absència de l'acusat i amb una pena màxima d'una multa de 60 dies, però és complicat de procediment pel gran nombre de persones que hi ha acusades. Aquest fet ha obligat el jutjat número 9 d'instrucció a demanar que s'habiliti l'auditori de la Ciutat de la Justícia per poder celebrar la vista amb normalitat, la primera que s'hi farà.

L'auditori, estrenat oficialment el 24 de setembre passat en un acte d'entrega de distincions a treballadors penitenciaris, és una sala amb capacitat per a cinc-centes persones i que ja va ser concebuda al seu dia com espai alternatiu per a la celebració de judicis amb un nombre elevat d'acusats. El nou recinte judicial de la plaça Cerdà disposa d'un ampli ventall de sales de vista, però cap amb prou capacitat per poder donar cabuda a un nombre tan important d'acusats.

El fet que hagin de comparèixer mig centenar de persones pot complicar el desenvolupament de la vista, ja que de moment el jutjat està tenint problemes en la notificació a tots els processats. Un cop la citació és positiva, el judici pot començar, fins i tot sense els acusats, però si la comunicació no es produeix es pot produir un ajornament. No serà fins al dia assenyalat per a la vista que es podrà comprovar aquest extrem.

El mig centenar d'acusats són els joves que eren dins del recinte de la plaça Universitat quan a dos quarts de sis de la matinada del 18 de març hi van entrar els Mossos, i hi van oferir resistència passiva. El desallotjament va derivar hores després a l'exterior de l'edifici en enfrontaments, càrregues policials i detencions. Aquestes escenes es van reproduir al migdia davant el Palau Robert i al vespre en una manifestació molt violenta pel centre de Barcelona.

Font: Diari Avui.cat (6/10/09)