Expedient Bolonya

Divendres 2 de juliol, a 23.30 al canal 33: Expedient Bolonya

A reveure Palmada

El govern ha destituït la comissionada d'Universitats, Blanca Palmada, i serà substituïda per Joan Majó, que fins ara era el director general d'Universitats. L'executiu justifica aquest canvi per la necessitat de transformar el sistema català de recerca i innovació. El departament tenia pensat cessar-la des de les mobilitzacions estudiantils en contra del procés de Bolonya. Blanca Palmada també ha hagut de fer front a la crisi oberta amb els rectors de les universitats i al decret d'universitats del govern espanyol.

Segons fonts oficials, “el Govern de la Generalitat aprovarà el nomenament de Joan Majó i Roca, fins ara Director General d’Universitats, com a nou Comissionat per a Universitats i Recerca. La reestructuració, que suposa el cessament de Blanca Palmada, respon a la necessitat de transformar el sistema català de recerca i innovació donant compliment al Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) firmat ara fa mig any per tots els partits amb representació parlamentària, les universitats i els agents socials. La remodelació també respon a la necessitat d’accelerar l’assoliment de reptes del sistema universitari català que són estratègics pel pais, com ara la modificació de la Llei d’Universitats de Catalunya (LUC)”.

Palmada va ser nomenada comissionada d'Universitats i Recerca al desembre del 2006, quan el govern va crear el càrrec amb l'objectiu d'impulsar un pacte nacional per a l'educació superior i la investigació, a més de promoure la integració entre la recerca universitària i la innovació a les empreses.

El seu substitut, Joan Majó Roca, ocupava des del maig del 2007 el càrrec de director general d'Universitats. Majó és catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i té una llarga experiència en gestió universitària, que ha compaginat amb la docència.

Un any de lluita a les universitats

Font: Ocupem les ones

Festa Fi de Curs al Raval

Divendres 29 de Maig, Festa Fi de Curs

Organitza: Assemblea Facultats UB Raval

Certificat d'Aptitud Pedagògica (CAP), estat actual

Segons estableix el Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre (BOE de 28 de novembre) de 2008, a partir de setembre de 2009 s'implantaran els ensenyaments de màster que substituiran els actuals cursos del CAP, que no es tornaran a convocar. Tanmateix, no és descartable una eventual pròrroga dels cursos del CAP, que podria determinar el Ministeri si ho estimara oportú. Si l'Administració educativa possibilitara aquesta continuïtat dels cursos del CAP, en aquest espai web es facilitaria la informació de la convocatòria de manera inmediata. Però en aquest moment l'SFP no disposa de cap informació més sobre el tema.

El Màster Universitari en Professor/a d’Educació Secundària que substituirà els cursos del CAP haurà de complir els requisits que es detallen a l'ordre ECI/3858/2007, de 27 de desembre (BOE de 29 de desembre).

Universitat, catedràtics, LOU i Bolonya, un recorregut en clau d'història del temps present

Dedicat a Andreu Mayayo, Joan Saura i Antoni Segura, policies de la cultura

La lluita contra Bolonya, tot i que abans mai no havia ocupat tantes pàgines de diaris i capçaleres de telenotícies, no ha sorgit en el curs actual, sinó que es remunta a les lluites sorgides arran de l'Informe Bricall (1999) i la LOU (2001). Aquests textos ja tenien com a referent l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) i es van donar a conèixer uns anys després que sortissin a la llum els acords (GATT i AGCS) de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) per privatitzar els serveis públics, com ara l'educació i la sanitat.

En aquell moment, sota el segon mandat d'Aznar i amb les receptes de la tríada OMC, BM i FMI basades en el lliure mercat i la privatització, triomfants en tot el món i, particularment, a l’Estat espanyol com a alumne avantatjat a Europa. Semblava que el creixement econòmic espanyol estava desbocat, gràcies en gran part al que actualment es reconeix com a l’«estafa del totxo» i també a l'ajuda dels fons europeus (PAC, Fons de Cohesió, etc.). Era el moment en què semblava que l’Estat espanyol donava el salt al grup dels poderosos, prenent posicions per a la tristament famosa «Foto de les Açores».

En aquests últims anys del segle XX i els primers del XXI, vam assistir a un tímid intent d’aturar l’agenda neoliberal que es va materialitzar amb les mobilitzacions contra el Banc Mundial a Barcelona i la Campanya Contra l'Europa del Capital i de la Guerra, que es van estendre arreu del territori estatal a còpia de petites contracimeres, i que va culminar amb la vaga general del maig de 2001. En els anys posteriors van florir les mobilitzacions contra la guerra de l'Iraq. Es pot dir que gairebé totes aquestes protestes van estar protagonitzades pels sectors més «ciutadanistes», tot i la seva mala premsa i de ser titllats d’«antiglobalització», i que aquestes protestes van tenir un curt abast i pobres resultats.

Tornant al tema d'aquest article, durant el curs 2001-2002 la universitat es va quedar paralitzada durant diversos mesos amb vagues i piquets, es van ocupar nombroses facultats, es van organitzar diferents jornades de lluita coordinades i descentralitzades, i una manifestació estatal a Madrid l’1 de desembre, a la qual es van unir no només estudiants, professors i PAS, sinó també els representants sindicals juntament amb Zapatero, Llamazares, Joan Saura i alguns actors. També van comparèixer 25 rectors sota el paraigua de la CRUE i desenes de vicerectors, de manera que 42 universitats van estar representades institucionalment. Alguns dels presents van ser Ignacio Berdugo, mandatari de la Universitat de Salamanca; Carles Solà, de l'Autònoma de Barcelona; Joan Tugores, de la UB; Raúl Villar, de l'Autònoma de Madrid; Pedro Ruiz, de la Universitat de València... Les mobilitzacions van acabar amb una assemblea en què es va trencar amb el Sindicat d'Estudiants i la campanya oficialista, i es va convocar una reunió de coordinació estatal a Granada, apuntant al Fòrum de Salamanca per l'Educació i la Cultura que es va celebrar el març del 2002 (en el marc de la Campanya contra l'Europa del Capital i la Guerra).

Si a la marxa de Madrid hi van assistir 200.000 persones, gràcies a què bona part dels desplaçaments van ser finançats pel PSOE i els sindicats, per iniciativa de les Assemblees d'Estudiants es va organitzar un recorregut alternatiu en el qual hi van participar almenys 10.000 persones, conscients que l'espectacle mediàtic del desembarcament dels líders polítics i els rectors al carrer no era més que una maniobra electoralista i en cap cas sinònim que el PSOE, IU, ICV, ERC, CCOO o UGT estiguessin realment en contra de la implementació de les polítiques neoliberals en matèria d'educació.

La lluita contra la LOU i Bolonya ha deixat un llarg reguitzell de repressió al llarg d'aquests anys: cinc estudiants van ser expulsats de la Universitat de Sevilla (molts més encara estan a l'espera d'un judici per danys milionaris) gràcies a un règim disciplinari que data de l'època franquista (la mateixa norma que es pretén aplicar contra els estudiants formats actualment a la UAB), quatre estudiants van ser condemnats a tres anys de presó arran d’un més que flagrant muntatge policial a Madrid i les butxaques dels estudiants van ser atracades amb un reguitzell de petites multes per concentració il•legal, pintades, desobediència i resistència a l'autoritat. A aquests fets se li sumen ara els expedients de l'Autònoma, la UPF i els ferits i contusionats de les càrregues policials del 18 de març a Barcelona. En aquests últims anys hem assistit a una revelació del nou caràcter dels mecanismes repressius i, particularment, a la tolerància mínima del poder en matèria de control. Per una societat de consumidors, la ciutat és una empresa i el carrer és directament un instrument de treball, un mitjà per acumular capital. Qualsevol que no sigui automobilista o turista, té l'ocupació vetada. Els carrers no són un espai públic susceptible de ser pres per un sector de la població per manifestar el seu descontentament, sinó un lloc neutre per on circulen les mercaderies, amb o sense suport orgànic.

No obstant això ara les cartes estan sobre la taula, ben visibles, sembla que assistim a la traca final del neoliberalisme en forma de «Guerra Global» i «Crisi Financera». Però aquells polítics, rectors, professors, sindicalistes i, fins i tot, actors que en el seu moment van manifestar el seu rebuig a la LOU, ni tan sols van parpellejar quan el 2005, incomplint una promesa electoral, Zapatero no només no va derogar la LOU sinó que simplement la va reformar aprofundint el seu caràcter i la seva retòrica liberal. En 2001 es va arribar a parlar d'insubmissió a la LOU, i fins i tot el claustre de la Universitat de Girona s’hi va pronunciar a favor. Es pretenia, per tant, desobeir i portar a terme un gest de ruptura radical amb el fals «límit democràtic», si bé és cert que la seva repercussió va ser mínima i les assemblees, com sol passar, es van desmobilitzar davant de la retirada de la lluita de rectors, professors i polítics, i amb l'arribada dels exàmens i les vacances.

Potser la paraula «insubmissió» sona massa antidemocràtica per al catedràtic Andreu Mayayo, que tot presumint de passat antifranquista i d'objector de consciència, acusa d'antidemocràtics a El Periódico de Catalunya als que mitjançant piquets pacífics intenten estendre la lluita a tota la comunitat universitària. A ningú se li escapa la seva proximitat a ICV i a Joan Saura, i mentre que no aixeca la veu contra el seu partit per haver apallissat estudiants, acudeix a la facultat amb actitud fatxenda i prepotent, acompanyat dels mitjans de comunicació a «exigir el seu dret al treball». El mateix passa amb l'altre catedràtic Antoni Segura, que no té problemes per abandonar l'aula sense ni tan sols informar els seus alumnes sempre que algun mitjà de comunicació li ho reclama, per opinar sobre la guerra de L'Iraq, Euskadi o qualsevol altre tema, però que, en canvi, es mostra enutjat per una vaga convocada en principi durant dos dies. Amb raons suposadament benintencionades i amb una retòrica falsament democràtica, tots dos reclamen actuacions per part de les autoritats acadèmiques i intenten, sobretot Antoni Segura, justificar les bondats de l'aplicació de Bolonya o bé els problemes de la seva explicació als estudiants.

Tan difícil és explicar el canvi de naturalesa de la Universitat i la seva transformació de fàbrica d'executius i funcionaris a fàbrica de proletaris precaris, obeint als canvis produïts per la mundialització del capital? Vivim en una etapa històrica en la qual la formació d'un treballador és cada vegada més cara i, no obstant això, és cada vegada més necessària per evitar l'exclusió social. Amb Bolonya, el capital passa factura. L'economia real fixa el preu de la formació de la nova forma de treball. Sembla que els catedràtics no es volen adonar que el veritable problema no és Bolonya o un piquet que suspengui les classes dos dies. Millor hagués estat, si no volien participar en la lluita oberta, que els dos catedràtics es quedessin a casa i, per descomptat, que no utilitzessin la seva càtedra per participar en el circ mediàtic organitzat a l’entorn de la manifestació del 18 de març.

Pot ser que sigui en la manera de comunicar el motiu de la lluita on fallen els estudiants, no sé si per l’autocensura exercida en els seus comunicats, on la retòrica estudiantil, exceptuant casos puntuals com l'últim comunicat on es relata el desallotjament del rectorat en primera persona, alguns posicionaments que van apareixent en els últims dies, o bé el comunicat de l'Assemblea del Barri de Sants, no va més enllà dels temes estrictament acadèmics o antirepressius. Una altra raó podria ser l'eterna renovació de la població estudiantil, que fa que les lluites no s'acumulin i que cada any es comenci de zero amb un alt grau d'innocència política. Les noves fornades de «joves rebels» substitueixen els que s'han integrat en el sistema per haver deixat de ser joves, i a tornar a començar un altre cop.

El problema de la LOU i Bolonya és que són un pas més per a aprofundir en el model de desenvolupament i societat imposat a cop de talonari en els últims anys, certificant la manca de democràcia a dins de la universitat, amb uns estudiants que segueixen sent tractats com a menors tutelats (o és que unes eleccions generals en què participa el 3% de la població i amb quotes segons les edats o les responsabilitats socials els semblaria una veritable democràcia als dos catedràtics?), i afirmant hipòcritament que un màster de 2.000 euros (en el millor dels casos) no suposa una barrera perquè els més desfavorits puguin accedir als estudis. El veritable problema, al final, és que ens imposen una vida hipotecada, una vida precaritzada en una societat tenallada per la por al cataclisme financer, on fins i tot es pretén marcar el ritme de quan i com es pot parlar i protestar.Una vegada més, els catedràtics, des de la seva poltrona universitària, es converteixen en policies de la cultura intentant imposar el «límit democràtic» per a tot el que es pot pensar i fer, desemmascarant el veritable caràcter de la universitat com a organisme de gestió del poder, reproducció d'elits socials, institució del saber privilegiat i segregat de la societat i catalitzador del descontentament juvenil. Davant d’aquesta situació hem de prendre la paraula i imposar la nostra legalitat davant la seva falsa legalitat democràtica.

Les assemblees, el boicot i els piquets són la nostra legalitat; els discursos mediàtics, les porres i la falta d'alternatives a la democràcia financera-capitalista és la seva. Aquells professors, polítics i sindicalistes que en el seu moment deien que estaven en contra de la LOU, ara que els partits als quals pertanyen o els sindicats que els financen ostenten el poder, són els que ordenen desallotjaments i càrregues, els que acusen d'antidemocràtics als piquets. Fins i tot es permeten ironitzar sobre els professors (ja són mes de sis-cents a les universitats catalanes) que mostren el seu descontentament davant el gir autoritari de la universitat, sotmetent una vegada més la seva opinió a la política partidista i electoralista sense que els importi en absolut que el que està en joc és alguna cosa molt més important que Bolonya. Són ells, ja siguin de l'antiga esquerra antifranquista o de la nova dreta democràtica, els que conformen aquest difús «Partit de l'Estat Capitalista», i no dubten a sortir en la seva defensa, encara que sigui únicament utilitzant la seva atac, per molt lleu que aquest sigui.

Acceptant la LOU es va acceptar una universitat encara menys participativa que la que ja existia (i, per descomptat, molt menys democràtica), i potser, a mitjà termini, la fi de la universitat tal com l'enteníem fins a ara. Però no plorem per les seves restes, fem de l'experiència de lluita i de la presa de paraula la nostra particular universitat lliure, ara sí, popular i gratuïta. Mentre els catedràtics d'història demanen l'actuació ferma de la jerarquia universitària, els estudiants, a través de la ja iniciada rebel•lió contra ella, contestant Bolonya, poden afirmar-se en la rebel•lió contra tot el sistema social basat en la jerarquia i la dictadura de l'economia i l'Estat. Aquest seria el nexe d'unió amb la resta d'incipients lluites que emergeixen en diversos àmbits: contra l'atur i la precarietat, la banca, les hipoteques, la nocivitat dels aliments, les lluites antipatriarcals i en defensa del territori...

Per tant, potser seria també l'oportunitat d'obrir, no un diàleg, sinó un cicle de lluites que ens porti, experimentant des de la nostra pràctica de confrontació quotidiana amb la realitat, cap a una transformació profunda de la societat , en definitiva, a recuperar les nostres vides i la llibertat.

D. Copón-Bendit, Barcelona, abril de 2009

CONTRA L'AVANÇ DEL VIRUS PORCÍ ANOMENAT BOLONYA NOMÉS ENS QUEDA DESINFECTAR LA UNIVERSITAT

Alerta companys i companyes, hem rebut un avís des de les nostres estimades “instàncies superiors” sobre la propagació incontrolada del virus porcí anomenat Bolonya.

Els nostres serveis d'intel·ligència ens han comunicat que aquest virus s'ha incubat a les porqueres situades a l'interior de les entitats financeres privades, de les situades als mateixos partits polítics i a les porqueres del govern localitzades a la plaça Sant Jaume, en concret, al gloriós edifici “popular” de la Generalitat. Aquest virus es va començar a propagar inicialment a Washington, naixent fa 18 anys des de la pròpia Organització Mundial del Comerç. Gràcies al món globalitzat que hem permès amb la nostra passivitat, s'ha pogut propagar, de forma gràcil, al conjunt del continent europeu.

L'Organització Mundial de la Insalut ens ha transmès el següent informe sobre les patologies que presenten els individus contagiats:

• Els individus presenten una suor grotesca fruit de l'augment constant de les taxes de les carreres que cursen els mateixos.
• Visualització de pòstules sagnants fruit de la substitució de beques per crèdits bancaris.
• Desenvolupament de brots psicòtics que empenyen a la gent a utilitzar conceptes financers per referir-se a conceptes merament acadèmics, com ara, crèdits, clients, entre tot una fauna semblant.
• Incapacitat neurològica pel desenvolupament d'un pensament crític, els casos més terminals els hem pogut localitzar als propis òrgans de govern de les facultats (rectorats,deganats, etc.).
• Incapacitat de mobilitat entre dels individus, fet que impossibilita la compaginació d'estudis i treballs assalariats.
• Desenvolupament d'un treball fordista basat en la continuada càrrega de treballs inútils i superficials.
• Aparició de fongs privats dins les pròpies facultats, representats per estranys símbols i sigles com BBVA, Santander, etc.
• Desenvolupament d'una regressió cap a la infantesa a través del desenvolupament d'unes dinàmiques semblants a l'escola primària.

Front aquesta situació hem hagut d'iniciar un procés de desinfecció general dins la nostra pròpia Universitat, per tot això les classes quedaran suspeses en el dia d'avui i esperem gentilment solucionar aquest virus abans de la finalització d'aquest curs escolar. Donat que no hem pogut avisar amb suficient temps del procés de desinfecció et donem les següents recomanacions pel dia d'avui:

• Evitar entrar dins l'edifici per risc seriós de contagi.

• Vine a la concentració al porxo de la facultat a les 11'30 per anar a combatre aquest virus als seus llocs de procedència.

• Combatem el virus tots/es plegats/des el dimarts 28, a les 18'00 a Plaça Universitat.

ATUREM LA PROPAGACIÓ D'AQUEST VIRUS MORTAL PER UN PENSAMENT CRÍTIC I LLIURE

Els Mossos silencien els instituts

Els passats dies 22 i 24 d'abril han estat desallotjats pels Mossos d'Esquadra els instituts Menéndez i Pelayo de Barcelona i Ramon Berenguer de Sta. Coloma de Gramenet, als quals s'hi havien tancat alumnes, amb el suport de professors i pares, per protestar contra la LEC i contra l'aplicació del Pla Bolonya a les Universitats. Per enèsima vegada, el moviment estudiantil ha estat silenciat per les forces d'ordre.

Els instituts s'han afegit a la lluita i ja han estat reprimits per fer-ho, però això no els aturarà, no ens aturaran.

NO A LA L.E.C.! NO A BOLONYA! INSUBMISSIÓ A LA L.O.U.! MORATÒRIA ARA!

Els institus comencen a tenir vida política pròpia

Dilluns 20 d’Abril del 2009, les diferents assemblees d’estudiants que formem el MAES i la majoria d’estudiants de l’IES Escola Industrial de Sabadell, hem decidit realitzar una tancada de tres dies; alumnes, professors i pares, ens quedarem a dormir durant 2-3 dies per a obrir un espai obert de debat sobre les lleis educatives i altres temes d’actualitat.

L’acció és també una mostra de disconformitat davant d’aquestes lleis educatives que ens han imposat antidemocràticament, degraden l’educació pública, i deixen les portes obertes a la privatització.

Fem saber a tothom que està convidat a passar-se pel institut a qualsevol hora (sobretot per la tarda quan hi han les activitats).

Per una Educació Pública, Gratuïta, Laica i de Qualitat!

Fora les empreses de la Universitat i Instituts! Derogació de la LEC, la LOE, la LOU, la LUC i Reial Decrets, ja!

Per la obertura d’un procés de debat! Per la readmissió dels expulsats de la UB! No a la criminalització!

CONTRA LA MERCANTILITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT, FEM SENTIR LA NOSTRA VEU!

CREEM ASSEMBLES ALS INSTITUTS! NOSALTRES PODEM DECIDIR!

MAES-Moviment d’ Assemblees d’ Estudiants de Sabadell

aes-assemblees.blogspot.com

http://aes-assemblees.blogspot.com

Queda suspès el grau de filosofía

Si, avui ens hem de felicitar. Tot i això hem guanyat una batalla xo no la guerra..

a l'inici a les i els q no formem part de la junta el degà pretenia que parléssim, si volíem, abans de començar la junta, i després sortíssim de la sala... segons ell, així ho diu la normativa vigent.. des d'aquí els demano als membres de la Junta que llegeixin aquest correu que mirin de canviar la normativa per a que tots els membres de la comunitat universitària poguem assistir a les juntes amb veu (com a mínim).

els resultats de la votació han estat:

• 23 a favor de la moratòria
• 13 en contra
• 3 o 4 en blanc

destacar que faltaven uns quants representants dels estudiants, cosa que em sembla indignant tenint en compte les repercussions que això hauria pogut tindre en una votació més ajustada (els representants són uns 15 i n'hi havia uns 9 aproximadament). Des d'aquí també agrair la dedicació dels que si que estaven presents.

per altra banda, la pregunta de la consulta no definia si la moratòria era per a aplicar aquest mateix pla d'estudis en el curs 2010-11 o per a fer-ne un de diferent... per tant, caldrà que estiguem alerta pq això ho decidiran en les properes juntes..

un altre tema és que el marc d'aplicació de Bolonya no restringeix tant el nombre d'assignatures optatives com ho ha fet la UB en la seua interpretació (per a reduir professorat, q per a ells signifiquen costos..).

de totes maneres, alegria i felicitat!

Estudiant de Filosofia

El Parlament aprova una resolució unitària a favor del desplegament de l'espai europeu d'educació superior

El Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució unitària a favor del desplegament de l'espai europeu d'educació superior. Aquesta decisió és fruit de la reunió que van mantenir el 25 de març al Parlament representants de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya, entre els quals eren presents rectors i rectores de les universitats i presidents dels consells socials; el conseller del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, juntament amb membres dels sis grups parlamentaris i el president del Parlament, Ernest Benach.

Més informació: http://www.gencat.cat/diue/noticies/16235080.html

Al conjunt de la comunitat universitària (estudiants, PAS i professors/es)

Degut a que a l’assemblea del dijous 26 de març va sorgir la iniciativa (per part d’un grup d’estudiants) de dur a terme una consulta vinculant, des de l’assemblea de facultats de UB-Raval hem consensuat la següent proposta:

Convocar una CONSULTA POPULAR adreçada al conjunt de la comunitat universitària del campus UB-Raval amb les preguntes que s’exposen a continuació:

1- Estàs d’acord amb la paralització dels graus a les nostres facultats durant un període d’un a tres anys, per tal d’obrir un espai de participació real?
2- Estàs d’acord a utilitzar la vaga com a mitjà de protesta?
3- Estàs d’acord a utilitzar els piquets com a mitjà de protesta?

Cal tenir en compte que ja portem sobre les espatlles dos referèndums legals (amb més d’un 90% dels participants a favor de la paralització de l’EEES), els quals han estat ignorats per les autoritats acadèmiques competents. Per tant, hem decidit en assemblea les següents condicions per tal que, definitivament, la voluntat de la comunitat universitària sigui escoltada, respectada i s’actuï en conseqüència:

1- Una persona, un vot. Creiem convenient aquest sistema de votació per trencar amb els sistema estamental actual i per fer que totes les veus tinguin el mateix valor.
2- El resultat ha de ser acceptat per tota la comunitat i posat en pràctica dins d’un termini màxim de 15 dies després de la consulta. L’incompliment d’aquesta condició en qualsevol de les preguntes comportarà automàticament la invalidació dels resultats de la resta de les qüestions.

Com que ja s’ha demostrat que els referèndums oficials no són vinculants, apostem per la proposta de la consulta popular, recolzada per un compromís ferm d’acceptació per part de totes les persones d’aquesta facultat.

Degut a la imminència de l’aplicació dels graus, pot ser que aquesta sigui la última oportunitat per expressar la nostra opinió.

PARTICIPA I DECIDEIX!
ARA O MAI.

Assemblea d'avui dia 26 de març

Per la present us volem informar de les resolucions que s’han arribat a terme a l’assemblea de les Facultats de Geografia i Història i Filosofia de la UB (Assemblea UB Raval) en el dia d’avui.

D’una banda i com a mostra de bona voluntat per afavorir el diàleg que permeti avançar en la resolució del conflicte sobre el procés d’implementació de l’EEES (Pla Bolonya), l’assemblea en votació ha decidit mantenir la convocatòria de Vaga pel dia de demà, divendres, tot i que a les portes de l’edifici de les Facultats no hi hauran piquets (159 vots a favor), mentre que l’altre opció que es plantejava, mantenir la convocatòria de vaga amb piquets, ha rebut el suport de 79 estudiants.

Per tant anunciem que la convocatòria de vaga propulsada per l’assemblea de UB Raval és la de mantenir la jornada de vaga pel dia de demà, tot i que no hi hauran piquets que impedeixin l’entrada a l’edifici, sempre i quan des del Deganat de Geografia i Història i Filosofia s’anunciï oficialment l’anul·lació dels exàmens previstos per demà.

Igualment s’informa que demà divendres s’ha convocat assemblea de Facultats a les 12:30 hores.

Més de vint professors es tanquen a l'edifici històric de la UB en suport als estudiants anti-Bolonya

Dídac Ramírez: "Jo vaig trucar a la Conselleria d’Interior"

Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona, dimecres 18 de març, en una entrevista a El món a RAC1 que:

- “A causa del clima de tensió que hi ha hagut els darrers dies i que podia conduir a un increment del risc tant per les persones com pel patrimoni, després de quatre mesos, el Rectorat -jo mateix- he decidit que el desallotjament de l’edifici històric ja s’havia de produir.”

- “Durant aquests 4 mesos hem fet i seguirem fent tots els intents de diàleg per tal que la comunicació dels diferents membres de la comunitat universitària de la Universitat de Barcelona sigui la millor possible, però hi ha vegades que aquest diàleg es trenca si una de les parts no vol dialogar.”

- “Hi ha hagut un claustre que ha assenyalat clarament quin era el posicionament d’aquesta Universitat en relació amb el procés de Bolonya i sobre això es el que hem dialogar ara, no sobre si Bolonya sí / Bolonya no.”

- “Jo no vaig prometre que no els desallotjaria. Quan vaig començar el mandat vaig dir que no desallotjaria en cas que no hi hagués violència. I ahir a la Facultat de Geografia i Història hi va haver un ferit que va haver d’anar a posar una denúncia, i es va ocupar d’una manera que els que estaven allà van qualificar de violenta i durant el cap de setmana hi ha hagut moments de tensió amb agressions verbals. El que jo he volgut és posar fi a una situació que podia formar part d’una escalada que jo vull evitar.”

- “Ahir hi va haver un acte de presentació d’un llibre d’un senyor que hores després estava detingut per la policia. Aquest vestíbul no es pot utilitzar per qualsevol actuació sense permís del Rectorat.”

- “Jo vaig trucar a la Conselleria d’Interior.”

- “He estat quatre mesos resistint pressions de tot tipus que anaven en la línia que s’havia de produir el desallotjament… Ara, pel bé de la Universitat de Barcelona, havia de prendre aquesta decisió.”

Vaga i mobilització pel 26-M

Avui 24 de març a l'assemblea, amb una presència de més de 250 persones, s'ha decidit per 167 vots a favor convocar vaga i fins divendres. El mètode de portar a terme la vaga decidit són els piquets. També s'ha decidit fer vàries comissions de les que s'informaran per la llista quan queden. En tot cas es fa una crida a totes i tots a que participeu de les comissions.

Dimecres 25 de març, a les sis de la tarda, es convocarà una nova assemblea pels estudiants de la tarda.

Primeres reaccions: "Uns cinquanta estudiants ocupen una facultat de la UB i pretenen impedir les classes" (Vilaweb, 24/3/09 - 22.05 h)

"Uns vuitanta estudiants es tanquen a les facultats de Dret i Història de la UB" (Llibertat, 25/3/09 - 11.45 h)

Vídeo:

"Parlem sobre el polèmic Pla i sobre el desallotjament de la UB amb Júlia Rossell, de la Plataforma Unitària de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB; Iñigo de Alfonso, president de l'Associació d'Estudiants Universitaris Liberal Demòcrates de la UB; Pere Duran, estudiant d'Història de la UB; Eudald Calvo, estudiant d'Econòmiques de la UAB expulsat; Jordi Mir, professor del departament d'Humanitats de la UPF; i Xavier Giménez Font, professor de Química de la UB."

Video: La famosa família http://www.youtube.com/watch?v=c6Kuvy4ewBo

Comunicat UB Raval

COMUNICAT DE L'ASSEMBLEA DE FACULTATS DEL RAVAL DAVANT LES GREUS ACUSACIONS D'AGRESSIÓ PER PART DEL RECTORAT DE LA UB I EL DEGANAT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

L'Assemblea de Facultats del Raval de la UB ha decidit emetre aquest comunicat davant les greus acusacions que s'han realitzat contra aquesta assemblea i les estudiants de la nostra facultat, mitjançant les quals se'ns responsabilitza de les dues suposades agressions que han servit d'excusa al Rectorat per autoritzar el desallotjament de l'Edifici Històric i les brutals càrregues policials que van tenir lloc durant tot aquest dimecres.

Primer de tot, volem aclarir els fets dels quals se'ns ha acusat. Pel que fa a l'agressió suposadament realitzada per l'Assemblea de Facultats cap a un alumne de Filosofia, hem de dir que en cap cas va tenir lloc un episodi de violència col•lectiva com s'està difonent pels mitjans de comunicació i el Rectorat. Per contra del que s'ha dit, va ser el suposat agredit que va embestir amb força a un membre de l'Assemblea, després d'haver tingut diferències a un debat informatiu. En resposta a l'agressió, el nostre company es va defensar fins que, acte seguit, les persones presents van separar ambdues persones.

D'altra banda, no tenim constància que hi hagi hagut cap agressió contra membres de la seguretat privada de la Universitat de Barcelona, tot i que reconeixem que han hagut situacions de tensió verbal davant la continuada presència i persecució que realitzen aquests cossos repressors a dins de la nostra Facultat.

Tanmateix, volem dir que ens sembla lamentable la situació de violència, de la que responsabilitzem a la degana de Geografia i Història, María Angeles del Rincón, així com del rector Dídac Ramírez, per la seva actuació irresponsable la qual ha provocat centenars de ferits entre estudiants, professors i vianants durant tot el dia d'ahir, així com diverses detencions. De la mateixa manera, cal denunciar la situació actual de paralització i tancament de la nostra Facultat per part del Deganat, amb l'objectiu d'evadir responsabilitats davant el conflicte.

Per últim, creiem que tota aquesta estratègia de criminalització i repressió només serveix per amagar la realitat del conflicte generat degut a l'aplicació de l'Espai Europeu d'Educació Superior d'esquenes a la comunitat universitària, i molt especialment a l'estudiantat.

Recordem també, que a dia d'avui, després de la manipulació dels resultats del referèndum estudiantil al Claustre de la UB i de la repressió continuada contra el moviment crític amb l'aplicació de l'EEES, han pogut quedar esgotades totes les vies d'un diàleg que, com ha quedat demostrat, el Rectorat mai ha volgut tenir seriosament amb la comunitat estudiantil.

La repressió del dimecres no ha apagat la lluita estudiantil contra l'aplicació de l'EEES, sinó tot el contrari. Seguirem en peu davant la privatització encoberta de la nostra Universitat i les mesures punitives que s'estan aplicant.

CAP PAS ENRERE CONTRA L'EEES,
BOLONYA NO S'APLICARÀ NI A COPS DE PORRA!

Assemblea de Facultats del Raval
http://assembleafacultats.blogspot.com

Els mossos desallotgen de matinada els estudiants de la UB i carreguen tot el dia per Barcelona

Es suspèn l'activitat acadèmica a l'Edifici Històric i a les Facultats del Raval fins el dilluns 21 de març

ÚLTIMA HORA: HI HA UNA VINTENA DE FERITS ENTRE ELLS, UN NEN DE 10 ANYS, I UN NOMBRE INDETERMINAT DE DETINGUTS. ELS FURGONS D'ANTIAVALOTS RECORREN EL CENTRE DE BARCELONA. EL BARRI DEL BORN ESTÀ OCUPAT POLICIALMENT.

Les carregues indiscriminades contra els milers de manifestants han començat a l'entrada de la Rambla (veure vídeo) on un ampli dispositiu dels Mossos d'Esquadra ha impedit l'accés de la manifestació pacifica dels estudiants. Llavors s'ha dirigit cap a Via Laietana, on en un clima de molta tensió els Mossos han tornat a carregar a l'altura del carrer Ferran i els manifestants han seguit pel Born, on s'han alçat barricades amb contenidors fins a Arc de Triomf. La manifestació ha estat convocada per denunciar la resposta violenta de les autoritats universitàries al rebuig dels estudiants a l'aplicació del pla Bolonya. Les càrregues d'aquest vespre han provocat més ferits que se sumen a la trentena d'estudiants i periodistes ferits d'aquest migdia. Els manifestants, amb consignes com ara “Fora els Mossos de la universitat”, han rebut una nova càrrega quan han intentat passar per les Rambles. Després, han fet una assentada davant del Portal de l’Àngel. En llibertat els 6 estudiants detinguts avui amb càrrecs d'atemptat a l'autoritat.

Avui la jornada ha començat cap a dos quarts de sis de la matinada a l'edifici central de la UB "quan tothom dormia, i sense cap tipus de negociació, desenes d'antiavalots dels Mossos en formació ha entrat i ha començat a treure gent. Els primers han sortit gairebé adormits però els últims, ho han fet amb resistència". Després del desallotjar-los de l'edifici històric de la UB, una cinquantena d'estudiants s'han concentrat a la Gran Via, davant del rectorat de la universitat, i després d'alertar als periodistes que s'apartessin, els Mossos d'Esquadra han carregat amb les porres contra ells. (veure vídeo). Al migdia s'ha improvisat una manifestació pels carrers de l'Eixample amb més de 1000 estudiants amb les mans alçades i una concentració davant el Departament d'Universitats del passeig de Gràcia, on s'ha demanat la dimissió del conseller d'Universitats Josep Huguet. Un centenar d'estudiants han ocupat els jardins del Palau Robert i els mossos han tancat totes les portes menys una i han tornat a carregar contra ells dins la zona tancada (veure vídeo) i han detingut tres persones més. L'edifici històric de la UB ha quedat tancat i barrat.

La protesta havia començat el 20 de novembre. Mentrestant, i segons informa un dels estudiants, diversos alumnes han ocupat la Facultat de Lletres de la UAB i està previst que demà dijous facin el mateix amb les d'Educació i Comunicació.

El rector de la UB, va dir ahir "jo no desallotjaré el rectorat", i avui a diversos mitjans ha dit que ha donat l'ordre d'acabar amb la tancada a causa d'uns suposats comportaments violents a la Facultat de Geografia i Història (UB Raval).

A les 6 de la tarda hi ha 6 detinguts per atemptar contra agents de l'autoritat i 16 persones denunciades, 7 per delicte de desobediència i 9 per falta de desobediència. Hi ha com a mínim una trentena de d'estudiants i periodistes ferits, un és a l'hospital.