Al conjunt de la comunitat universitària (estudiants, PAS i professors/es)

Degut a que a l’assemblea del dijous 26 de març va sorgir la iniciativa (per part d’un grup d’estudiants) de dur a terme una consulta vinculant, des de l’assemblea de facultats de UB-Raval hem consensuat la següent proposta:

Convocar una CONSULTA POPULAR adreçada al conjunt de la comunitat universitària del campus UB-Raval amb les preguntes que s’exposen a continuació:

1- Estàs d’acord amb la paralització dels graus a les nostres facultats durant un període d’un a tres anys, per tal d’obrir un espai de participació real?
2- Estàs d’acord a utilitzar la vaga com a mitjà de protesta?
3- Estàs d’acord a utilitzar els piquets com a mitjà de protesta?

Cal tenir en compte que ja portem sobre les espatlles dos referèndums legals (amb més d’un 90% dels participants a favor de la paralització de l’EEES), els quals han estat ignorats per les autoritats acadèmiques competents. Per tant, hem decidit en assemblea les següents condicions per tal que, definitivament, la voluntat de la comunitat universitària sigui escoltada, respectada i s’actuï en conseqüència:

1- Una persona, un vot. Creiem convenient aquest sistema de votació per trencar amb els sistema estamental actual i per fer que totes les veus tinguin el mateix valor.
2- El resultat ha de ser acceptat per tota la comunitat i posat en pràctica dins d’un termini màxim de 15 dies després de la consulta. L’incompliment d’aquesta condició en qualsevol de les preguntes comportarà automàticament la invalidació dels resultats de la resta de les qüestions.

Com que ja s’ha demostrat que els referèndums oficials no són vinculants, apostem per la proposta de la consulta popular, recolzada per un compromís ferm d’acceptació per part de totes les persones d’aquesta facultat.

Degut a la imminència de l’aplicació dels graus, pot ser que aquesta sigui la última oportunitat per expressar la nostra opinió.

PARTICIPA I DECIDEIX!
ARA O MAI.

Assemblea d'avui dia 26 de març

Per la present us volem informar de les resolucions que s’han arribat a terme a l’assemblea de les Facultats de Geografia i Història i Filosofia de la UB (Assemblea UB Raval) en el dia d’avui.

D’una banda i com a mostra de bona voluntat per afavorir el diàleg que permeti avançar en la resolució del conflicte sobre el procés d’implementació de l’EEES (Pla Bolonya), l’assemblea en votació ha decidit mantenir la convocatòria de Vaga pel dia de demà, divendres, tot i que a les portes de l’edifici de les Facultats no hi hauran piquets (159 vots a favor), mentre que l’altre opció que es plantejava, mantenir la convocatòria de vaga amb piquets, ha rebut el suport de 79 estudiants.

Per tant anunciem que la convocatòria de vaga propulsada per l’assemblea de UB Raval és la de mantenir la jornada de vaga pel dia de demà, tot i que no hi hauran piquets que impedeixin l’entrada a l’edifici, sempre i quan des del Deganat de Geografia i Història i Filosofia s’anunciï oficialment l’anul·lació dels exàmens previstos per demà.

Igualment s’informa que demà divendres s’ha convocat assemblea de Facultats a les 12:30 hores.

Més de vint professors es tanquen a l'edifici històric de la UB en suport als estudiants anti-Bolonya

Dídac Ramírez: "Jo vaig trucar a la Conselleria d’Interior"

Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona, dimecres 18 de març, en una entrevista a El món a RAC1 que:

- “A causa del clima de tensió que hi ha hagut els darrers dies i que podia conduir a un increment del risc tant per les persones com pel patrimoni, després de quatre mesos, el Rectorat -jo mateix- he decidit que el desallotjament de l’edifici històric ja s’havia de produir.”

- “Durant aquests 4 mesos hem fet i seguirem fent tots els intents de diàleg per tal que la comunicació dels diferents membres de la comunitat universitària de la Universitat de Barcelona sigui la millor possible, però hi ha vegades que aquest diàleg es trenca si una de les parts no vol dialogar.”

- “Hi ha hagut un claustre que ha assenyalat clarament quin era el posicionament d’aquesta Universitat en relació amb el procés de Bolonya i sobre això es el que hem dialogar ara, no sobre si Bolonya sí / Bolonya no.”

- “Jo no vaig prometre que no els desallotjaria. Quan vaig començar el mandat vaig dir que no desallotjaria en cas que no hi hagués violència. I ahir a la Facultat de Geografia i Història hi va haver un ferit que va haver d’anar a posar una denúncia, i es va ocupar d’una manera que els que estaven allà van qualificar de violenta i durant el cap de setmana hi ha hagut moments de tensió amb agressions verbals. El que jo he volgut és posar fi a una situació que podia formar part d’una escalada que jo vull evitar.”

- “Ahir hi va haver un acte de presentació d’un llibre d’un senyor que hores després estava detingut per la policia. Aquest vestíbul no es pot utilitzar per qualsevol actuació sense permís del Rectorat.”

- “Jo vaig trucar a la Conselleria d’Interior.”

- “He estat quatre mesos resistint pressions de tot tipus que anaven en la línia que s’havia de produir el desallotjament… Ara, pel bé de la Universitat de Barcelona, havia de prendre aquesta decisió.”

Vaga i mobilització pel 26-M

Avui 24 de març a l'assemblea, amb una presència de més de 250 persones, s'ha decidit per 167 vots a favor convocar vaga i fins divendres. El mètode de portar a terme la vaga decidit són els piquets. També s'ha decidit fer vàries comissions de les que s'informaran per la llista quan queden. En tot cas es fa una crida a totes i tots a que participeu de les comissions.

Dimecres 25 de març, a les sis de la tarda, es convocarà una nova assemblea pels estudiants de la tarda.

Primeres reaccions: "Uns cinquanta estudiants ocupen una facultat de la UB i pretenen impedir les classes" (Vilaweb, 24/3/09 - 22.05 h)

"Uns vuitanta estudiants es tanquen a les facultats de Dret i Història de la UB" (Llibertat, 25/3/09 - 11.45 h)

Vídeo:

"Parlem sobre el polèmic Pla i sobre el desallotjament de la UB amb Júlia Rossell, de la Plataforma Unitària de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB; Iñigo de Alfonso, president de l'Associació d'Estudiants Universitaris Liberal Demòcrates de la UB; Pere Duran, estudiant d'Història de la UB; Eudald Calvo, estudiant d'Econòmiques de la UAB expulsat; Jordi Mir, professor del departament d'Humanitats de la UPF; i Xavier Giménez Font, professor de Química de la UB."

Video: La famosa família http://www.youtube.com/watch?v=c6Kuvy4ewBo

Comunicat UB Raval

COMUNICAT DE L'ASSEMBLEA DE FACULTATS DEL RAVAL DAVANT LES GREUS ACUSACIONS D'AGRESSIÓ PER PART DEL RECTORAT DE LA UB I EL DEGANAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

L'Assemblea de Facultats del Raval de la UB ha decidit emetre aquest comunicat davant les greus acusacions que s'han realitzat contra aquesta assemblea i les estudiants de la nostra facultat, mitjançant les quals se'ns responsabilitza de les dues suposades agressions que han servit d'excusa al Rectorat per autoritzar el desallotjament de l'Edifici Històric i les brutals càrregues policials que van tenir lloc durant tot aquest dimecres.

Primer de tot, volem aclarir els fets dels quals se'ns ha acusat. Pel que fa a l'agressió suposadament realitzada per l'Assemblea de Facultats cap a un alumne de Filosofia, hem de dir que en cap cas va tenir lloc un episodi de violència col•lectiva com s'està difonent pels mitjans de comunicació i el Rectorat. Per contra del que s'ha dit, va ser el suposat agredit que va embestir amb força a un membre de l'Assemblea, després d'haver tingut diferències a un debat informatiu. En resposta a l'agressió, el nostre company es va defensar fins que, acte seguit, les persones presents van separar ambdues persones.

D'altra banda, no tenim constància que hi hagi hagut cap agressió contra membres de la seguretat privada de la Universitat de Barcelona, tot i que reconeixem que han hagut situacions de tensió verbal davant la continuada presència i persecució que realitzen aquests cossos repressors a dins de la nostra Facultat.

Tanmateix, volem dir que ens sembla lamentable la situació de violència, de la que responsabilitzem a la degana de Geografia i Història, María Angeles del Rincón, així com del rector Dídac Ramírez, per la seva actuació irresponsable la qual ha provocat centenars de ferits entre estudiants, professors i vianants durant tot el dia d'ahir, així com diverses detencions. De la mateixa manera, cal denunciar la situació actual de paralització i tancament de la nostra Facultat per part del Deganat, amb l'objectiu d'evadir responsabilitats davant el conflicte.

Per últim, creiem que tota aquesta estratègia de criminalització i repressió només serveix per amagar la realitat del conflicte generat degut a l'aplicació de l'Espai Europeu d'Educació Superior d'esquenes a la comunitat universitària, i molt especialment a l'estudiantat.

Recordem també, que a dia d'avui, després de la manipulació dels resultats del referèndum estudiantil al Claustre de la UB i de la repressió continuada contra el moviment crític amb l'aplicació de l'EEES, han pogut quedar esgotades totes les vies d'un diàleg que, com ha quedat demostrat, el Rectorat mai ha volgut tenir seriosament amb la comunitat estudiantil.

La repressió del dimecres no ha apagat la lluita estudiantil contra l'aplicació de l'EEES, sinó tot el contrari. Seguirem en peu davant la privatització encoberta de la nostra Universitat i les mesures punitives que s'estan aplicant.

CAP PAS ENRERE CONTRA L'EEES,
BOLONYA NO S'APLICARÀ NI A COPS DE PORRA!

Assemblea de Facultats del Raval
http://assembleafacultats.blogspot.com

Els mossos desallotgen de matinada els estudiants de la UB i carreguen tot el dia per Barcelona

Es suspèn l'activitat acadèmica a l'Edifici Històric i a les Facultats del Raval fins el dilluns 21 de març

ÚLTIMA HORA: HI HA UNA VINTENA DE FERITS ENTRE ELLS, UN NEN DE 10 ANYS, I UN NOMBRE INDETERMINAT DE DETINGUTS. ELS FURGONS D'ANTIAVALOTS RECORREN EL CENTRE DE BARCELONA. EL BARRI DEL BORN ESTÀ OCUPAT POLICIALMENT.

Les carregues indiscriminades contra els milers de manifestants han començat a l'entrada de la Rambla (veure vídeo) on un ampli dispositiu dels Mossos d'Esquadra ha impedit l'accés de la manifestació pacifica dels estudiants. Llavors s'ha dirigit cap a Via Laietana, on en un clima de molta tensió els Mossos han tornat a carregar a l'altura del carrer Ferran i els manifestants han seguit pel Born, on s'han alçat barricades amb contenidors fins a Arc de Triomf. La manifestació ha estat convocada per denunciar la resposta violenta de les autoritats universitàries al rebuig dels estudiants a l'aplicació del pla Bolonya. Les càrregues d'aquest vespre han provocat més ferits que se sumen a la trentena d'estudiants i periodistes ferits d'aquest migdia. Els manifestants, amb consignes com ara “Fora els Mossos de la universitat”, han rebut una nova càrrega quan han intentat passar per les Rambles. Després, han fet una assentada davant del Portal de l’Àngel. En llibertat els 6 estudiants detinguts avui amb càrrecs d'atemptat a l'autoritat.

Avui la jornada ha començat cap a dos quarts de sis de la matinada a l'edifici central de la UB "quan tothom dormia, i sense cap tipus de negociació, desenes d'antiavalots dels Mossos en formació ha entrat i ha començat a treure gent. Els primers han sortit gairebé adormits però els últims, ho han fet amb resistència". Després del desallotjar-los de l'edifici històric de la UB, una cinquantena d'estudiants s'han concentrat a la Gran Via, davant del rectorat de la universitat, i després d'alertar als periodistes que s'apartessin, els Mossos d'Esquadra han carregat amb les porres contra ells. (veure vídeo). Al migdia s'ha improvisat una manifestació pels carrers de l'Eixample amb més de 1000 estudiants amb les mans alçades i una concentració davant el Departament d'Universitats del passeig de Gràcia, on s'ha demanat la dimissió del conseller d'Universitats Josep Huguet. Un centenar d'estudiants han ocupat els jardins del Palau Robert i els mossos han tancat totes les portes menys una i han tornat a carregar contra ells dins la zona tancada (veure vídeo) i han detingut tres persones més. L'edifici històric de la UB ha quedat tancat i barrat.

La protesta havia començat el 20 de novembre. Mentrestant, i segons informa un dels estudiants, diversos alumnes han ocupat la Facultat de Lletres de la UAB i està previst que demà dijous facin el mateix amb les d'Educació i Comunicació.

El rector de la UB, va dir ahir "jo no desallotjaré el rectorat", i avui a diversos mitjans ha dit que ha donat l'ordre d'acabar amb la tancada a causa d'uns suposats comportaments violents a la Facultat de Geografia i Història (UB Raval).

A les 6 de la tarda hi ha 6 detinguts per atemptar contra agents de l'autoritat i 16 persones denunciades, 7 per delicte de desobediència i 9 per falta de desobediència. Hi ha com a mínim una trentena de d'estudiants i periodistes ferits, un és a l'hospital.

Dijous 19: vaga i manifestació / Agressions reincidents i gratuites dels Mossos d'Esquadra (denunciable!)

Ahir l'assemblea de Facultats de UB Raval va decidir sumar-se a la vaga convocada pels sindicats d'ensenyament i s'ha convocat jornada de vaga pel matí a la nostra Facultat. L'assemblea també ha decidit per majoria que es facin piquets a l'entrada de la Facultat de UB Raval i es convoca a totes i tots els membres de l'assemblea a les 8 hores a l'entrada de la Facultat.

També es va decidir penjar aquesta informació al bloc de l'assemblea i fer-ne difusió entre el professorat de les nostres Facultats. Igualment demanem a totes i cadascunes de les persones que formen part d'aquesta llista que informin als seus companys de classe per tal de que vinguin a la Facultat amb el coneixement de la convocatòria de Vaga i la voluntat d'anar-hi a la manifestació convocada en defensa de l'ensenyament que s'ha convocat demà a les 12 hores a Plaça Universitat.

ASSEMBLEA FACULTATS UB RAVAL

Vídeo de la carrega policial:

Els Mossos d'Esquadra posen fi a la tancada contra Bolonya a la UB

Cops de porra i corredisses a primera hora del matí. Els Mossos d'Esquadra han desallotjat els alumnes que estaven tancats al rectorat de la UB des del 20 de novembre en protesta pel Pla Bolonya. Han denunciat 16 persones per desobediència i n'han detingut tres per atemptat. En el moment del desallotjament, cap a les cinc de la matinada, hi havia 53 estudiants. Segons han explicat alguns d'ells, els agents no els han donat l'oportunitat de sortir de manera voluntària i els han despertat amb les llanternes enfocant-los als ulls i a cops de porra. El degà de la Facultat de Matemàtiques de la UB s'ha acostat als estudiants que s'han queixat per l'actuació policial ja que la universitat havia promès diàleg. El rector de la UB, Dídac Ramírez ha explicat que ell mateix va trucar a Interior per demanar el desallotjament. Les facultats de Filologia i Matemàtiques han suspès les classes i els Mossos han tancat l'accés a la UB.



Font: ACN

Comunicat pel desallotjament de la UB

L’Assemblea PDI-PAS (Personal Docent i Investigador i Personal d’Administració i Serveis) de les Universitats Catalanes, expressem el nostre absolut rebuig al desallotjament dels/les estudiants que estaven tancats pacíficament havent iniciat des de feia 4 mesos processos de diàleg amb l’equip rectora la Universitat de Barcelona. També denunciem la violenta càrrega policial amb ferits i detinguts que s’ha fet posteriorment. Això representa un pas més en l’escalada de repressió i criminalització que s’ha posat en marxa contra el moviment estudiantil en els darrers mesos. Demostra a més la incapacitat de les autoritats acadèmiques i d’un equip rectoral cm és el de la UB -que va arribar al govern precisament gràcies als vots del i les estudiants- per trobar solucions consensuades basades en el diàleg i la negociació.

Assemblea PAS-PDI de les Universitats Catalanes

Barcelona, 18 de Març 2009

Octaveta, 16 de març

El passat dia 26 de febrer més de 1100 estudiants de les nostres Facultats de Filosofia i Geografia i Història votaven a favor de la paralització de l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior i que s’obri un procés de debat sobre el model de universitat publica. En el conjunt de tota la Universitat de Barcelona mes de 9700 estudiants es posicionaven en un mateix sentit i només 610 estudiants es posicionaven a favor del Procés de Bolonya. El rebuig per part de la major part dels estudiants al procés d’implementació de l’EEES ha estat clamorós, però tant el rector de la UB, Didac Ramírez, com el conseller de universitats, Josep Huguet, i la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia, continuen ignorant a la gran majoria de la comunitat universitària que s’oposa a l’aplicació d’aquest procés d’implementació de l’EEES.

Les i els estudiants que al llarg del darrer curs acadèmic han participat de l’assemblea de UB Raval no ens hem cansat de dir contínuament que es necessari paralitzar aquest procés per establir un debat i diàleg ampli per definir quin model de universitat necessita el nostre país. Son moltes i molts els estudiants que tot i mostrar-se contraris a l’aplicació del procés de Bolonya, no participen de l’assemblea. Quan falta menys de quatre mesos perquè es comencin aplicar els nous graus, ara més que mai és del tot necessari la participació de totes i cadascunes de les estudiants de les nostres Facultats que s’oposen al procés de Bolonya a l’assemblea per fer el darrer esforç que faci realitat la paralització de l’EEES. Aquest fer no és una utopia, com sovint se’ns vol fer veure, ni és un procés irreversible. El procés d’implementació de l’EEES és un procés al que els estats s’han sumat de forma lliure i que es revisat cada dos anys, per tal que els estats defineixin fins a quin punt es poden comprometre a seguir els terminis definits. El proper mes d’abril es reuneixen a Lovaina, Bèlgica, els ministres dels estats que integren l’EEES i per tant si existís la voluntat política, l’estat espanyol podria indicar que s’integraria més tard a aquest procés. El problema és que no existeix voluntat política ni per part de les autoritats polítiques i universitàries de paralitzar el procés per definir amb el conjunt de la societat quina universitat volem pel futur. Com sempre voldran que els cercles de poder decideixin d’esquenes a la majoria de la població.

Per una sola vegada podem aconseguir que això no sigui així i per tant amb la suma de totes i cadascuna de nosaltres construir la força per tal de que el nostre clam i el nostre rebuig a un procés que ataca a la universitat pública de ple sigui una realitat i permeti paralitzar el procés de Bolonya. Per aquest motiu et convidem a l’assemblea que avui s’ha convocat a les 11 hores i a les 18 hores per decidir de forma conjunta que podem fer al llarg de la setmana de lluita contra el Procés de Bolonya que es portarà a terme entre els dies 17 i 19 de març a la nostra facultat. Però no volem que la teva assistència sigui per saber si haurà o no vaga, cosa que en tot cas decidirem de forma conjunta, sinó també com han de ser aquestes jornades de vaga i com aprofitar-les per construir l’oposició al procés de Bolonya. De la mateixa forma us animem a totes i a tots als estudiants que s’oposen a l’aplicació de l’EEES, i que inclòs poden ser crítics amb els estudiants que participem de l’assemblea, a que vinguin avui a la mateixa, per aportar les seves idees. Ara més que mai necessitem sumar forces per construir la universitat pública del futur.

TOTES I TOTS ACONSEGUIREM LA DEROGACIÓ DE LA LOU I ELS REIALS DECRETS

AVUI ASSEMBLEA A LES 11 HORES I A LES 18 HORES A L’ENTRADA DE LA FACULTATS

DESALLOTJAMENT DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Dijous al migdia, al terme de la manifestació contra la LOU i el Reial decret, a favor de la universitat al servei de la societat, es va realitzar una ocupació pacífica de la Universitat Pompeu Fabra de Ciutadella per a dur-hi a terme una trobada d'assemblees d'estudiants, amb activitats amb instituts, moviments socials, PAS i PDI que finalitzaria diumenge, tal i com es va manifestar en reiterades ocasions a l'equip de la UPF.

A dia 13 de març de 2009 el rector de la Universitat Pompeu Fabra, Joan Josep Moreso, ha demanat l’entrada dels mossos d’esquadra a les 22:00 per fer desallotjar als i les estudiants que romanguessin dins del campus de Ciutadella. Aquesta hora la facultat està oberta al públic, i la biblioteca estava plena de gent i els estudiants encara feien classes. Aquestes persones també han patit la retenció dels mossos d'esquadra, que han tancat tot l'edifici, alterant qualsevol funcionament normal.

Les forces repressores han entrat de manera agressiva al recinte, donant cops de porra contra el terra i donant puntades de peu als objectes. Moltes de les persones allí congregades han pogut sortir del recinte, però 17 persones han quedat retingudes i han decidit fer una resistència pacífica.

Mentrestant, els i les estudiants que s'acostaven per a assistir a la trobada s'han anat concentrant a l'entrada per a manifestar la seva solidaritat, fins a congregar-s'hi més de 200 persones.

En un primer moment el desallotjament dels estudiants ha estat per una de les portes secundàries, però poc després també per l'entrada principal. Diversos estudiants han resultat contusionats, alguns d'ells han hagut de ser atesos per un equip mèdic de l'Hospital del Mar.

Un dels estudiants, membre de l'assemblea del campus de Mundet, ha estat detingut per motius desconeguts, i a hores d'ara es troba a les dependències de la Comissaria de Les Corts.

Un mes després que el rector Moreso impedís fer una manifestació pacífica i desallotgés per la força i amb violència els i les estudiants que estaven concentrats al campus de Poble Nou, Ca l’Aranyó, avui malauradament es repeteix l’acció amb un augment del grau repressiu.

No entenem i per tant no podem permetre que l'entrada de les forces repressives a les universitats es normalitzi i passi a ser el pa de cada dia en una societat que se n’alegra de considerar-se “democràtica”.

Menteixen i ens titllar-nos de minoria radical que imposa la seva voluntat per sobre de la majoria quan passen per alt que les úniques vies institucionals que ens han deixat per expressar-nos, els referèndums, que han demostrat sobradament i de forma reiterada que l'estudiantat vol la paral·lització de l’Espai Europeu d’Educació Superior, per obrir espais de debat reals. La institució universitària hauria de recollir i defensar aquesta veu i, enlloc de fer-ho, hi posa traves deslegitimant els referèndums, expedientant estudiants o prohibint i reprimint violentament manifestacions pacífiques als campus universitàris.

Més info a:
http://assembleaupf.wordpress.com

12-M

Manifestació sota el lema
"Construïm la universitat pública del futur. Aturem Bolonya!"

DIJOUS 12 de març, Plaça Universitat, 12 hores

El PDI i el PAS davant el Procés de Bolonya: signatures i lectura

Un grup de professors i professores de diferents universitats de Catalunya hem elaborat un Manifest que llegirà en Jordi Llovet en nom de tots els/les signants el proper dimarts dia 10 de març a les 12:00 h. a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.

Per fer constar la teva signatura pots clicar
http://assembleapdipas.wordpress.com

El Claustre de la UB vota NO a la paralització de l'aplicació de l'Espai europeu d'ensenyament superior

El Claustre de la UB s'ha reunit en sessió ordinària, el dijous 5 de març; durant la sessió el rector Dídac Ramírez ha llegit un informe de la gestió de l'equip de govern, i s'ha votat la resolució presentada pels estudiants: "S'ha de paralitzar l'aplicació de l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES), conegut com a procés de Bolonya, per iniciar un procés de debat sobre el futur de la univesitat pública?".

El Síndic de Greuges, Antoni Mirambell, s'ha referit a la Memòria informe de la Sindicatura de Greuges de la UB 2007-2008 i, finalment, s'ha donat pas a un torn obert de paraules.

Pel que que fa a la resolució presentada pels representants de l'alumnat, hi ha hagut un total de 165 vots emesos (dels quals18 són d'estudiants presents). 126 vots han estat contraris a la resolució, mentre que el sí ha obtingut 35 vots. Hi ha hagut 4 vots en blanc i cap nul.

En el seu informe, el rector Dídac Ramírez ha volgut remarcar d'entrada que "vivim el procés de canvi derivat d'unes eleccions a rector que s'afegeix a l'entorn socioeconòmic poc favorable a la situació de la nostra universitat, la qual arrossega un dèficit pressupostari en plena època de crisi econòmica i de debat i anàlisi interns sobre les necessitats i conseqüències del desplegament efectiu de l'EEES".

També ha fet especial èmfasi en què "l'activitat acadèmica i institucional es desenvolupa en condicions de relativa normalitat, malgrat la imatge que de vegades apareix mediàticament com a conseqüència de la tancada estudiantil a l'edifici històric". El rector ha volgut "remarcar que les meves actuacions dels darrers mesos vers aquesta situació han tractat de reflectir exactament els acords del darrer claustre de la UB sobre obrir debats i vies d'informació sobre l'aplicació de l'EEES i la resolució dialogada dels conflictes en el si de la UB", manifestant-se convençut que "la UB va per un camí correcte en la resolució d'aquesta situació", ja que "s'està fent tot allò que he considerat millor per a la nostra universitat, globalment, i espero que aviat, i tot i que sigui d'una forma discreta, es puguin visualitzar els efectes de la meva gestió, que ha procurat en tot moment garantir el normal funcionament de les activitats universitàries".

Sobre la implementació del pla Bolonya, ha manifestat que "la UB, i el rector que us parla, és favorable a aquest procés i defensa totes les mesures que vagin en la nostra línia de millora de la qualitat de l'ensenyament universitari", tot emfasitzant que "la pertinença a l'EEES implica la modernització de la institució, la creació de vincles de mútua confiança amb les institucions universitàries dels 46 països que s'hi han adherit, i el compromís de transparència".

Pel que fa a la situació economicofinancera, ha declarat que "tot i el dèficit pressupostari acumulat, el gran nombre de projectes d'inversió iniciats, el cost diferencial dels espais d'una universitat centenària i l'existència de dèficits afegits d'entitats del Grup UB, la nostra situació financera no és inviable ni és insalvable. És una situació de fragilitat financera per necessitat de recursos."

De cara al futur, el rector ha avançat que "les tres grans línies de treball són: augmentar els ingressos públics, tant per un increment percentual en cada revisió anual superior a l'augment natural de la despesa com per generació de nous ingressos i atracció d'estudiants; i racionalitzar la despesa, definint variables de control que permetin aplicar processos de millora i eficiència; i avançar cap a finançaments addicionals finalistes per polítiques addicionals de despesa." També ha defensat el "caràcter diferencial de la UB ateses les seves característiques d'universitat centenària amb edificis històrics que oferta un ventall generalista d'ensenyaments, dispersió dels seus campus i que està en una ciutat on competeix amb altres universitats que no tenen tanta diversitat d'ensenyaments."

En l'àmbit de la docència el rector ha volgut destacar la creació de l'Oficina de Convergència Europea, "amb la missió fonamental d'impulsar i promoure les actuacions i iniciatives per a l'adaptació dels estudis als requisits i característiques de l'EEES." En la mateixa línia, s'ha creat també l'Observatori de l'Estudiant, "amb l'objectiu d'ampliar i coordinar tots els serveis universitaris que actualment s'ofereixen a la comunitat universitària."

Pel que fa a la política de recerca científica, el rector ha assenyalat la seva importància dins la UB amb "l'organització de la recerca en tres vicerectorats que treballen coordinadament", que procediran a "una necessària reorganització dels diferents agents implicats en la transferència de coneixement, avui atomitzats i mal articulats entre ells, per tal de donar un impuls en aquest camp i assegurar que la marca UB es reforça de cara a l'exterior."

Pel que fa als recursos humans, el rector ha indicat que "s'està avançant en el desenvolupament de la Relació de Llocs de Treball (RLT) del Personal d'Administració i Serveix amb el repte de poder-la tenir en funcionament abans de la fi de 2009", i també que "és previsible que durant l'any 2009 hi hagi una convocatòria de places de promoció a Titulars d'Universitat i a Catedràtics d'Universitat, així com una nova convocatòria de places d'agregat dins el programa Serra-Hunter", ambdues convocatòries pendents encara de negociacions amb la Direcció General d'Universitats.

També ha assenyalat que en l'àmbit de les relacions internacionals "es donarà prioritat a aquelles que permetin l'estabilitat dels intercanvis a partir de grups de docència i de recerca", així com "reforçar les polítiques de cooperació al desenvolupament, tot compatibilitzant-ho amb les relacions internacionals individuals dels professors i investigadors."

La darrera part de la intervenció de Dídac Ramírez s'ha dedicat a explicar el nou projecte UBweb 2.0 que "permetrà renovar l'actual lloc web i facilitarà la creació d'una autèntica intranet de gestió, que ens portarà a una millora de la imatge de marca de la nostra universitat, a facilitar l'accés a la informació i a dinamitzar la comunicació entre tots els col·lectius de la nostra comunitat, tot permetent que la UB guanyi en transparència i sigui més oberta i participativa", i ha finalitzant reiterant "el compromís de seguir treballant per la universitat pública i l'excel·lència, lluny de tota ombra de privatització i d'acord a un model cientificohumanista; lluny en definitiva d'una deriva economicista".

Font: UB

Bolonya i l'apartheid

Per Manuel M. Llaneza. Publicat a Rebelión el 3 de març de 2009

La llei coneguda com bantu Education Act expressava amb claredat l'objectiu del sistema educatiu de la Sudàfrica racista: els negres rebran l'educació necessària per al desenvolupament de les seves funcions al servei dels blancs. "Fueron necesarios miles de muertos y detenidos, treinta años de prisión de Mandela, y la explosión de Soweto para empezar a cambiar las cosas". Van ser necessaris milers de morts i detinguts, trenta anys de presó de Mandela, i l'explosió de Soweto per començar a canviar les coses.

Bolonya representa el mateix en la Universitat europea, només que en modern. El modern és que el poder fa unes coses, però diu altres. El desvergonyiment de les lleis de l'apartheid ja no s'estila.

En tot el que segueix es designa per 'Bolonya' el que s'anomena així comunament, és a dir, el procés de reforma de la Universitat després dels acords del mateix nom i successius, i no només aquests acords. No és un procés nou, sinó la continuació de tota una línia d'accions en el mateix sentit en tots els nivells educatius (com les reformes i la privatització dels ensenyaments mitjanes i els anteriors intents a la Universitat; el darrer: la LOU, contra la qual hi va haver grans manifestacions, fins i tot amb la presència del llavors candidat Rodríguez Zapatero que ara la desenvolupa) i en altres serveis públics dels quals el més significatiu i tràgic, per ara, és la sanitat, tot això en sintonia amb la concepció extremista neoliberal en auge des dels anys 80.

Què diu Bolonya? Que es va a crear un Espai Europeu d'Educació Superior pel que van a transitar els estudiants i professionals com si no existissin les fronteres dels estats, per la qual cosa es podrà estudiar on es vulgui i com es vulgui, i es podrà desenvolupar la vida professional on es consideri convenient. Per això només es necessita, diu, la 'harmonització' d'alguns estudis.

Encara atònits per la generosa amplitud de mires que revelen aquests propòsits en una Unió Europea en què les úniques llibertats que es procuren són les dels moviments especulatius dels capitals, observem els passos que s'estan realment donant.

És convenient no perdre de vista algunes conclusions que s'ha presentat en nombrosos articles crítics amb el procés:

* Res d'allò bo que s'usa per justificar Bolonya requereix de tot aquest muntatge. Fa molt de temps que els estudiants poden cursar estudis de les seves carreres, cursos reglats inclosos, en universitats estrangeres amb els programes Erasmus i Sòcrates (altra cosa són les beques que es concedeixen), el mateix que ho fan estudiants estrangers regularment en universitats espanyoles. Molts titulats espanyols treballen a l'estranger sense grans problemes. És difícil creure's tal preocupació per una petita minoria quan no es fa res per abordar els greus problemes de la universitat espanyola.

* Bolonya no garanteix de cap manera que les dificultats que hi pugui haver en aquests terrenys s'aplana, ja que no porta aparellat acord ni cap compromís en aquest sentit. Cada país defineix les seves titulacions dins d'un marc molt ampli (o s'ho salta) i les convalidacions s'estableixen per camins diferents que no estan 'harmonitzats' per Bolonya.

* La convergència europea que preconitza Bolonya és ja és un fracàs per la qual cosa es va sabent. Oxford i Cambridge han dit que no convergeixen, perquè són el que són, of course; França ha dit que les grans écoles no convergeixen perquè per això les va crear Napoleó; les facultats de dret italianes, tampoc; a Grècia està plantejada la inconstitucionalitat del procés ; Medicina, Arquitectura, Farmàcia i Veterinària estan excloses des del principi del procés, ningú sap per què, potser perquè no es deixin.

La confusió en els noms i els seus significats

Tots els oculta es basen en dotar a les paraules de valors estranys i mal definits i crear amb el nou llenguatge una casta d'oficiants que no va en el seu discurs més enllà d'aquestes paraules amb les que s'oculta el moviment real de les coses mentre es entreté als participants. Els trilers ho saben molt bé; el vell feixista, però no tonto, Adolfo Muñoz Alonso, ja va dir a les Corts que darrere de cada adjectiu s'amaga una escurçó. A més, com la Universitat ja no pertany a Educació, es pot utilitzar com es vulgui el castellà, del qual, com se sap, només té importància com el tracten a Catalunya. Els següents comentaris no tracten, doncs, d'una qüestió formal ni de defensar cap puresa lingüística, sinó de voler veure el que hi ha en el fons d'aquest procés darrere dels noms que ho emmascaren.

Crèdit. Aquesta palabreja ve d'abans, però ha canviat i ara té una importància especial. És un vocable semblant al anglès credit, però, fins ara, no compartia el seu significat educatiu (veure DRAE). Originàriament un 'crèdit' equivalia a deu hores de classe, amb la qual cosa es va aconseguir el notable objectiu que un curs de, posem, trenta-dues hores, es transforma sense cap cost en un de tres crèdits. Independitzat de la realitat, el significat va començar a volar i, després de servir per a usos diversos, va arribar a convertir-se en crèdit ECTS que significa un conjunt d'hores de classe, de dedicació a l'estudi, de treballs, pràctiques i seminaris, d'assistència a tutories , de manera de treballar, en definitiva un projecte alternatiu d'ensenyament sense més raó ni més cost que proclamar així. Ah, i la 'revolució educativa': els resultats, les notes, no es donen en números, sinó en lletres, que s'assignen a percentatges fixos dels alumnes que aproven (per exemple, es posa A al 10% millor). Tot això no ha estat objecte de cap debat, no s'han tingut en compte els problemes del batxillerat, ni els hàbits de treball amb els que arriben els alumnes a la universitat, ni la diferència entre estudis de diversos tipus, ni s'han contemplat les dotacions necessàries a la universitat pública1.

Grau. En castellà aquest vocable significa 'títol corresponent a un nivell d'estudis'. El DRAE posa com a exemple de la seva utilització: Grau de batxiller, de doctor. Ara, segons Bolonya, es designa per 'grau' el primer grau de l'ensenyament universitari, amb el que hem inventat el Grau de grau; com és de suposar que no es pretén emular Faemino y Cansado (- Tu, quin grau fas ?-El grau de grau, mistress Robinson), només cal opinar que no es vol que s'utilitzin els noms de diplomat, llicenciat, enginyer o altres ben coneguts per tot el món (- Jo sóc graduat en Enginyeria Aeronàutica de Ciències i Tecnologia Aeroespacial , i tu?-Jo, metge - ¿Res més?, ¡quina poca cosa!). Per què tot això? Ningú ho ha justificat. Però sí és cert és que els graus no responen a cap acord europeu que obligui a les universitats espanyoles, ni que els asseguri posteriorment el reconeixement de les titulacions.

Màster. Curiós nom que va a substituir els castellans vells mestre i mestratge que, a més de ser els legítims hereus del llatí magister, són d'ús habitual en les' germanes' universitats llatinoamericanes. El terme màster té, però, l'enorme avantatge de ser una formidable font de confusió, ja que en els darrers anys s'han anomenat així tot tipus de cursos de tot tipus de llocs, i ningú no sabrà mai què vol dir, ni si és un títol o un certificat, ni qui ho ha emès (-Jo sóc màster en lligar caps i deixar solts-Passi i posis còmode). Aquí entren en joc les competències professionals: es va dir i es va repetir que els títols professionals serien els de grau únicament. Una altra mentida. Es tracta més endavant.

Doctorat. Aquí es conserva la denominació clàssica, però s'ha variat radicalment la seva situació. Sempre va ser el nivell més elevat de la formació universitària (el tercer cicle en la seqüència diplomat-llicenciat-doctor) i així sembla que ho continuarà sent en la major part dels països coneguts. Aquí no; quan s'acabi el grau, es podrà, sense cursar el 'màster', accedir al doctorat, la qual cosa el converteix en una segona opció del segon cicle. La veritat és que en un país en què, si dius que ets doctor, et pregunten on has deixat la bata, no és de suposar que aquest sigui tema d'insomni per als nostres pròcers de l'empresa als que es dedica a la reforma. No val la pena permetre un nivell superior, tan sols acadèmic, als que es dediquen a l'ensenyament ia la recerca, sempre sospitosos de ganduls i improductius. Sobretot en un projecte de model econòmic tendent a la competitivitat rabiosa amb la República Centreafricana.

Hem vist que darrere de les paraules, els anglicismes i les moderneces s'amagaven més continguts dels que ingènuament es veuen. En particular, no hauria estat possible muntar aquest circ dient senzillament que es van a dividir les carreres (llevat de les excloses abans esmentades) a diplomatures i llicenciatures; això hagués requerit una explicació més convincent i justificar per què no es desenvolupa simplement l'actual legislació que ho permet.

La irrellevància dels continguts

Sembla ser pel desenvolupament posterior que, establerta la nomenclatura bàsica i els' crèdits' límit de cada cicle, la resta no tenia importància.

No importava la durada dels cicles. Les indicacions sobre la durada dels ensenyaments de 'grau' i 'màster' eren, en anys de cada cicle, de 2 +2 o 3 +2. Es va proposar també 2 +3 i ha sortit la de 4 +1 (potser 4 +1'5 o 4 +2, que encara no està tancat, però sempre 4 en el primer cicle). El resultat és insòlit entre les universitats que han adoptat el sistema cíclic d'estudis. No se sap, perquè no s'ha dit, si hi ha una altra raó per la decisió de fer un repartiment salomònica entre diplomatures o enginyeries tècniques de tres anys i llicenciatures i enginyeries de cinc.

No importava la naturalesa dels cicles. L'altre tema objecte de debat va ser si el primer cicle hauria de ser generalista i el segon d'especialització i reciclatge, o per contra, el primer hauria de ser pràctic per facilitar la primerenca incorporació al trabajo2 dels titulats i deixar que continuessin només els que tinguessin vocació i capacitat per a això (implícitament, també recursos). A ningú se li oculten les implicacions d'aquests models, però sembla que al final hi haurà titulacions a la carta. S'estan fent i als plans d'estudi retocant el que hi havia.

No importaven les atribucions professionals que s'assignaran a cada grau. A la definició inicial, essencial per a la idea de la reforma, la qualificació professional completa la donava el 'grau', i els' màster '(o' màsters' o 'màsters', quin serà el plural del mot en la singular versió que ens arriba?) no afegien atribucions. És un tema que s'ha deixat en la pràctica a la decisió dels col legis professionals. L'acord, almenys en les enginyeries, sembla que va en la línia de deixar-ho tot com està, és a dir, el 'grau' serà el nou nom dels enginyers tècnics i el 'màster', amb atribucions diferents, serà el dels enginyers.

Què canvia i què queda?

Si s'han canviat els noms i només maquillada dels continguts, si només s'ha abordat el tema del finançament per dir a les universitats que han de buscar-se la vida amb les empreses (a Madrid, Esperanza Aguirre ja ha donat un seriós toc pressupostari a les universitats públiques), quin objectiu es buscava, doncs, que justifiqués aquesta ruptura? Un només: partir les llicenciatures i enginyeries en dues. De totes maneres, amb qualsevol contingut, però partides, per a partir la universitat en dues. D'aquesta forma, amb un filtratge adequat en el segon cicle afegit a la selectivitat del primer es pot obtenir el resultat fonamental de l'apartheid que s'enuncien al principi:

"Cada ciutadà rebrà l'educació necessària per al desenvolupament de les seves funcions al servei de les empreses".

Ja sabem quines empreses tenim aquí i, per tant, quina universitat ens espera.

L'objectiu final

No em vull estendre, perquè s'ha analitzat amb encert en nombrosos escrits, sobre la inserció del model d'universitat en el procés tardà de privatització de serveis, un cop esgotada la privatització de la indústria, però he de recordar com una consideració indispensable per a la comprensió de Bolonya.

Sí m'interessa insistir en l'objectiu final del projecte: recolzada en tots els aspectes de la privatització (disminució del finançament públic, obtenció de mà d'obra més barata, control de les empreses, etc.), Apareix com a fonamental la reconstrucció de les elits dirigents com a culminació del procés de regressió de la transició espanyola en el marc de la deriva autoritària europea.

Una de les funcions essencials de la universitat ha estat la formació de les elits dirigents dels països. Certament aquesta funció va estar molt diluïda des dels anys seixanta, com també estava desnortada la pròpia dreta econòmica i social, que ara reprèn la iniciativa.

Però una cosa així és el que s'està configurant per remuntar el sot:

* Un primer cicle d'estar per casa per cobrir les necessitats de les empreses al menor nivell possible. Ja s'ha parlat molt del paper a que es van a reduir les humanitats, però els ensenyaments tècniques són, d'una altra manera, un objectiu central de la reforma i no van a sortir millor parades. Qualsevol política de futur, simplement no serà possible.

* La selecció econòmica en el segon cicle serà un element bàsic de la reforma; beques (poques) i crèdits (aquests de veritat) completaran la selecció necessària. Tot justificat per "tendir a preus de mercat". Es veurà en molt pocs anys.

* La vigilància ideològica es farà sobretot a través dels cursos de segon cicle (finançament, contractes, pràctiques; alguns ja tenen nom propi) i la participació de les empreses en la direcció de les universitats completarà el control.

* Els primers cicles es donaran per professors contractats i els ensenyaments es degradaran al nivell de les universitats privades. També s'aprovarà com en elles. Els professors de segon cicle cobraran compensacions extres. Es augmentarà la ruptura interna del professorat i la seva inoperància política (incloent política científica).

* Els rectors es dedicaran a quadrar el pressupost (com ara, però dirigits).

El significat polític i social d'aquesta reforma és molt important: no és una actuació de partit, sinó de classe, i el partit de la classe dominant és el PPOE, el que explica la continuïtat i consens en les actuacions.

És una reforma en línia amb el fonamentalisme ia contracorrent de les tendències obertes amb la crisi que estan posant en qüestió els mateixos principis que suporten Bolonya. La resistència a molts països de la Unió és fort, hauríem de recolzar en elles per aconseguir que el govern espanyol almenys no fos el primer en el disbarat. Frenar en la mesura del possible la reforma, donaria oportunitat de salvar del desastre alguns elements importants.

La universitat espanyola no està bé, ni molt menys, però Bolonya és la destrucció del mateix concepte d'universitat pública sorgit de la Revolució Francesa: l'educació passa de ser un dret ciutadà i una responsabilitat pública a convertir-se en un assumpte econòmic particular, i les garanties que exerceix l'Estat sobre les professions es transfereixen a entitats privades gremials. Un pas més del retorn a l'Edat Mitjana.

Notes:

1 Fa pocs anys (i no ha d'haver canviat molt) el MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) tenia aproximadament la setena part d'alumnes que la Universitat Politècnica de Madrid i set vegades més pressupost, és a dir, prop de cinquanta vegades més pressupost per alumne. Potser això tingui més a veure amb el seu prestigi que els noms que utilitzin; potser la possibilitat de substituir part de les lliçons a l'aula per un altre tipus de treball hagi de molt a veure amb el sistema de tutories que aquesta dotació permet.

2 Em nego a utilitzar 'al mercat de treball' per moltes raons, un dels quals, la més òbvia, és que ningú no vol anar al mercat de treball, sinó trobar una feina, que no és el mateix.

Concentració 4M

Dimecres 4 de març: Concentració a les 12 del migdia, al porxo de la Facultat UB Raval.